Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Juan del Río y González
Economia
Història
Política
Financer i polític.
Durant la guerra de Successió féu importants préstecs a la tresoreria de Felip V, que el creà marquès de Campo Florido 1707 Fou cap de la Tesorería Mayor de Guerra filipista 1707-09, president del Consejo de Hacienda 1709-13 i secretari de finances de Felip V arran de l’expulsió d’Orry 1715 La seva intervenció féu reduir els imposts sobre béns confiscats al País Valencià, que havien provocat el descontentament entre els filipistes valencians El 1717 abolí algunes de les duanes interiors que dificultaven el comerç entre els Països Catalans i Castella
Alejandro Mon
Història
Política
Polític.
Ministre de finances en els governs del comte d’Ofalia 1837-38, Narváez 1844-46, Istúriz 1846 i Narváez 1849, posteriorment fou cap de govern d’un gabinet de la Unión Liberal febrer-setembre del 1864 La seva importància es deu a la reforma tributària, coneguda com a reforma de Mon , que implantà el 1845 Consistia en un sistema eclèctic d’imposts directes contribució d’immobles, conreu i ramaderia, la de la indústria i el comerç i indirectes drets de consums i de portes, monopoli fiscal de salines i tabac, etc en els seus trets fonamentals, es mantingué durant més d’un segle
Chrétien Guillaume de Lamoignon de Malesherbes
Història
Política
Polític francès.
De tendència illustrada, fou president del tribunal de subsidis i director de la Biblioteca reial Protegí l’Enciclopèdia, treballà per la liberalització de la censura i s’adherí a les queixes contra l’augment dels imposts, motiu pel qual el 1771 caigué en desgràcia Tornà a l’activitat política amb l’equip de Turgot, com a secretari de la Reial Casa 1775 Intentà de millorar el règim penitenciari, però es retirà davant l’oposició amb què topà el programa reformista de Turgot Exiliat, el 1792 tornà al servei de Lluís XVI, el qual defensà davant la Convenció Morí executat
Baltasar de la Cueva y Enríquez de Cabrera
Història
Política
Polític castellà.
Comte de Castellar i marquès de Malagón, fou rector d’un dels collegis majors de Salamanca, ocupà auditories i fiscalies de diferents tribunals i consells, i fou nomenat 1673 virrei del Perú Intentà de posar fi a la corrupció dels funcionaris, regularitzà la recaptació dels imposts, creà tributs nous i reprimí el contraban Aquestes mesures, que, d’altra banda, li permeteren de recollir fons per a l’erari reial, li guanyaren l’hostilitat dels grans comerciants de Lima, els quals aconseguiren que fos destituït el 1678 Retornat a la metròpolis, fou rehabilitat i designat membre del…
Juan Francisco Camacho
Economia
Política
Polític i financer.
Afiliat a la Unión Liberal, participà en la revolució del 1868 Ministre de finances 1872, 1874, 1881-83 i 1885-86 fou partidari de sanejar a ultrança l’economia estatal convertí el deute exterior en deute perpetu al 4% Intentà de prescindir d’imposts antiquats sobre la sal, ponts, barques, etc i d’augmentar-los en el ram industrial, cosa que provocà sorolloses protestes a Barcelona 1882 Dimití arran de l’oposició al seu projecte de vendre els boscs públics El 1885 organitzà les economies de les províncies i la Inspección General de Hacienda els intents, per part seva, d’…
Charles Alexandre Calonne

Charles Alexandre Calonne
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític francès.
Nomenat inspector general de finances el 1783, intentà el redreç econòmic Volgué evitar 1786 la fallida nacional amb reformes radicals, d’acord amb l’escola fisiocràtica imposts territorials tant sobre els estaments privilegiats com sobre el tercer estat, assemblees provincials, reforma de les antigues prestacions feudals, abolició de les duanes internes, etc Sotmeté aquestes propostes davant una assemblea de notables 1787, però fracassà per l’oposició de la noblesa, de l’alt clergat, dels magistrats i de Necker Revolució dels Nobles Emigrà a Anglaterra, i des de la Revolució…
Melcior de Palau i Boscà
Cristianisme
Política
Eclesiàstic i polític.
Fill del batlle i capità d’infanteria de Mataró Melcior de Palau, òlim Arnau i de Palau El 1637 era ardiaca de Vic Participà en la batalla de Salses 1637 i es resistí al capdavant del capítol vigatà als imposts que exigia el govern 1640 Fou tramès a Madrid pel lloctinent comte de Santa Coloma per a donar compte de l’agitació que imperava a Catalunya 1640 En exiliar-se el bisbe de Vic Ramon de Sentmenat 1640-45 durant la guerra dels Segadors, actuà com a administrador del bisbat Nomenat bisbe de la Seu d’Urgell el 1664, procurà de reforçar el seu bisbat i reuní sínode…
Unión Nacional
Política
Lliga política espanyola de caire regeneracionista, de la qual foren líders Joaquín Costa, Basilio Paraíso i Santiago Alba.
El programa polític, definit en una reunió celebrada a Saragossa pel novembre del 1898, tenia per objectiu la lluita contra la burocràcia estatal i en favor de les classes mercantils i productives Demanava la descentralització econòmica i administrativa, la reducció de les despeses de l’estat, un pla d’obres hidràuliques, l’escola elemental gratuïta i obligatòria, el servei militar obligatori, la representació per classes, etc De fet, la seva força li era proporcionada per les cambres de comerç Pel gener del 1900 es transformà en partit polític sota la direcció de Paraíso, inicià una campanya…
Richard Cobden
Història
Política
Polític britànic.
Viatjant i home de negocis a Manchester, fou la gran figura del propagandisme lliurecanvista britànic i àdhuc mundial, i cap de l’escola de Manchester i de l’Anti-corn Law League, sempre amb la collaboració de John Bright Considerà el lliure canvi no solament la base de l’expansió econòmica, sinó la màxima seguretat contra les crisis econòmiques, la subversió social i els imposts indirectes Ajudà a l’aprovació de les Corn Laws Membre de la Cambra dels Comuns el 1841, hi desenvolupà una gran tasca al marge de les grans formacions polítiques, a través de fullets, discursos,…
José de Pedrajas
Història
Política
Polític castellà.
Durant la guerra de Successió fou un dels tresorers de l’exèrcit de Felip V que ocupà València el 1707 Fou comissari ordenador de finances 1707-11 i superintendent 1711-13 del País Valencià, on intentà debades de consolidar els imposts castellans com l’alcabala i d’altres introduïts per la Nova Planta Fou intendent general de Galícia 1713-16 i de Catalunya 1716-17 i 1720-24, on hagué de reduir la pressió del cadastre i renunciar 1720 a sancionar els qui no l’havien pagat Hagué de convocar una assemblea de procuradors un per cada sotsdelegació de la superintendència que distribuís…