Resultats de la cerca

Arran de la liberalització empresa per Maria Cristina de Borbó, regent durant la malaltia de Ferran VII, fou nomenat 1832 ministre de la guerra Tot seguit féu cessar el sanguinari capità general de Catalunya, comte d’Espanya, però, considerat massa liberal per Zea Bermúdez, fou obligat a dimitir per aquest 1833

Contribuí a impulsar la Revolució Francesa al Rosselló Fou procurador-síndic del departament dels Pirineus Orientals 1790-91 Obligà el clericat a sotmetre's a la constitució civil, i nomenà Gabriel Deville bisbe constitucional del Rosselló En 1791-92 fou membre de l’Assemblea Legislativa, a París, on féu costat als girondins En tornar a Perpinyà fou elegit maire en substitució de Josep Guiter 1792 però tornat a elegir procurador-síndic, deixà el càrrec i formà part del consell del departament Preparà la resistència contra la invasió de les tropes de Carles IV d’Espanya Davant la…

Fou catedràtic de patologia mèdica Saragossa, obstetrícia Granada i, a València, de fisiologia i patologia 1887-1908 Perdé la càtedra pel fet d’haver promogut una vaga d’estudiants i haver criticat l’escassa dotació econòmica de l’ensenyament fou empresonat per aquests fets Fou rector de la Universitat de València 1893 i 1897 Durant l’epidèmia de còlera del 1885 s’enfrontà a Jaume Ferran i combaté la seva vacuna La cuestión Ferrán , 1885 Publicà també Tratado de la pulmonía infecciosa i Patogenia y tratamiento del cólera , malaltia a la qual aplicà 1890 un sistema que defensà a…

Metallúrgic de professió, començà la seva activitat política en l’antifranquisme i de 1957 a 1972 fou empresonat en diverses ocasions a causa del seu activisme sindical, com ara la fundació del sindicat LAB, proper a l’esquerra abertzale De 1972 a 1977 visqué exiliat a Iparralde País Basc en territori francès Fundador i dirigent d’Herri Batasuna 1978, fou el portaveu d’aquesta organització fins l’any 1997 Elegit diputat al Parlament basc 1980, 1984 i 1986 i al Congrés dels Diputats 1986, 1989, 1993 i 1996, pràcticament no exercí com a parlamentari per la decisió d’HB de no participar en les…

Més coneguda per Mo Mowlan, estudià ciències polítiques a la Universitat de Durham i posteriorment a l’Iowa University EUA, on realitzà una tesi doctoral sobre el sistema suís de referèndums El 1969 ingressà al Partit Laborista Treballà com a professora al Northern College L’any 1987 fou elegida diputada del Partit Laborista al parlament per la circumscripció de Redcar Formà part del gabinet laborista a l’ombra, com a ministra d’hisenda 1990-92 Encara a l’oposició, exercí de ministra d’afers ciutadans i de dones 1992-93 i de patrimoni nacional 1993-94 Del 1994 al 1997 fou secretària d’estat a…

Es llicencià en magisteri i també en història a Barcelona Membre del Partido Comunista de España  1972, alcalde de Còrdova 1979-86 i secretari general del PCE de 1989 a 1998, del 1986 al 1999 encapçalà la coalició Izquierda Unida Fou també candidat a la presidència de la Junta de Andalucía el 1984 i per IU el 1982 Durant el seu lideratge es mostrà proper a l’ortodòxia comunista i molt belligerant contra el PSOE, i s’oposà al Tractat de Maastricht Aquest discurs li reportà enfrontaments a l’interior de la formació que liderava, els més greus dels quals foren 1997, l’expulsió dels integrants…

L’any 1959 s’uní a la Revolució Cubana i, després de graduar-se en economia per la Universitat de l’Havana 1961, ocupà alts càrrecs en el govern, entre els quals hi ha el de conseller de l’aleshores primer ministre Fidel Castro, cap de l’institut per a la reforma agrària, membre del comitè d’estat per a la collaboració econòmica amb els països del bloc soviètic i, durant els anys vuitanta, de la direcció del Banc Nacional de Cuba Progressivament en desacord amb el règim castrista, el 1990 fou denunciat, sancionat i destituït dels càrrecs Des d’aleshores es dedicà a escriure articles crítics…

Militant d’ Estat Català ­ Partit Proletari , fou companya del president Lluís Companys i Jover , el qual influí políticament, i amb qui es casà el 1936 Aquest mateix any anà a París a fer-se càrrec d’un dels dos fills de Companys, Lluís Companys i Micó, que havia tingut del seu primer matrimoni amb Mercè Micó i Busquets, afectat d’una malaltia mental Exiliat, Companys es reuní amb Carme Ballester i el seu fill Les autoritats franceses, que havien reconegut el règim franquista, obligaren el matrimoni a establir-se lluny de París A La Baule Bretanya, on residien, l’agost del 1940 Companys fou…

Nascut en una família musulmana d’ètnia fulbe, es graduà en química el 1976 Fou professor universitari i des del 1983 treballà també en l’empresa pública i privada de sectors diversos Als anys vuitanta començà a involucrar-se en política i milità en diversos partits de centreesquerra del nord del país fins que el 1998 ingressà a l’oficialista Partit Democràtic del Poble PDP El 1999, fou escollit governador de l’estat de Katsina, càrrec per al qual fou reelegit el 2003 Proclamat candidat a la presidència pel PDP, aconseguí una àmplia victòria en unes eleccions qualificades àmpliament de…

Enginyer industrial i professor a l’Escola Tècnica d’Enginyers Industrials de Barcelona 1965-69, fou president de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya 1989-92 i de diverses empreses Fundador de l’Institut Català de Tecnologia i de l’Institut Català d’Inspecció i Control Tècnic El 1975 s’afilià a Convergència Democràtica de Catalunya i el 1984 entrà al consell nacional d’aquest partit Diputat al Parlament de Catalunya des del 1992 i secretari adjunt del consell executiu el 1995, en 1996-2000 ocupà la secretaria general de CDC, en substitució de Miquel Roca i Junyent Fou un dels…