Resultats de la cerca

Vida i obra Fill de Ramon Duran i Obiols Es formà als jesuïtes de Madrid i a Barcelona Estudià a la Facultat de Jurisprudència de la Universitat de Barcelona 1840-45 També obtingué el grau de batxiller en filosofia 1849, i es doctorà a Barcelona, en dret civil i canònic el 1852 El 1859 es llicencià en dret administratiu Deixeble de Ramon Martí d’Eixalà, de Reynals i Rabassa i de Permanyer i Tuyets, fou considerat per Prat de la Riba l’inspirador de l’escola jurídica catalana Professor de la Universitat de Barcelona des del 1850, exercí com a catedràtic de dret mercantil i penal des del 1862…

Segons la qual representen la nació o el poble en el seu conjunt i no els seus electors en particular i, en conseqüència, aquests no els poden lligar amb un mandat imperatiu, és a dir, no els poden donar instruccions concretes ni revocar el mandat durant la legislatura

Llicenciada en dret 1987 per la Universitat Autònoma de Barcelona UAB, amb un postgrau en Hisenda Autonòmica i Local a la Universitat de Barcelona 1990-91 i un màster en Dret Autonòmic a la UAB 1987 Exercí com a tècnica superior de l’Administració de la Generalitat 1989 i, posteriorment, fou cap de Secció de Recursos de l’Assessoria Jurídica del Departament d’Indústria i Energia 1990-94 Des del 1994 ha estat advocada de la Generalitat de Catalunya davant del Tribunal Constitucional i participà en la defensa de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006 Professora associada de…

Començat a usar per la Revolució Francesa, posteriorment ha estat emprat sovint pels règims totalitaris Es diferencia del referèndum pel fet que la consulta no es refereix al text articulat d’una norma jurídica

Fundà, amb Oriol Anguera de Sojo, la Unió Jurídica de Catalunya Representà Catalunya en congressos de minories nacionals Cofundador 1930 i director del Diari de Vic , formà part del consell del Partit Catalanista Republicà

La participació dels grups de pressió en les polítiques públiques s’inicià al segle XIX als Estats Units i té una llarga tradició en els sistemes polítics dels països anglosaxons, que foren els primers que en regularen el funcionament a través de l’ordenament jurídic El 1945 els Estats Units aprovaren la primera llei amb aquest propòsit, que ha estat successivament modificada L’any 2008 la Comissió Europea implantà el Registre dels Representants d’Interessos, ampliat i aprovat pel Parlament Europeu el 2011 en el Registre de Transparència A Catalunya, la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de…

Fundador de la revista jurídica El Foro Valenciano Afiliat al partit conservador, fou president de la Diputació Provincial de València 1880-81 i diputat a corts per València 1891 Seguidor de Silvela, presidí a València el Cercle Conservador i l’Acadèmia de Sant Carles, a la qual havia ingressat el 1900

Vida i obra Fill del jurisconsult i polític Francesc Permanyer , obtingué el títol de batxillerat el 1862 i estudià dret a la Universitat de Barcelona, on es llicencià en dret administratiu 1867 i en dret civil i canònic abril del 1869, especialitat aquesta última en la qual es doctorà sis mesos després, el 15 d’octubre d’aquest mateix any A la Universitat de Barcelona fou professor auxiliar des del final del 1872, catedràtic supernumerari 1878 i catedràtic numerari d’història general del dret espanyol 1884 El 1899 fou proposat per la junta de professors de la Facultat de Dret com a vocal de…

Fundà la Juventud Republicana Federal i fou un orador sindicalista molt popular El 1926 participà en una conspiració contra el general Primo de Rivera, i el 1931 fou diputat a les corts constituents Durant la guerra civil de 1936-39 dirigí a Barcelona durant uns mesos 1936 l’Oficina Jurídica, que actuava com a tribunal revolucionari Fou afusellat després del gener de 1939 Publicà De Cánovas a Romanones 1916, Emilio Castelar 1930, Un tribunal revolucionario Cuenta rendida por el que fue su presidente 1937

Comprenen bàsicament el dret a la integritat de la persona, el dret a la llibertat, el dret a la personalitat jurídica, el dret a la propietat, el dret a la seguretat, el dret a la vida, el dret a un judici just, el dret al respecte de la vida privada i familiar, el dret d’asil, la llibertat d’expressió, la llibertat d’opinió, la llibertat de circulació, la llibertat de consciència, la llibertat de culte, la llibertat de pensament, la llibertat de premsa i la llibertat de religió