Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Bernard François Chauvelin
Política
Polític francès, marquès de Chauvelin.
Entrà al servei de Lluís XVI, però s’adherí a la Revolució i fou ambaixador a Londres juntament amb Talleyrand 1792 Fou empresonat durant el Terror Napoleó el nomenà comte de l’Imperi 1809, i formà part 1810 del consell d’estat El 1812 fou nomenat intendent dels departaments catalans de Montserrat i de les Boques de l’Ebre S'establí a Barcelona, on substituí l’ajuntament per una mereria juliol del 1812 El 1813 fou nomenat intendent de tot Catalunya Novament a França el 1814 i restaurat el règim borbònic, fou diputat i defensà les conquestes revolucionàries contra els…
José del Campillo y Cossío
Política
Polític.
Estudià filosofia a Còrdova Ingressà al cos de comptadors de la marina i collaborà amb Patiño en la reconstrucció de l’armada El 1733 anà a Itàlia com a intendent de l’exèrcit del duc de Montemar i el 1737 fou nomenat intendent d’Aragó A partir del 1741 fou secretari de finances, i després, de marina, d’Índies i de guerra Afavorí la política d’expansió a Itàlia, i, en el govern interior, l’aplicació de les doctrines mercantilistes i una certa liberalització del comerç amb Amèrica Exposà les seves idees sobre política econòmica en diverses obres, entre…
René de Voyer d’Argenson
Història
Militar
Política
Militar i polític francès.
Comte d’Argenson 1643 Fou conseller al parlament de París 1620 i intendent de diverses províncies de la monarquia francesa Esdevingué un dels agents de més confiança de Richelieu, que el destinà a ocupar-se dels afers polítics de Catalunya amb el càrrec d’intendent general de l’exèrcit francès i governador del Principat 1641-43 Arribat a Barcelona març de 1641, assumí la totalitat de les funcions del consell de guerra, amb l’auxili de Josep Fontanella, i controlà tots els mecanismes del poder, a excepció de les operacions del front, a càrrec dels lloctinents el…
José María de la Cruz Prieto
Història
Militar
Política
Militar i polític xilè.
Participà en els principals fets de la independència xilena Fou ministre de guerra i marina 1830 i 1841-42, governador de Valparaíso 1842 i intendent de Concepción 1848 Capitanejà la insurrecció del 1851, en què fou vençut
Joseph-Marie Gerando
Història
Política
Polític francès.
Baró de Gerando Fou membre del consell d’estat de Napoleó I El 1812 fou destinat a Catalunya per a organitzar-hi el règim civil creat arran de l’annexió del Principat a França Fou intendent dels departaments del Ter i del Segre 1812-13 El 1804 havia publicat una Histoire comparée des systèmes de philosophie
Juan Bautista de Erro y Azpiroz
Història
Política
Polític i erudit basc.
Fou sotsdelegat de correus i intendent de Catalunya 1816-18 i sotsdelegat de loteria a Barcelona 1819-20 Formà part del govern absolutista provisional el 1823, i el 1833 s’exilià i passà al servei dels carlins el pretendent Carles el nomenà ministre universal 1836, però en fou exonerat el mateix any després del conveni de Bergara 1839, s’exilià a França És autor d’estudis sobre la llengua basca mancats de rigor científica
Fernando Garrido y Tortosa
Història
Literatura
Política
Polític i escriptor.
Periodista a Cadis, el 1845 se n'anà a Madrid, on collaborà en la societat secreta Los Hijos del Pueblo Exiliat a Londres 1851-54, es posà en contacte amb el socialisme internacional Exiliat novament 1865-68, a París, en tornar-ne fou elegit diputat per Cadis i per Sevilla 1872, i se n'anà com a intendent a les Filipines 1873 La Restauració l’exilià fins el 1879 Entre les seves obres, d’inspiració fourierista i marxista, cal destacar La república democrática federal universal 1855, Historia de las persecuciones políticas y religiosas 1863-66, Historia de las asociaciones obreras…
Josep Antoni Cid
Economia
Política
Comerciant i polític.
Diputat del comú de Tortosa el 1807 En produir-se la invasió napoleònica forní de queviures les tropes fidels a Ferran VII, formà part de la junta de defensa de Tortosa, que el nomenà capità, i participà en la defensa de la ciutat, fet que li valgué l’ascens a tinent coronel Caiguda Tortosa 1809, fou detingut, però s’escapà i es reintegrà a l’exèrcit Fou vocal de la diputació de Catalunya 1812 Acompanyà el baró d’Eroles a la presa de Lleida, d’on fou nomenat cap polític Ascendí a intendent a l’exèrcit i comissari de guerra El 1828 detingué i feu afusellar la partida de bandits…
José de Pedrajas
Història
Política
Polític castellà.
Durant la guerra de Successió fou un dels tresorers de l’exèrcit de Felip V que ocupà València el 1707 Fou comissari ordenador de finances 1707-11 i superintendent 1711-13 del País Valencià, on intentà debades de consolidar els imposts castellans com l’alcabala i d’altres introduïts per la Nova Planta Fou intendent general de Galícia 1713-16 i de Catalunya 1716-17 i 1720-24, on hagué de reduir la pressió del cadastre i renunciar 1720 a sancionar els qui no l’havien pagat Hagué de convocar una assemblea de procuradors un per cada sotsdelegació de la superintendència que distribuís…
Vicent Ramon Richart i Pérez
Història
Política
Polític.
Estudià filosofia a València i dret a Oriola, on assolí el grau de batxiller en dret civil 1797 Membre de l’Academia de Jurisprudencia de Madrid 1800, fou advocat del Consejo de Castilla 1801 Durant la invasió napoleònica lluità contra els francesos i actuà com a espia al setge de Toledo i en altres ocasions Més tard fou intendent de la divisió que manava Juan Martín el Empecinado 1812-13 Passà a Cadis, on entrà en contacte amb Juan O'Donojú, francmaçó destacat, i amb elements liberals Acabada la guerra, descontent pel règim absolutista de Ferran VII i per la manca de recompensa…