Resultats de la cerca

S'oposà al lliurecanvisme de Laureà Figuerola El 1869 defensà l’exreina Isabel II davant les corts, i el 1872 fou ministre de finances Partidari de Cánovas del Castillo, anà a Anglaterra a presentar a Alfons XII el text del manifest amb què fou anunciada la Restauració 1874 El 1875 fou nomenat marquès del Pazo de la Merced Fou ministre d’estat 1880-81, 1884-85 i 1895-97, de governació 1891-92 i d’Ultramar 1877-79 i 1879-80

Damunt la base de l’experiència comercial, de l’ètica utilitarista i de les creences religioses de les noves classes mitjanes sorgides de la Revolució Industrial, defensava un lliurecanvisme extrem, no solament com una garantia d’expansió econòmica, sinó com una seguretat contra les crisis i el descontentament social El seu principal instrument polític fou l’Anti-Corn Law League, fundada el 1839 per combatre l’aranzel del blat Però, de fet, més que la seva abolició, que aconseguí el 1846, anhelava una transferència de poders dins la societat

Llicenciat en dret, fou alcalde major de Ferrol 1835, jutge a Madrid 1836 i magistrat a Saragossa 1837 Diputat a corts per Ontinyent 1837, ministre de gràcia i justícia i president del congrés 1843-51, i ministre d’estat 1854, intervingué en la redacció del concordat del 1851 i es retirà de la política durant el Bienni Progressista El 1856 fou ministre de guerra i marina, fins el 1858, que ho tornà a ésser de gràcia i justícia, fins el 1860, i de nou en 1864-68, que es retirà Després de la Restauració intervingué en la redacció de la Constitució del 1876 Per desavinences religioses amb…

Formà part de l’aristocràcia whig i fou diputat 1820 Nomenat secretari per a Irlanda 1830-33, manifestà una total incomprensió del problema irlandès En canvi, com a secretari de colònies 1833-34 aconseguí l’abolició de l’esclavitud Contrari al lliurecanvisme, abandonà el partit liberal — del qual era un dels homes més representatius —  i passà al conservador Fou altre cop secretari de colònies 1841-44 i primer ministre en diferents ocasions 1852, 1858 i 1867-68 El 1858 transferí a la corona els béns de la Companyia de l’Índia Oriental Sobrepassat en prestigi i pes polític pel seu…

Nasqué, el 1880, al voltant del grup constitucional de Sagasta , amb el nom de Partido Liberal Fusionista Ideològicament, no era gaire diferent del partit conservador, tot i que accentuava alguns principis de caràcter liberal i que era menys autoritari en l’exercici del poder Cánovas cedí el poder a Sagasta l’any 1881 i aquest fou el cap indiscutible del partit fins a la seva mort 1903, malgrat els inevitables fraccionaments els de Gamazo i López Domínguez, principalment A la mort de Sagasta es produí una escissió entre els centristes Romanones, Moret i els radicals Canalejas, Montero Ríos,…

Fill d’un mestre d’escola Treballà com a periodista i es llicencià en dret 1853 a Madrid Entrà a la vida política protegit per Joaquín Francisco Pacheco, cap dels moderats dissidents adversaris de Narváez Participà en la preparació del moviment militar de la Vicalvarada 1854, que inicià el Bienni Progressista fou el redactor del Manifiesto de Manzanares 1854, declaració programàtica del pronunciament que prenunciava la futura Unión Liberal Com a membre d’aquesta agrupació política, fou elegit diputat a corts i designat successivament director general d’administració local i sotssecretari de…