Resultats de la cerca
Es mostren 89 resultats
Josep Maria Marquès i Sabater
Educació
Política
Doctor en filosofia i lletres, pedagog i historiador.
Com a continuador del seu pare, dirigí durant molts anys l’anomenat Collegi Peninsular de Sant Antoni, per al qual escriví diversos llibres per a l’ensenyament, i on s’educaren molts escolars que de grans destacaren en les ciències, en les lletres i en la política Fou president del Gremi de professors particulars Fou contrari a l’Escola Moderna de Francesc Ferrer i Guàrdia i s’oposà fermament als projectes del president del Consell de Ministres José Canalejas ley del Candado Féu activíssima campanya en contra de l’agregació de Sarrià a Barcelona Tradicionalista per herència i per…
Enric Navarro i Borràs
Història
Literatura catalana
Política
Escriptor i polític.
Vida i obra Fou membre de l’Agrupació Valencianista Republicana i, posteriorment, un dels impulsors i dirigents de la institució cívica Proa 1935, l’organització unitària més important del valencianisme cultural de l’època Publicà les novelles curtes La casa del roín pastor 1914, El preu de la ditxa 1915, De l’abisme al cim 1920, Les desventures d’Abel 1930 i Ni llar, ni amor, ni glòria 1920 Com a poeta, fou premiat als Jocs Florals de València el 1917, el 1922 i el 1935 i donà a conèixer els reculls El caminant enamorat 1920 i El vol en arc 1935, en què reuní bona part de la seva producció…
,
Joan Anton Maragall i Noble
Economia
Història
Política
Art
Polític i marxant d’art.
Fill de Joan Maragall Estudià dret i filosofia i lletres Director propietari de la Sala Parés de Barcelona des del 1925, fou el principal marxant de la generació postnoucentista Membre d’Acció Catalana, el 1933 reingressà a la Lliga Durant la Guerra Civil de 1936-39 serví a la zona de Burgos, i fou secretari d’Eugeni d’Ors en la Dirección General de Bellas Artes Fou comissari de la secció espanyola de la Biennal de Venècia 1938 i directiu de diverses entitats President de l’Orfeó Català, acadèmic de Sant Jordi 1968 i de Bones Lletres 1971, corresponent de l’Academia…
Celestí Barallat i Falguera

Celestí Barallat i Falguera
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Dret
Lingüística i sociolingüística
Política
Escriptor, crític literari i traductor.
Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona 1862 i entre el 1862 i el 1863 i entre el 1868 i el 1869 hi estudià algunes matèries de filosofia i lletres Collaborà al Diario de Barcelonal i publicà ressenyes i articles sobre autors coetanis, com Clavé, i alguna narració i alguns poemes a Lo Gai Saber , Calendari Català i La Renaixença Traduí al català I troubaire catalan 1862, publicat el 1877 i al castellà Mireio 1868, reed 1882, ambdues obres de Mistral, i Lohengrin 1882 de Wagner També traduí al castellà al castellà poemes d’Horaci Dedicà discursos necrològics a Francesc…
,
Francesc Permanyer i Tuyet
Literatura catalana
Dret
Política
Jurisconsult i escriptor.
Estudià dret a Cervera i a Sevilla i en fou catedràtic a Barcelona i a Madrid Milità al partit moderat i, després, a la Unió Liberal fou alcalde de Barcelona 1856, diputat a corts 1860-64, vicepresident del congrés i ministre d’ultramar 1864, com a membre de la Unión Liberal Collaborà a l’edició de les Siete Partidas Fou secretari de l’Acadèmia de Jurisprudència, membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i un dels fundadors de l’Ateneu Català Publicà estudis sobre el dret civil català i en defensà la validesa enfront del centralisme uniformista, sovint en la premsa conservadora d’…
,
Aḥmad Khān Bahādūr
Història
Política
Erudit i polític indi que entrà al servei de l’administració anglesa.
Convençut de la superioritat de la cultura europea, lluità per tal d’aconseguir la modernització de l’islam Fundà el 1878 l’Aligarh High School, collegi anglooriental, que fou convertit en universitat el 1920, i creà una societat reformista, la Muslim Educational Conference 1886 La seva actuació reformista promogué grans reaccions, però el moviment seguí endavant sostingut per nombrosos homes de lletres Muḥammad Iqbāl, Naẓīr Aḥmad, Ḥālī
Artur Conte
Literatura
Política
Escriptor i polític.
Es llicencià en lletres clàssiques Secretari del Partit Socialista dels Pirineus Orientals 1946, alcalde de Salses 1947-72 i diverses vegades diputat a corts Acostat al partit UDR, fou president i director general de l’ORTF 1972-73 És autor d’una extensa obra, entre la qual destaquen les novelles Les promenades de M Tripoire 1955 i La vigne sous le rempart 1957 i els assaigs La légende de Pablo Casals 1950 i Yalta ou le partage du monde 1964
Ferenc Kölcsey
Història
Literatura
Política
Poeta hongarès, personalitat representativa de les lletres i de la política progressistes de l’Hongria del primer terç del s XIX.
El patetisme romàntic de la seva lírica patriòtica influí molt més enllà del seu temps El 1823 escriví la lletra de l’actual himne nacional d’Hongria, musicada per FErkel És autor de l’assaig Nemzeti hagyományok ‘Les tradicions nacionals’, 1826, on exposà els seus punts de vista sobre política literària Tractà de qüestions d’educació i de moral a Parainesis Kölcsey Kálmánhoz ‘Admonició a KKölcsey’, 1837, dirigit al seu nebot
Artur Perucho i Badia
Literatura catalana
Política
Periodisme
Cinematografia
Escriptor, periodista i polític.
Vida i obra Tingué una intensa activitat política A quinze anys es donà a conèixer a València com a periodista cultural i autor teatral Després visqué un parell d’anys a Madrid, on publicà en diversos periòdics com El Pueblo 1919 i fins el 1936 collaborà a El Imparcial i El Heraldo de Madrid Després es traslladà a Barcelona i collaborà a La Publicitat , Nova Revista , D’Ací i d’Allà i Taula de Lletres Valencianes , entre d’altres Fou assistent de castellà i català a la Universitat de Marburg 1930 secretari de Jaume Carner i Romeu 1932, i, passat al comunisme, director durant la…
, ,
Salvador Guinot i Vilar
Literatura
Política
Polític i escriptor.
Es llicencià en lletres a Madrid i milità en el partit conservador Fou diputat a corts, alcalde de Castelló i president de la diputació Fundà a la seva ciutat el Sindicat Catòlic i el Cercle Artístic i figurà entre els fundadors de la Societat Castellonenca de Cultura, en el butlletí de la qual collaborà assíduament Publicà, a part diversos treballs sobre Roís de Corella, Joanot Martorell i Jaume Roig, les narracions costumistes Capolls mustigats 1899, refoses sota el títol d' Escenes Castellonenques 1902 Fuentes literarias de la lengua valenciana 1922 i El poeta Jaime Gazull 1924
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina