Resultats de la cerca
Es mostren 57 resultats
Santiago Mataix i Soler
Història
Periodisme
Política
Periodista i polític.
Doctorat en dret, treballà al bufet de José Canalejas, que l’introduí a “El Heraldo de Madrid”, i fou corresponsal d’aquest diari a les Filipines durant la guerra independentista Després fou diputat, senador 1907-18, director del “Diario Universal” i fundador i director de la revista “El Mundo”, a Madrid
Albert Apponyi
Història
Política
Polític hongarès.
Comte Apponyi, fill de György Apponyi Diputat 1872-75 i 1878-1918, fou cap del partit nacional i president del parlament 1901-04 Com a ministre d’educació 1906-10 i 1917-18 introduí una llei que intensificava l’assimilació de les minories nacionals Representà Hongria a la conferència de la pau 1919-20
Joan Esplugas i Moncusí

Joan Esplugas i Moncusi
© Fototeca.cat
Història
Política
Agronomia
Agricultor i polític.
Davant la crisi vinícola produïda per la filloxera viatjà per França i pel Principat per estudiar els mitjans per a combatre-la Introduí a la seva comarca els ceps americans, que la resistien Fou alcalde de Barberà 1888, diputat a corts 1917, senador elegit com a candidat de la Solidaritat Catalana 1907 i director del Banc de Valls
Juan José Arévalo
Política
Polític guatemalenc.
Fou el primer president del seu país 1945-50 en el nou període revolucionari instaurat a la caiguda del dictador Jorge Ubico 1944 Introduí profundes reformes democràtiques i practicà una política anticolonialista Arévalo és autor de diverses obres, principalment Guatemala la democracia y el imperio 1954, Fábulas del tiburón y las sardinas 1961 i Anticomunismo en América Latina 1963
Salvador Maluquer i Aytés

Salvador Maluquer i Aytés
© Fototeca.cat
Història
Política
Història del dret
Advocat i polític.
Pare de Joan Maluquer i Viladot , el qual introduí en la política Membre del Partit Progressista, fou elegit diputat a la Diputació de Barcelona 1960 i, posteriorment, president 1864-66 Fou alcalde de Barcelona octubre del 1868 – gener del 1869 i, més tard, presidí de nou la Diputació en dues etapes 1871 – juliol del 1872 i febrer del 1874 – gener del 1875
Josep Polo de Bernabé i Borràs
Història
Política
Polític i empresari agrícola.
Fou tinent d’alcalde de València 1843, diputat 1846-78, secretari i vicepresident del Congrés, senador 1881 Fou successivament membre de l’oposició conservadora i de la Unión Liberal Destacat defensor del proteccionisme, tingué importants possessions rurals a Vila-real, on introduí i també al País Valencià el conreu del mandariner Mantingué una gran activitat exportadora de taronja, i intentà també el conreu de la canyamel
Thomas Dale
Història
Política
Polític anglès.
Lluità a Escòcia i als Països Baixos fins el 1609 Contractat per la companyia de Virgínia 1611, aconseguí d’implantar i organitzar aquella colònia i li donà el primer codi de lleis Dale's Laws Hi introduí també el conreu del tabac El 1616 tornà a Anglaterra, on fou nomenat comandant de la flota anglesa de les Índies Orientals Derrotà els holandesos en la batalla de Batàvia 1618
Luci Licini Lucul·le
Història
Política
Polític romà.
Acompanyà Sulla en les guerres màrsica i mitridàtica El 74 aC obtingué el consolat, juntament amb el govern de la Cilícia i la direcció de la guerra contra Mitridates, el qual obligà a retrocedir fins a Armènia Anys més tard obtingué el triomf definitiu, i es convertí en un personatge prestigiós Introduí l’hellenisme a Roma, escriví la història de la guerra màrsica i visqué enmig d’una fastuositat i d’un luxe proverbials
John Morley
Literatura anglesa
Política
Polític i escriptor anglès.
Vescomte Morley of Blackburn Editor de Fortnightly Review 1867-82 i de Pall Mall Gazette 1880-83, i membre del Liberal Party, fou primer secretari per a Irlanda 1886 i 1892-94 i participà en l’elaboració del Home Rule Fou secretari d’estat per a l’Índia 1905-10, on introduí reformes liberals És autor d’estudis sobre Voltaire 1872, Rousseau 1873, Diderot and the Encyclopaedists 1878 i d’una Life of Gladstone 1903
Johann Karl Rodbertus
Economia
Història
Política
Economista i polític alemany.
Membre de l’Assemblea prussiana i ministre del culte i de la instrucció 1848, partidari de la unificació alemanya Abandonà la vida pública i es dedicà a l’estudi de temes socials fou el primer representant alemany del socialisme teòric Introduí la consideració que si els salaris no augmenten proporcionalment a la producció, es poden originar crisis generals del sistema a causa d’una superproducció, perquè es produeix més que no es pot consumir Publicà Soziale Briefe an von Kirchmann ‘Cartes socials a von Kirchmann’, 1850
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina