Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
neutralisme
Política
Fórmula de dret internacional segons la qual un país justifica la seva exclusió d’un conflicte o d’una tensió momentània i regula les obligacions consegüents.
Algunes nacions han basat llur política en un neutralisme total, com és el cas de Suïssa, però alguns tractats preveuen el terme de “neutralisme benvolent o parcial”, que permet certes intervencions limitades El sistema de blocs hegemònics imposat després de la Segona Guerra Mundial comportà un rellançament del neutralisme collectiu en una variant anomenada no-alineament Inicialment concebut pels països subdesenvolupats com un mitjà de desmarcar-se de la dependència dels EUA i de l’URSS, en la pràctica part dels seus membres com és el cas de Cuba foren actius integrants del bloc…
Jurij Andropov
Història
Política
Polític soviètic.
Primer secretari de la Lliga de les Joventuts Comunistes de Jaroslavl’ 1938-40 i de les de Carèlia 1940-44, ingressà el 1939 al Partit Comunista de la Unió Soviètica, en el qual, mentre romangué a Carèlia, ostentà diversos càrrecs Entre el 1953 i el 1957 fou conseller i, posteriorment, ambaixador a Budapest, on tingué una participació destacada en la sufocació de la insurrecció hongaresa Retornat a l’URSS 1957, i després d’ocupar diversos càrrecs, fou nomenat membre del comitè central del PCUS 1961 i del secretariat d’aquest organisme 1962-67 El 1967 esdevingué membre suplent del politburó i…
monarquia
Història
Política
Forma de govern en la qual el poder és exercit realment o nominalment per una sola persona (rei, monarca, sobirà) i que es caracteritza per la manca del caràcter representatiu de la col·lectivitat.
Pot ésser de caràcter hereditari o no, absoluta quan el poder suprem és concentrat en la sola persona del monarca o limitada o constitucional quan, al costat del monarca, existeixen altres institucions sobiranes en règim de paritat A l’antiguitat, en els diversos imperis entre ells l’egipci, el persa, el macedoni, els regnes hellenístics, etc predominà la forma de monarquia absoluta La història grega, en els seus orígens, no tingué altra forma de govern que la monàrquica Monàrquica fou indubtablement la societat cretomicènica, i monarquies de tipus paternalista foren les…
Kim Jong-il
Política
Polític nord-coreà.
Fill de Kim Il-sung , que el nomenà successor seu el 1980 El 1973 fou designat cap d’organització i propaganda del partit, i el 1991 comandant en cap de l’exèrcit A la mort del seu pare 1994, bé que fou presentat com a nou líder del país, tingué dificultats per a consolidar la seva posició fou nomenat secretari general del Partit Comunista 1997 i president de la Comissió de Defensa Nacional 2000, però no president, càrrec que ha restat vacant en consonància amb el títol de “líder etern” atorgat al seu pare el 1998 Pressionat per una gravíssima crisi econòmica conseqüència de l’aïllament del…
dieta
Història
Política
Designació de diverses assemblees polítiques de caràcter legislatiu i deliberatiu que tenen com a referència la del Sacre Imperi Romanogermànic.
La dieta germànica Reichstag era d’origen carolingi, i era convocada per l’emperador del Sacre Imperi, el qual fixava també el lloc de reunió hi assistien bisbes, abats, ducs, comtes, alguns senyors feudals designats i, des de mitjan segle XIII, representants de les ciutats Consolidada per la Butlla d’Or de Carles IV del 1356, comprenia tres collegis el dels electors, el dels prínceps i el de les ciutats imperials Els temes eren discutits per collegis i sotmesos a l’assemblea general, que els votava les conclusions havien d’ésser ratificades per l’emperador Desaparegué el 1806, però amb la…
Raúl Castro Ruz

Raúl Castro
Política
Polític cubà, germà de Fidel Castro.
Prengué part en el frustrat assalt a la caserna de Moncada 1953 Empresonat, fou amnistiat i s’exilià a Mèxic El 1956 desembarcà a Cuba i participà en la lluita de guerrilles a Sierra Maestra, en la qual comandà la Cuarta Columna Frank País, que formà el segon front oriental març del 1958 Després del triomf de la Revolució Cubana , fou nomenat ministre de les forces armades novembre del 1959, càrrec al qual sumà els de segon secretari del Partido Comunista de Cuba 1965 i, des del 1976, els de vicepresident del consell d’estat i primer vicepresident del consell de ministres Dirigí la…
Mancomunitat de Catalunya
El consell i la mesa de la Mancomunitat de Catalunya (abril del 1914)
© Fototeca.cat
Política
Entitat política catalana constituïda el 6 d’abril de 1914 per la unió de les quatre diputacions provincials catalanes.
Orígens La Mancomunitat de Catalunya fou el resultat d’un llarg procés pel qual Catalunya aconseguí, per primer cop des del 1714, una administració pròpia, per bé que d’atribucions força limitades Convergiren en aquest assoliment el desvetllament de la identitat catalana a partir de la Renaixença , així com la gradual consolidació del catalanisme polític, que cristallitzà en les Bases de Manresa 1892 —articulació d’un programa polític de signe regionalista que contemplava la creació d’òrgans d’autogovern—, i les victòries electorals de la Lliga Regionalista 1901 i la…
desarmament
Militar
Política
Limitació o supressió de l’armament bèl·lic susceptible d’ésser utilitzat en un conflicte internacional.
El desarmament plurilateral fou preconitzat per primera vegada a la conferència de la Haia 1899 Després de la Primera Guerra Mundial, la Societat de Nacions aconseguí de reunir a Ginebra 1932 una conferència internacional, bé que sense resultats El 1952, les Nacions Unides crearen una comissió encarregada per a reduir i reglamentar l’armament internacional Els principals acords de control d’armament conclosos després de la Segona Guerra Mundial fins el 1991 han estat condicionats per la guerra freda i protagonitzats pels EUA i l’URSS, els quals intentaren combinar els efectes dissuasius de l’…
Enric Prat de la Riba i Sarrà

Enric Prat de la Riba i Sarrà
Història
Política
Polític.
Vida i trajectòria política Fill d’hisendats, estudià lleis a Barcelona 1887-93 i es doctorà a Madrid 1894 El 1887 ingressà al Centre Escolar Catalanista, del qual fou secretari de la secció de dret i filosofia i lletres 1888-89 i president 1890-91, càrrec des del qual pronuncià un remarcable discurs nacionalista El 1891 fou elegit secretari de la junta de la Unió Catalanista i intervingué en la preparació i els debats de la seva assemblea de Manresa que aprovà les anomenades Bases de…