Resultats de la cerca

És la fórmula establerta al s XIX d’allò que, al s XX, ha estat més conegut amb el nom de principi de l’autodeterminació o d’autogovern dels pobles Representa, doncs, bàsicament, l’aspecte dinàmic, en l’ordre polític, del reconeixement de l’existència de la nació o del fet nacional Malgrat la importància pràctica d’aquest principi, que domina la reestructuració política de l’Europa del s XIX, fins i tot a la independència de l’Amèrica del Sud, i que esdevé molt actiu al s XX, tant a l’hora de la reestructuració subsegüent a la Primera Guerra Mundial com reflecteix el tractat de Versalles, en…

Membre del cos jurídic militar durant la guerra civil del 1939, fou president de la Diputació de Barcelona 1939-43, degà del Collegi d’Advocats de Barcelona 1943-51 i alcalde 1951-57

General del cos jurídic militar, s’oposà a la dictadura del general Primo de Rivera, i en proclamar-se la República 1931 fou nomenat director general de seguretat Dimití en protesta per l’incendi de convents a Madrid pel maig del 1931 Publicà Los procesos militares durante la Dictadura 1931

Doctorat en dret per la Universitat de Salamanca 1974 i membre del cos jurídic de l’armada 1974-79, abandonà l’exèrcit per actuar com a advocat del consell d’estat Integrant del consell executiu d' Alianza Popular a partir del 1983, fou nomenat assessor jurídic del grup parlamentari d’AP, i el 1986 entrà a formar part del comitè executiu Fou elegit diputat al Congrés pel Partido Popular d’Alacant en les eleccions del 1989, el 1993 i el 1996 Vicepresident del Congrés des del 1989, al març del 1996 en fou elegit president en substitució de Fèlix Pons A l’abril del 2000…

Fou senador per Girona 1907 i diputat a corts elegit pel partit tradicionalista 1910-12 i 1915 El 1890 fundà el Centre Català de Madrid, del qual fou president Publicà diverses obres de caràcter jurídic, com Tratado completo de derecho romano 1878, La codificación civil en España 1888, La libertad social y el poder público , Apéndice al Código Civil español , etc

Pare de l’escriptor Alfons Par i Tusquets Fou secretari de la Universitat de Barcelona i degà del collegi d’advocats 1877 Liberal, fou regidor de l’Ajuntament de Barcelona 1860, 1868-71, 1874, diputat provincial 1864-66 i president de la Societat Econòmica d’Amics del País 1890 Autor d’opuscles de tema jurídic, com Redención de censos enfitéuticos 1880 i Laudemios 1889

Llicenciat el 1886, com a home de dret i de consell aviat guanyà un gran prestigi Participà com a defensor i testimoni en el procés de Montjuïc Fou membre de la junta de govern del Collegi d’Advocats de Barcelona  1912, i després degà 1922 Dimití el 1924 per incompatibilitat amb la Dictadura de Primo de Rivera Durant el seu deganat feu comprar el palau Casares, que encara hostatja el Collegi d’Advocats El 1930 formà part de la comissió per a redactar l’apèndix del dret català del Codi Civil espanyol, i redactà el preàmbul de l’avantprojecte El 1934 fou elegit president de l’ Acadèmia de…

La garantia constitucional pressuposa l’existència d’un ordenament jurídic fonamental, i, en aquest sentit, es pot dir que el tribunal de garanties constitucionals és encarnat pel mateix estat, que té la facultat, en determinats moments d’emergència, de suspendre alguna de les garanties constitucionals, però sempre donant raó d’aquesta mesura i determinant expressament la duració de la suspensió La Constitució Espanyola del 1978 atribueix aquestes competències al Tribunal Constitucional

De jove milità dins la branca més democràtica i catalanista del partit tradicionalista Contribuí a la fundació d’Unió Democràtica de Catalunya novembre del 1931, i fou candidat per la ciutat de Barcelona a les eleccions per al Parlament de Catalunya novembre del 1932 i membre del Consell Nacional del partit 1933 El 1934, per discrepància amb l’actitud adoptada pel partit en relació amb la llei de Contractes de Conreu, se'n donà de baixa i es retirà de la política activa Exercí de notari a Grañén Aragó en 1923-24, i a Barcelona, des del 1925 fins a la jubilació, el 1972 Especialista en dret…

Afiliat al Partit d’Unió Republicana Autonomista, fou president 1918 de la Joventut Nacionalista Republicana Conseller de l’ajuntament de València 1931, fou membre de la comissió redactora de l’avantprojecte d’estatut Fou diputat a corts 1931, 1933 i 1936 i, durant la guerra civil, director general d’administració local i magistrat del tribunal suprem, com a membre d’Acció Republicana i, després, d’Izquierda Republicana El 1939 s’exilià a Mèxic, on fou conseller jurídic de l’Instituto Mexicano de Seguridad Social i redactà diversos estudis sobre legislació laboral Fou des de la…