Resultats de la cerca
Es mostren 90 resultats
estructura
Política
Sociologia
Conjunt d’una societat, un grup, etc, en ordre a llur estabilitat i permanència en el temps.
Els elements estructurals fonamentals en tota organització social són el rol o paper social que fan els individus i que perdura més enllà d’ells mateixos, el subgrup que aglutina orgànicament els membres de la societat, la norma social codi regulatiu que expressa els valors culturals d’un grup i ajuda a la integració de les persones en un sistema d’interacció social i tota una sèrie d’altres factors quasi-estructurals jerarquització i organització dels subgrups, distribució i normes de la propietat, sistema de retribucions socials, etc Com a tal, l’estructura cerca de resoldre els problemes i…
antropologia política
Antropologia
Política
Disciplina que estudia les institucions polítiques i llur funcionament.
reserva d’indis
Història
Política
Cadascuna de les zones d’Amèrica del Nord on viu confinada, a partir de la llei Dawes Severalty Act (1887), la població indígena.
Actualment hi ha uns 650 000 indis repartits en un centenar de reserves als EUA i en unes dues mil al Canadà Intent extrem de posar fi a la política de genocidi, recolzava sobre el pressupòsit que els indis ja eren ben a prop de llur extinció i, doncs, que ja no oferien cap mena de perill per als blancs Als països d’herència hispànica, per bé que mai no foren decretades aquestes reserves, l’acorralament hi fou semblant, i en són testimoni les zones de refugi i àdhuc llur progressiu empetitiment
Milan Hodža
Història
Política
Polític eslovac.
Defensor de la unió de txecs i eslovacs, fou designat primer ministre el 1935 Tractà de satisfer les reivindicacions de les minories, però, davant la intransigència dels sudets adscrits al nazisme, dimití 1938 poc temps abans que Hitler ocupés llur territori
votació de confiança
Política
Resolució que segueix, en els debats parlamentaris, el plantejament d’una qüestió de confiança o d’una moció de censura.
La qüestió de confiança pot ésser presentada pel mateix govern, sobre un aspecte concret o sobre la totalitat de la seva política, i els diputats decideixen amb llur vot si el govern ha de continuar — vot de confiança — o ha de dimitir —vot negatiu—
Aḥmad al-Šarīf
Història
Política
Cap dels sanussi (1902-18), net del fundador d’aquesta secta.
El 1911 establí relacions amb els turcs i durant la Primera Guerra Mundial es posà a llur costat i lluità contra els britànics a Egipte, però cap al final hagué de fugir i es refugià a Odessa Treballà a favor del panislamisme a Ankara 1921
Comissariat de l’Estatge
Política
Institució creada per la Generalitat de Catalunya el 18 de setembre de 1936 per elaborar la política de l’habitatge, administrar —dissoltes les cambres de la propietat urbana— els béns immobles urbans i actuar com a organisme consultiu.
Havia d’ésser format pel conseller de justícia, com a president, i per representants del Front Popular i dels sindicats aquests darrers, tanmateix, no hi aportaren llur collaboració Fou dissolt pel gener del 1937 pla Tarradellas en ésser creada la Comissió per a l’Estudi del Règim Immobiliari
federació
Política
Forma d’agrupació estatal que es basa en la unió d’una sèrie d’estats sota una mateixa constitució política.
La qual respecta llur autonomia en els afers interns i estableix un poder superior, l’estat federal, que estén la seva sobirania sobre tots ells i que té reservades totes aquelles matèries que afecten l’ordre general Els estats federats no poden separar-se de la federació, i la seva participació en el poder federal és determinada per la constitució
llei
Política
Dret
Norma jurídica, de caràcter general i obligatori, dictada pels òrgans estatals o autonòmics als quals la Constitució i els estatuts d’autonomia atribueixen el poder legislatiu.
La llei constitueix la font més important del dret en la major part de les societats, i té per funció de regular la vida política, social i econòmica de la comunitat La facultat de legislar ha estat diversament atribuïda a una sola persona règims en què la sobirania nacional resideix en una sola persona, monarca o dictador o tot el poble a través dels representants democràticament designats règims parlamentaris en què la sobirania nacional resideix en el poble En el sistema parlamentari hom estableix un sistema jeràrquic de normes basat en una llei fonamental constitució on són definits els…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina