Resultats de la cerca

Socialista des de la seva joventut, participà en la revolució del 1848 i s’exilià, primerament a Suïssa i després a Londres, on residí més de deu anys amb Marx Tornà a Alemanya el 1862, i treballà per implantar la Internacional, en lluita contra els partidaris de Lassalle El 1869, a Eisenach, fundà, amb August Bebel , el partit obrer socialdemòcrata alemany Sozialdemokratische Partei Deutschlands Fou empresonat diverses vegades, i el 1874 fou elegit diputat al Reichstag A partir del 1890 fou redactor en cap de l’òrgan socialista Vorwärts

Fill de WLiebknecht Aviat esdevingué dirigent de l’esquerra revolucionària de la socialdemocràcia A partir del 1912 fou diputat al Reichstag i, el 1914, en començar la Primera Guerra Mundial, votà per disciplina la concessió dels crèdits de guerra Antibellicista aferrissat, a partir del desembre del mateix any es negà a votar la renovació dels crèdits i començà a organitzar activament la campanya contra la guerra Aquesta actitud li comportà l’exclusió del grup parlamentari i l’empresonament 1916 Fou fundador de la Lliga d’Espàrtac espartaquisme amb Franz Mehring i Rosa Luxemburg Alliberat…

Fou militant des de setze anys, a Polònia i després a Alemanya A Zuric conegué Plekhanov, Aksel’rod i d’altres marxistes russos i polonesos i hi cursà estudis de ciències naturals, de matemàtiques i d’economia política S'enfrontà als socialistes polonesos per la qüestió nacional, punt sobre el qual polemitzà amb Lenin Defensà la vaga general política com a lliçó de l’experiència russa del 1905 i —independentment de Parvus i Trockij— afirmà que la revolució proletària no podia aturar-se en l’etapa burgesa A Sozialreform oder Revolution ‘Reforma social o revolució', 1899 combaté les tesis de…

Fou un dels dirigents de la tendència esquerrana del partit socialdemòcrata, contrari a la política de guerra Fundà, juntament amb Rosa Luxemburg i Karl Liebknecht, el grup espartaquista 1916 fou també un dels promotors del partit comunista alemany, i intervingué activament en la preparació de la revolució del 1918 Publicà diverses obres, en la línia marxista

Torner d’ofici, el 1861 començà a participar en el moviment obrer alemany, del qual dirigí la fracció marxista, fins que al congrés d’Eisenach 1869 fundà, amb Wilhelm Liebknecht, el partit socialdemòcrata El 1875 aconseguí d’unificar el moviment obrer alemany S'oposà a les doctrines anarquistes de Bakunin i de Most Fou diputat al Reichstag del 1867 fins a la seva mort Lluità contra l’imperialisme alemany de l’època Escollí una línia intermèdia entre els revisionistes i els partidaris d’una posició més radical Escriví diverses obres de política, entre les quals Die Frau und der…

El seu nom de soltera era Clara Eisner Estudià a Leipzig, on establí contactes amb l’SPD, en el qual ingressà el 1881 Començà a collaborar en el diari socialista Der Sozialdemokrat Fou una destacada feminista presidenta de l’organització socialista de les dones alemanyes i responsable del secretariat femení de la Internacional El 1892 fundà el diari Gleichheit ‘Igualtat’ El 1914 fou l’única responsable de l’SPD que se solidaritzà amb la crida internacionalista de Karl Liebknecht i Rosa Luxemburg Empresonada per la seva oposició a la guerra, fou una de les impulsores de l’…

Fou el resultat de la unió de l’Allgemeiner Deutscher Arbeiterverein fundada per Ferdinand Lassalle el 1863, i el Sozialdemokratische Arbeiterpartei fundat l’any 1869 en el congrés d’Eisenach per August Bebel i Wilhelm Liebknecht La política repressiva de Bismarck 1878-90 no aconseguí de frenar el seu creixement En el congrés d’Erfurt 1891 adoptà un programa marxista revolucionari defensat per Kautsky A partir del 1896 prengué cos la tendència revisionista d’ Eduard Bernstein , que, malgrat les condemnes oficials com la del congrés de Hannover, 1899, s’introduí profundament en la pràctica del…

Bé que el terme fou emprat per primera vegada a la premsa francesa cap al 1832, per a qualificar els seguidors de Saint-Simon saintsimonisme, i també a Anglaterra, designant els deixebles de Robert Owen, la idea socialista tenia una llarga història en la tradició utòpica anterior, des de Plató als anabaptistes i des de Thomas More als Levellers, passant per Francis Bacon o Rousseau Ja dins el segle XX, el socialisme utòpic, esperonat per la revolució industrial anglesa i per la Revolució Francesa, es desenvolupà a França, representat per Saint-Simon, Fourier, Louis Blanc, Proudhon, Cabet,…