Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
revisionisme
Política
Nom amb què hom designa les posicions que partint del marxisme n’expressen una revisió en els aspectes filosòfics, econòmics i polítics.
Aquest terme fou emprat a la fi del s XIX pels marxistes ortodoxos per a designar les teories d’Eduard Bernstein, que plantejaven un procés de construcció del socialisme basat en el reformisme polític i contrari a les tesis revolucionàries del marxisme Tingué, doncs, inicialment un sentit pejoratiu El revisionisme negà la “teoria de l’esfondrament” Zusammenbruchstheorie basant-se en la capacitat d’adaptació del capitalisme per a superar i evitar les crisis En conseqüència, tragué importància a la lluita de classes i plantejà una conquesta gradual del poder polític mitjançant mètodes…
occitanisme
Història
Política
Sociologia
Moviment polític i sociocultural desenvolupat a Occitània, que tendeix a la recuperació de la personalitat nacional, de la llengua, de les institucions i de les fonts de poder occitanes, en clara lluita contra la política francesa centralista i colonitzadora.
L’inici d’aquest moviment, bé que anterior a la Revolució Francesa, cal cercar-lo en els intents de creació, de primer, d’una federació oposada al centralisme de la Convenció revolucionària, i, més tard, en el desig d’una república federal enemiga de l’absolutisme jacobí, estesa de Lió a Bordeus Aquesta, però, no fou consolidada a causa de la defecció de la burgesia tolosana, que, durant els anys 1815-54, alhora que obtenia un ressorgiment econòmic, es deixà enlluernar per París, adoptà plenament la cultura francesa i s’allunyà de les forces populars, que manifestaven un ideal revolucionari…
La nacionalitat catalana

Edició del 1910 de La Nacionalitat Catalana
Historiografia catalana
Política
Obra d’Enric Prat de la Riba, publicada a Barcelona pel maig del 1906.
És el seu llibre polític més important l’autor hi refongué treballs anteriors els capítols II, III i IV havien aparegut ja com a pròleg del llibre Regionalisme i federalisme 1905, de Lluís Duran i Ventosa els capítols V, VI i VII són una transcripció de la conferència que pronuncià el 1897 a l’Ateneu Barcelonès amb el títol d’ El fet de la nacionalitat catalana la resta dels capítols és original, però inclou moltes idees exposades en articles periodístics i en el seu Compendi de la doctrina catalanista Tot i el seu desig de fer una obra més extensa i completa, la conveniència de publicar un…
,
Francesc Pi i Margall

Francesc Pi i Margall
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític republicà.
Fill d’un obrer del tèxtil, després de passar pel seminari 1831-37, estudià dret i formà part de la Societat Filomàtica 1841 Autor el 1842 de Cataluña , primer i únic volum de La España Pintoresca , s’installà el 1847 a Madrid A la mort de Piferrer escriví part del segon volum de Catalunya i el de Granada dels Recuerdos y Bellezas de España 1848-52 La inicial dedicació als temes artístics i històrics s’acomplí amb la publicació, el 1851, de la Historia de la Pintura i d' Estudios sobre la Edad Media , obres polèmiques i de crítica del cristianisme que foren condemnades pel bisbat i prohibides…