Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Harold Macmillan
Disseny i arts gràfiques
Edició
Història
Política
Polític i editor anglès.
Director de l’editorial Macmillan, fou ministre plenipotenciari anglès al nord d’Àfrica Diputat conservador 1924, partidari d’una política exterior enèrgica, s’oposà a Chamberlain Ministre de Defensa 1954, d’afers estrangers 1955 i canceller de l' exchequer 1955-57, el 1957 succeí Eden com a primer ministre Partidari de la integració britànica a la Comunitat Econòmica Europea, l’afer Profumo l’obligà a dimitir 1963 Publicà, entre el 1966 i el 1973, una autobiografia en sis volums
John Dennis Profumo

John Dennis Profumo
© The Beacon Fellowship Charitable Trust
Política
Polític britànic.
Provinent d’una família aristocràtica sarda que el 1885 emigrà a la Gran Bretanya, estudià Enginyeria Agrícola i Economia Política a Oxford Elegit diputat conservador a la Cambra dels Comuns el 1940, prengué part a la Segona Guerra Mundial, i fou condecorat Elegit de nou diputat des del 1950, el 1958 nomenament com a ministre d’Afers Estrangers i el 1960 ministre de Defensa en el Govern MacMillan El 1963 es descobrí que havia tingut un afer amb una prostituta de luxe, la qual al mateix temps mantenia relacions amb un delegat militar soviètic Tot i que no es provà que Profumo…
Pere Pi-Sunyer i Bayo
Política
Economista i polític.
Fill d’Agust Pi i Sunyer El 1939 s’exilià amb els seus pares a Veneçuela Estudià economia a la Cornell University, als EUA, on es graduà el 1944, i féu estudis de postgrau a la New School for Social Research de Nova York fins el 1946 Treballà tres anys a Nova York a l’Editorial MacMillan Tornà a Veneçuela el 1949, on treballà com a economista al Banc Central de Veneçuela i a la Creole Petroleum Company Exercí també com a professor adjunt d’història i organització del Moviment Obrer a la Universitat Central de Veneçuela Fou membre del Consell Nacional d’Economia de Veneçuela,…
The Conservative and Unionist Party
Política
Partit polític britànic, successor del Tory Party.
Després d’acceptar la Reform Act de l’any 1832, Robert Peel reorganitzà el vell partit entorn del nucli del Carlton Club 1831, l’anomenà Conservative Party i el dotà d’una organització central fora del Parlament Després de la derrota electoral del 1852, Benjamin Disraeli el reorganitzà i li donà els fonaments ideològics els principis bàsics, formulats definitivament el 1872 al Crystal Palace, eren mantenir les institucions del país, defensar l’imperi colonial i elevar la condició del poble La Reform Act del 1867, en ampliar el cos electoral, forçà el partit a crear una organització de masses…