Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Laurent Fabius
Política
Polític francès.
Membre del Parti Socialiste des del 1974, i diputat des del 1978, el 1979 entrà al secretariat del partit, des d’on s’encarregà dels afers de la premsa Posteriorment fou ministre del pressupost 1981-83 i d’indústria i investigació 1983-84 El 1984 fou nomenat primer ministre, càrrec del qual dimití arran d’un cas d’infecció de sida amb sang contaminada del qual el 1999 fou absolt Fou també president de l’Assemblea Nacional 1988-92 i 1997-2000 En 1991-92 fou primer secretari del seu partit Al març del 2000 fou nomenat ministre d’economia, finances i indústria del govern de Lionel Jospin…
Laurent-Désiré Kabila
Política
Militar i polític congolès.
Estudià filosofia política a França, on s’aproximà a les tesis del marxisme Tornà al Congo Belga abans que el país accedís a la independència 1960 Fou membre de l’assemblea de la regió de Katanga i un fervent seguidor del primer cap de govern del Congo, Patrice Lumumba Després de l’assassinat d’aquest, fugí cap a les fronteres del país, on començà a organitzar un moviment en contra del govern El grup rebel, que obtingué ajut financer de Rússia, la Xina i Cuba, protagonitzà una insurrecció a l’est del país que portà a l’establiment d’un estat socialista i separatista prop de Kinsangani A la…
Laurent Koudou Gbagbo
Política
Polític de Costa d’Ivori.
Graduat en història el 1969 per la Universitat d’Abidjan, el 1970 començà a exercir la docència al Lycée Classique d’aquesta ciutat Obtingué també un doctorat per la Sorbona de París 1979 En 1971-73 fou empresonat per les seves activitats d’oposició al president Félix Houphöuet Boigny , i l’any 1982 fundà el Front Popular Ivorià FPI Exiliat a França entre el 1985 i el 1988, el 1990 disputà infructuosament la presidència a Houphöuet Boigny i, després de la mort d’aquest, cridà al boicot a les eleccions i el 1992 fou novament empresonat L’any 2000 aconseguí el càrrec en unes presidencials…
Parti Socialiste
Política
Partit polític francès fundat el 1971 per la fusió del Parti Socialiste [SFIO] i de diverses agrupacions i clubs socialistes en el congrés d’Épinay.
François Mitterrand fou escollit primer secretari d’un partit socialista renovat, que l’any 1972 adoptà un programa comú amb socialistes i radicals Des de l’inici, ha constituït el partit majoritari del centreesquerra francès, alternant-se en el poder amb l’ RPR En les eleccions presidencials del 1974, Mitterrand obtingué el 49% dels vots, i en les del 1981, amb el suport de comunistes i ecologistes, aconseguí un triomf que es veié complementat per la majoria absoluta del PS en les legislatives del mateix any Afectat per importants diferències internes entre els diversos caps de fila…
Joseph Kabila
Política
Polític de la República Democràtica del Congo.
Fill de Laurent Kabila , rebé formació militar a la Xina Després de l’enderrocament de Mobutu Sese Seko , el seu pare el nomenà ministre de Defensa de la nova República Democràtica del Congo En aquest càrrec, s’enfrontà a l’ofensiva de Ruanda i d’Uganda que cercava controlar algunes parts del país Després de l’assassinat del seu pare, el gener del 2001, fou nomenat president Amb el suport dels Estats Units, aconseguí signar un acord de pau amb les milícies antigovernamentals més importants que rebien el suport de Ruanda i d’Uganda, amb els governs dels quals negocià la retirada…
Costa d’Ivori: polèmica reelecció d’Ouattara
Política
Estat
Alassane Ouattara durant el missatge a la nació del 9 de novembre de 2020, després de la confirmació dels resultats definitius de les eleccions presidencials del 31 d’octubre © Présidence de la République de Côte d’Ivoire En unes eleccions marcades per les protestes i el boicot de les principals forces opositores, Alassane Ouattara va ser reelegit per un tercer mandat presidencial En la consulta, celebrada el 31 d’octubre de 2020, Ouattara va obtenir el 94,2% dels vots, segons la Comissió Electoral Independent Un candidat de segona fila, dissident del Partit Democràtic de Costa d’Ivori PDCI,…
Política 2010
Política
Política internacional Segon any de mandat d’Obama Tant l’àmbit domèstic com l’internacional van complicar el segon any del mandat de Barack Obama La pèrdua de la majoria demòcrata al Senat –amb la pressió del Tea Party de Sarah Palin a les files republicanes– va anunciar el límit de les reformes fiscals i dels canvis electorals promesos Abans, però, Obama havia reduït el poder financer de la banca i havia aconseguit aprovar una limitada, però històrica, reforma sanitària que va donar peu a una nova ofensiva neoconservadora El vessament de petroli de l’empresa britànica BP al golf de Mèxic,…