Resultats de la cerca

Pertanyent a una família d’immigrants jueus procedents d’Àustria, estudià econòmiques i treballà per a Merrill Lynch a Singapur, i en 1999-2001 fou membre del comitè de divises del New York Federal Reserve Bank Membre del Partit Nacional, el 2002 fou elegit diputat, i fou portaveu sobre temes econòmics de l’oposició El 2006 fou elegit líder del partit i al novembre del 2008 derrotà els laboristes, encapçalats per Helen Clark, i posà fi a nou anys de govern laborista Fou investit primer ministre el mateix mes al capdavant d’un govern de coalició que incloïa com a soci minoritari el partit ACT…

El nom prové del crit d’ànim de l’afició del club de futbol Milan AC, del qual és propietari Berlusconi En les eleccions del març del mateix any, la coalició de dreta Polo delle Libertà, que incloïa, a més de Forza Italia, la Lega Nord i l’ Alleanza Nazionale , portà Berlusconi a ocupar el càrrec de primer ministre, del qual dimití al desembre per acusacions de corrupció Partit italià més votat en les eleccions al Parlament Europeu del 1999, en les eleccions generals del 2001 es destacà clarament per davant dels altres dos socis de coalició ara amb el nom de Casa delle Libertà,…

El front, format pels partits socialista, socialdemòcrata, comunista, radical, MAPU i API, cristallitzà poc abans de les eleccions del 1970, en les quals triomfà el seu candidat, SAllende La UP endegà un ampli programa que incloïa l’acceleració i acabament de la nacionalització de les mines de coure i de la reforma agrària, la implantació d’un sistema unicameral i l’establiment de relacions amb el bloc socialista i amb Cuba La victòria de les eleccions municipals del 1971 radicalitzà el seu programa nacionalització de la banca, nova constitució, etc El cop d’estat militar de l’11…

La seva creació tingué com a motiu immediat les elccions generals espanyoles del 20 de novembre de 2011, en les quals emergí com la primera força del País Basc amb 6 diputats més 1 per Navarra 7, en total, mentre que al senat obtingué 3 escons, tots de Guipúscoa La seva fundació s’inscriví en la creixent tendència de l’esquerra abertzale a marginar ETA i a adoptar explícitament vies democràtiques i de renúncia a la violència per a l’assoliment de la independència, seguint les directrius de l’acord de Gernika del 25 de setembre de 2010 Constituïda poc després del comunicat d’ETA pel qual…

Doctorat en dret, s’afilià molt jove a la Unión Cívica Radical  UCR Assessor al Ministeri de l’Interior 1963-66 i senador 1973 fins el cop militar del 1976, el 1991, després del restabliment de la democràcia, esdevingué diputat al Parlament, i liderà la UCR Alcalde de Buenos Aires 1996, en les eleccions del 1999 fou elegit president del país succeint el peronista Carlos Saúl Menem per la coalició FREPASO Frente País Solidario, que incloïa la UCR La revolta popular per les mesures del seu ministre d’Economia Domingo Cavallo per a afrontar la greu crisi econòmica en especial l’anomenat…

Cavallerís de Pere III i de Joan I, aquests li encomanaren diverses tasques de caràcter literari Tingué relació amb el mestre de Rodes Juan Fernández de Heredia El 1383 portà a Joan I, de part del duc de Berry, una versió francesa del De Civitate Dei , i fou una altra vegada comissionat pel rei prop del duc per copiar el manuscrit que aquest posseïa de la versió francesa d' Ab urbe condita de Tit Livi Les traduccions catalanes fetes aleshores a partir d’aquestes dues versions li han estat atribuïdes El 1396 la reina Violant de Bar l’envià com a ambaixador a la cort pontifícia d’…

Enginyer elèctric, actuà com a supervisor en la construcció de preses hidroelèctriques a Turquia i fou empleat del Banc Mundial a Washington 1971-73 El 1983, després del retorn del pluralisme a Turquia, fundà el Partit de la Mare Pàtria, conservador, amb el qual s’imposà en les eleccions generals celebrades aquell any i accedí al càrrec de primer ministre El 1987, després d’una reforma constitucional, Özal fou reelegit El 1989 fou elegit president de la república, el primer civil que ocupava aquest càrrec a Turquia després de Bayar Özal impulsà les reformes econòmiques de mercat i l’…

Estudià ciències empresarials a la Universitat de Nyenrode El 1961 s’afilià a la Federació dels Sindicats dels Països Baixos, que presidí en 1973-85 El 1986 fou nomenat president del Partit Laborista, pel qual fou diputat al parlament 1986-89 i 1994-98 Viceprimer ministre i ministre de Finances en el governs de coalició amb els democratacristians amb Ruud Lubbers  com a primer ministre 1989-94, el 1994 esdevingué cap d’un govern de coalició amb els conservadors i els liberals, el primer des del 1908 que no incloïa els democratacristians, coalició que revalidà per a un segon…

Entrà en vigor el 1958, i incloïa el Tractat de París Establí els instruments per a la creació d’un mercat únic europeu, que comprenia, sobretot, l’eliminació progressiva d’aranzels entre els estats membres i la fixació d’uns aranzels comuns per a països tercers, l’establiment d’una política agrària comuna PAC, l’entrada en vigor gradual del lliure moviment de persones, serveis i capitals dels estats membres dins del territori de la CEE, la creació d’un marc per a l’actuació de les empreses dins d’un sistema de mercat, la regulació de les ajudes atorgades pels estats a sectors,…

Enginyer industrial i empresari agrícola, fou president d’organitzacions empresarials llatinoamericanes Molt crític amb el govern sandinista, el qual l’arrestà durant un període breu de temps el 1982 i el 1989, fou vicepresident en el govern d’Arnoldo Alemán 1996-2001 i destacà com a coordinador dels ajuts internacionals per als damnificats de l’huracà Mitch 1998 En les eleccions presidencials del 2001 s’imposà al sandinista Daniel Ortega al capdavant d’una coalició que incloïa com a força principal el seu propi partit, el Partit Liberal Constitucionalista, i accedí a la…