Resultats de la cerca

Enginyer de camins, canals i ports per la Universitat Politécnica de Madrid i en llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat Complutense, ingressà al cos de funcionaris de l’Estat i del 1979 al 1981 fou governador civil de Huelva i el 1983 procurador a les Corts de Castella i Lleó Conseller de foment de la Junta d’aquesta comunitat autònoma 1987-89, que el 1989 presidí, succeint José María Aznar , fins el 1991 Diputat al Congrés des del 1993 pel Partido Popular , durant les dues legislatures presidides per Aznar fou ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació 1999-2000 i d’…

Començà competint, representant la federació guipuscoana, en la prova de triple salt dels Campionats d’atletisme del final dels anys seixanta Posteriorment també participà en salt de llargada formant part del FC Barcelona i de la selecció catalana Guanyà el Campionat de Catalunya de triple salt en pista coberta 1970 i el d’Espanya en pista coberta i a l’aire lliure 1972 Baté diversos rècords de Catalunya en salt de llargada i triple salt Guanyà també la medalla de bronze en triple salt als Jocs Mediterranis d’Esmirna 1971 El 1982 fou membre de la junta directiva de la Unió Esportiva Lleida…

Llicenciat en ciències polítiques, dret i sociologia, entrà a militar en el PSOE el 1979, i a partir de la segona legislatura al Congrés s’incorporà com a diputat socialista Després de representar el PSOE en diverses comissions parlamentàries, d’ençà del 1993 entrà a formar part de la direcció del grup A partir del 2000, amb el PP al poder, fou designat portaveu parlamentari del PSOE Coincidí amb el PP en el denominat pacte antiterrorista amb els socialistes impulsat per José María Aznar Membre de la comissió executiva federal del PSOE, i integrant del corrent Nova Via, és considerat pròxim a…

Llicenciat en dret per la Universitat de Valladolid, fou elegit 1931 diputat a Corts pel PNB i reelegit el 1933, any en què obtingué la plaça de secretari de la Diputació de Guipúscoa Fou conseller de Justícia i Cultura en el primer govern basc 1936, càrrec que continuà exercint a l’exili fins el 1960 que fou designat per a substituir el lehendakari Aguirre Cap a la darreria del 1979 retornà definitivament al País Basc i el 16 de desembre lliurà els poders del govern a l’exili En 198084 fou diputat del Parlament Basc per Biscaia Collaborà en diferents òrgans de premsa i fou autor d’estudis…

Es dedicà a la pintura El 1894 fundà la germandat de Sant Pau i el 1896 la de Jesús Fou president del Centre Tradicionalista, de tendència carlista, des d’on fundà el periòdic El Radical  i diverses associacions benèfiques, mutualistes i literàries, com la secció dramàtica del Patronat Obrer de Sant Josep, que dirigí Escriví obres menors per al repertori teatral de companyies no professionals, bàsicament comèdies com La boina , La neta , Infraganti , No t’apuris , La fi del món i Los corridos , i la sarsuela Lo pecador També signà uns pastorets titulats Lo naixement i adoració…

Nascut en el si d’una família burgesa fundadora de la Banca Riva i García, ingressà en la Companyia de Jesús i s’especialitzà en estudis socials Compaginà les seves tasques d’investigació i de docència amb el ministeri pastoral en una parròquia obrera de Cornellà de Llobregat i també amb una intensa activitat política i sindical Intervingué en la creació de les Comissions Obreres del Baix Llobregat, milità en el Partit Socialista Unificat de Catalunya i, juntament amb Alfons Carles Comín, fundà Cristians pel Socialisme Darrerament estava dedicat a la Fundació Utopia, creada per a…

Al començament s’hi afiliaren membres de la Unió Democràtica del País Valencià de l’antic PSPV separats en fusionar-se aquest partit amb el PSOE, així com independents Tingué relacions amb la Internacional Liberal Els seus caps més rellevants foren Jesús Puig i Noguera passat després al PSOE, Francesc Agües, Andreu Banyuls i, sobretot, Francesc de Paula Burguera i Escrivà , secretari general fins el 1982 No aconseguí escons en les eleccions generals del 1979 i el 1982 En les municipals del 1979 aconseguí alguns regidors i batlles en poblacions de relativa importància El 1983 pactà amb…

Obrer marbrista funerari Delegat per València en el ple de la CNT Barcelona 1921, resultà elegit per a la delegació que havia d’anar al Primer Congrés de la Internacional Roja amb Joaquín Maurín, Andreu Nin, Jesús Ibáñez i Gaston Leval A la Conferència de Saragossa 1922, quan la CNT acordà de separar-se de la Internacional Comunista, Arlandis votà en contra Llavors ingressà en el Partit Comunista Espanyol i formà part de la redacció de La Batalla de Barcelona Hagué d’exiliar-se a França amb Julián Gorkin a causa de les seves campanyes contra la guerra del Marroc retornà a la Península en…

De jove participà en la Resistència i posteriorment estudià filosofia, matèria que, del 1947 al 1956, ensenyà successivament a Algèria, Mèxic i Florència En retornar a França, prosseguí aquesta activitat en diversos centres universitaris fins el 1963, en què inicià una carrera com a editor i periodista Collaborà a “L’Express” com a editorialista des del 1966, i el 1978 en fou nomenat director fins el 1981 Posteriorment collaborà en “Le Point” i en nombroses publicacions periòdiques Membre de l’Acadèmia Francesa 1997, la seva trajectòria intellectual passà d’una adhesió clara a l’esquerra al…

Inspirat en els valors democratacristians, el partit s’erigí des dels inicis com la principal força de centredreta de Navarra Des del 1986 es presentà en les eleccions generals en coalició amb el PP, essent des d’aleshores la candidatura més votada a Navarra El 1991 signà el pacte foral de collaboració institucional i política amb el PP, mitjançant el qual la presència del PP a Navarra quedà en mans de la UPN aquesta dóna suport al PP en totes les institucions espanyoles en les quals ha obtingut entre 2 i 3 diputats al Congrés i europees Des d’aquest mateix any és la força més votada en les…