Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
James Monroe

James Monroe
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític nord-americà.
Elegit diputat per Virgínia 1782-86, fou senador 1790, ambaixador a París 1794-96 i governador de Virgínia 1799-1802 El 1803 Jefferson li encarregà la compra de la Louisiana Secretari d’estat 1811-17, candidat pels republicans, fou elegit president 1817-21 i reelegit 1821-25 Obtingué la Florida de la monarquia hispànica 1819 i intentà d’oposar-se als estats esclavistes del sud en limitar llur expansió compromís de Missouri, 1820 Reconegué les repúbliques sud-americanes i preconitzà la denominada doctrina Monroe, que proclamava el tancament d’Amèrica a la colonització europea i…
Gai Semproni Grac
Història
Política
Polític romà.
Lluità a Numància 133 aC i fou un dels triumvirs elegits per a aplicar la llei agrària del seu germà Tiberi Qüestor a Sardenya 126-124 aC, fou elegit 123 aC tribú de la plebs Planejà unes reformes que tendien a limitar el poder senatorial i a enfortir la sobirania del poble Per venjar el seu germà féu aprovar una llei que prohibia la repressió violenta dels ciutadans sense un judici previ També durant el primer tribunat, per obtenir partidaris, promulgà una llei frumentària El 122 aC presentà les lleis de les colònies i la d’atorgament del dret romà als pobles itàlics El fracàs d…
Laurent-Désiré Kabila
Política
Militar i polític congolès.
Estudià filosofia política a França, on s’aproximà a les tesis del marxisme Tornà al Congo Belga abans que el país accedís a la independència 1960 Fou membre de l’assemblea de la regió de Katanga i un fervent seguidor del primer cap de govern del Congo, Patrice Lumumba Després de l’assassinat d’aquest, fugí cap a les fronteres del país, on començà a organitzar un moviment en contra del govern El grup rebel, que obtingué ajut financer de Rússia, la Xina i Cuba, protagonitzà una insurrecció a l’est del país que portà a l’establiment d’un estat socialista i separatista prop de Kinsangani A la…
Lenín Moreno
Política
Polític equatorià, de nom complet Lenín Boltaire Moreno Garcés.
Fill d’un mestre esquerrà i lliurepensador, es graduà en administració pública per la Universidad Central del Ecuador Els anys següents es dedicà a l’ensenyament i posteriorment fundà una empresa turística Del 1997 al 1999 dirigí la Federación Nacional de Cámaras Provinciales de Turismo del Ecuador El 1998 fou objecte d’una temptativa d’atracament que el deixà paraplègic Des d’aleshores es dedicà a promoure millores per als discapacitats amb una gran projecció presidí la Dirección Nacional de Discapacidades 2001-04 i creà la fundació Eventa, dedicada a promoure la superació personal per als…
Leonid Kučma
Política
Enginyer i polític ucraïnès.
Llicenciat per la Universitat de Dnipropetrov’sk 1960, inicià la seva carrera com a enginyer del Partit Comunista en una empresa de d’aquesta ciutat Durant aquells anys també exercí de gestor tècnic a Bajkonyr, Kazakhstan, el centre del programa d’espai soviètic Del 1986 al 1992 fou director general de Yuzhmash, l’empresa de construcció de coets més gran del món L’octubre del 1992 fou nomenat primer ministre per Leonid Kravčuk, el primer president democràticament escollit d’Ucraïna Dimití el càrrec un any més tard per les diferències amb l’orientació de les polítiques econòmiques de Kravčuk…
minoria nacional
Política
Sector de la població d’un estat, d’una nació, etc., que difereix del sector numèricament majoritari o del sector efectivament dominant (que pot ésser sovint numèricament minoritari) pel que fa a l’ètnia, la llengua i la cultura, la religió o la ideologia, etc.
En general bé que no sempre, com és el cas dels gitanos o els jueus, especialment abans de la creació de l’estat d’Israel, les minories nacionals mantenen un vincle més o menys intens amb un territori El terme, tanmateix, presenta dificultats conceptuals d’una banda, en la mesura que el significat precís del terme nació és objecte també de controvèrsies De l’altra, hom tendeix a confondre de vegades deliberadament el terme amb altres de similars, com ara minoria ètnica o grup ètnic , o minoria religiosa tot i que l’ètnia, la religió, com també la llengua o l’adscripció al territori hi solen…
estat
Política
Formació social històrica, organitzada com a unitat política amb característiques pròpies.
L’estat, com a formació social, és una estructura d’elements que pertanyen a unitats polítiques anteriors a ell i d’elements de nova creació Durant segles, la monarquia la seva institució central i creadora mantingué els trets teocràtics del despotisme oriental i del papat, el cesarisme romà i la dominació patrimonial del feudalisme, de la mateixa manera que la tradició estamental, corporativa i municipal de l’edat mitjana limità extraordinàriament sobretot a la península Ibèrica el poder dels monarques absoluts, i s’arribaren fins i tot a constituir petits estats republicans en diverses…
Gai Juli Cèsar
Literatura
Militar
Política
Polític, escriptor i militar romà, fill de Gai Cèsar i d’Aurèlia Cotta, de la família noble Júlia.
Com a escriptor, historià les pròpies campanyes, amb evident interès propagandístic i amb un estil exemplarment planer Fou habilíssim en l’aprofitament dels camins que conduïen al poder La seva carrera política es produí en plena crisi de la república, tal com ja posaren de manifest la revolta de Catilina i la progressiva acumulació de poders sobre Pompeu Casat amb Cornèlia Cinna a setze anys 84 aC, en rebutjar l’ordre de Sulla de divorciar-se'n fou perseguit i amb prou feines es pogué escapar de les ires del dictador Feu les primeres armes a l’Àsia 81 tornà a Roma i sortí apressadament cap a…
desarmament
Militar
Política
Limitació o supressió de l’armament bèl·lic susceptible d’ésser utilitzat en un conflicte internacional.
El desarmament plurilateral fou preconitzat per primera vegada a la conferència de la Haia 1899 Després de la Primera Guerra Mundial, la Societat de Nacions aconseguí de reunir a Ginebra 1932 una conferència internacional, bé que sense resultats El 1952, les Nacions Unides crearen una comissió encarregada per a reduir i reglamentar l’armament internacional Els principals acords de control d’armament conclosos després de la Segona Guerra Mundial fins el 1991 han estat condicionats per la guerra freda i protagonitzats pels EUA i l’URSS, els quals intentaren combinar els efectes dissuasius de l’…
Política. Europa 2019
Política
2019, any de transició Manifestació dels Armilles Grogues a l’Esplanade des Invalides de París, el 16 de febrer de 2019 © Thomon A Europa, el 2019 va ser un any de transició Els estats van aparcar qüestions urgents de l’agenda per a centrar-se en el principal repte polític de la Unió Europea, el Brexit, i les diferents cites electorals previstes Els dos tradicionals motors comunitaris, França i Alemanya , van ser el paradigma Emmanuel Macron, president francès, va limitar la seva promesa de reformar Europa a la insistència frustrada d’una política de seguretat comuna Un front que va haver d’…