Resultats de la cerca

Es llicencià en magisteri i també en història a Barcelona Membre del Partido Comunista de España  1972, alcalde de Còrdova 1979-86 i secretari general del PCE de 1989 a 1998, del 1986 al 1999 encapçalà la coalició Izquierda Unida Fou també candidat a la presidència de la Junta de Andalucía el 1984 i per IU el 1982 Durant el seu lideratge es mostrà proper a l’ortodòxia comunista i molt belligerant contra el PSOE, i s’oposà al Tractat de Maastricht Aquest discurs li reportà enfrontaments a l’interior de la formació que liderava, els més greus dels quals foren 1997, l’expulsió dels…

Diplomat en enginyeria agrònoma per la Universitat Politècnica de València i doctor per l’Institut Agroquímic de València, ha alternat l’activitat com a docent amb l’activitat política Els anys seixanta fou membre actiu del socialisme cristià i, durant la transició, ingressà al Partit Comunista del País Valencià, partit del qual fou secretari general 1992-97, càrrec que deixà per ser coordinador general d’ Esquerra Unida del País Valencià  fins el 2003 Diputat per aquest partit del 1995 al 2007, del qual fou cap de llista en les eleccions del 1999 i del 2003, fou el síndic del grup…

Graduat en ciències econòmiques per la Universitat de Praga 1963, amplià estudis a Itàlia 1966 i a la Universitat de Cornell 1969 Posteriorment treballà a l'Institut de Ciències Econòmiques de l'Acadèmia de Ciències de Txecoslovàquia, d'on fou expulsat l'any 1970 En 1971-86 tingué càrrecs com a economista del Banc Central de l'antiga Txecoslovàquia, i el 1987 retornà a l'Acadèmia Durant la "revolució de vellut" que posà fi al règim comunista 1989, s'uní al moviment polític Fòrum Cívic liderat per Václav Havel i fou ministre de finances del govern d'Unitat Nacional 1989-1992 El…

Filla de U Aung San, l’artífex de la independència de Myanmar, assassinat el 1947 Educada a Myanmar, l’Índia i Anglaterra, estudià política, economia i filosofia al St Hugh’s College Oxford Tornà al seu país el 1988 i encapçalà el moviment d’oposició a la dictadura militar de U Ne Win , el qual, sempre per mitjans pacífics, aconseguí un gran suport de la població i també l’internacional El 1989 fou posada sota arrest domiciliari En les eleccions del 1990, la Lliga Nacional per la Democràcia LND que liderava obtingué el 82% dels vots Les eleccions foren anullades pels militars i…

El nou president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, durant la seva investidura a la Rada © The Presidential Office of Ukraine Sens dubte, el fet més rellevant de l’espai exsoviètic durant el 2019 van ser les eleccions presidencials a Ucraïna, entre el 31 de març i el 21 d’abril El mediàtic Volodímir Zelenski, estrella de televisió que l’any anterior havia registrat un partit polític amb el mateix nom que el seu programa  Sluha Narodu ‘Servidor del Poble’, va guanyar els comicis contra el president en exercici, Petró Poroixenko, per un 73% dels vots a la segona volta El president electe va voler…

La seva família emigrà el 1967 a Istanbul, on obtingué una diplomatura en empresarials Fou futbolista semiprofessional i treballà també com a funcionari de transports Els anys setanta entrà en contacte amb el moviment islamista i s’afilià al Partit Islàmic de Salvació de Necmettin Erbakan, abolit pel govern militar 1980-83 i posteriorment refundat amb el nom de Partit del Benestar Refah Partisi Elegit alcalde d’Istanbul 1994, el 1996 el govern imposà la dissolució del Partit del Benestar, que fou refundat amb el nom de Partit de la Virtut, al seu torn dissolt el 1999 Condemnat a quatre mesos…

Els orígens La seva denominació genèrica procedeix dels seguidors de Don Carles M Isidre, tot i que al llarg de dos segles els seus partidaris han adoptat denominacions diverses Comunió, Partit, si bé aquesta qüestió ha estat irrellevant tant per a la direcció del moviment com per a les seves bases Els seus orígens entronquen amb l’existència d’un moviment popular i antioligàrquic, vertebrat pel manteniment d’un sentiment comunitari foral o regional, que tingué una àmplia vigència en elsestats de la monarquia plural d’Espanya dels segles XVI i XVII, com una herència de les anteriors realitats…