Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
front únic
Política
Front comú propugnat per la tàctica política del moviment comunista sorgida del tercer congrés de la Internacional Comunista i adoptada pel seu comitè executiu pel desembre del 1921.
Es fonamentava en la participació dels comunistes en les organitzacions de base de la classe obrera i en una certa política d’aproximació a la socialdemocràcia, bé que mantenia la independència i l’autonomia del partit comunista Malmesa aquesta tàctica pels mots d’ordre posteriors bolxevització, el 1924 classe contra classe, en 1928-33, ressorgí sota la denominació de front únic proletari com a eix del front popular
Shigeni Yoshida
Història
Política
Polític japonès.
Ambaixador a Londres 1936-38, fou detingut el 1945 perquè mantenia relacions secretes amb l’enemic per tal d’aconseguir la pau President del partit liberal, fou cap del govern 1946-47 i implantà la limitació del dret de vaga Un altre cop primer ministre 1948-54, signà la pau de San Francisco amb els EUA, que posà fi al règim d’ocupació El 1954 fou desbancat per Hotoyama en la direcció del partit i es retirà de la política
Miquel Delgado
Història
Cristianisme
Política
Eclesiàstic i polític.
Quan el 1458 fou elegit abat de Poblet, era abat comendatari de Sant Salvador de Breda i ja havia acomplert diverses missions diplomàtiques a Itàlia per encàrrec d’Alfons el Magnànim Des del 1460 actuà intensament al servei de Joan II i de la generalitat ambaixada reivindicativa a Joan II arran de l’empresonament de Carles de Viana, negociacions de Vilafranca del Penedès, etc, però en produir-se el trencament entre el rei i la generalitat 1462 seguí la causa del monarca, mentre que la comunitat de Poblet es mantenia fidel a aquella La divisió entre el cenobi i el seu abat durà…
John Dennis Profumo

John Dennis Profumo
© The Beacon Fellowship Charitable Trust
Política
Polític britànic.
Provinent d’una família aristocràtica sarda que el 1885 emigrà a la Gran Bretanya, estudià Enginyeria Agrícola i Economia Política a Oxford Elegit diputat conservador a la Cambra dels Comuns el 1940, prengué part a la Segona Guerra Mundial, i fou condecorat Elegit de nou diputat des del 1950, el 1958 nomenament com a ministre d’Afers Estrangers i el 1960 ministre de Defensa en el Govern MacMillan El 1963 es descobrí que havia tingut un afer amb una prostituta de luxe, la qual al mateix temps mantenia relacions amb un delegat militar soviètic Tot i que no es provà que Profumo hagués filtrat…
José Luis Álvarez Enparantza
Literatura
Política
Escriptor, lingüista i polític basc.
No aprengué la llengua basca fins al 1948, quan començà a freqüentar els ambients del nacionalisme basc, mentre estudiava enginyeria a la Universitat de Bilbao Aquests anys fou empresonat pel seu activisme polític Cap al 1952 fou cofundador del grup de l’entorn de la revista nacionalista Ekin , de la qual sorgiria l’any 1959 ETA , organització en la qual milità fins l’any 1967 Novament detingut, s’exilià l’any 1961 El 1977 retornà a l’Estat espanyol, on s’implicà de ple en l’activitat política al País Basc des d’Euskal Sozialista Biltzarrea, partit socialista i nacionalista basc que havia…
The Liberal Democrats
Política
Partit polític britànic, informalment conegut per Lib Dems.
Hereu del Liberal Party , fou fundat el 1988 a partir de la fusió amb el Social Democratic Party escissió del Labour Party , amb el qual mantenia una aliança electoral des del 1981 Contràriament a altres partits autoanomenats “liberals”, els seus postulats defensen en molts casos una considerable intervenció de l’estat Propugnen també una major descentralització, la introducció de la proporcionalitat en la llei electoral britànica i un europeisme més compromès Fou el partit britànic que amb més contundència s’oposà a la intervenció militar a l’Iraq 2003 Successivament liderat per Paddy…
Plataforma per Catalunya
Política
Partit polític creat el gener del 2001 a Vic, vigent fins el 2019.
Fou fundat per l’antic militant de Fuerza Nueva Josep Anglada amb el nom de Plataforma Vigatana Tenia com a punt exclusiu del seu programa la immigració especialment la procedent de fora de la Unió Europea i de religió musulmana, sobre la qual mantenia un discurs de rebuig frontal En aquest aspecte, era afí a d’altres partits populistes europeus consolidats arran de l’augment de la mobilitat transfronterera propiciada per la globalització des dels anys noranta, com ara el Rassemblement National de Jean-Marie Le Pen, el Partit de la Llibertat austríac de Jörg Haider i la seva…
Hissène Habré
Política
Polític txadià.
Membre del Front de Libération Nationale du Tchad FROLINAT, s’hi enfrontà quan G Oueddei n'esdevingué líder 1976 com a màxim dirigent de les Forces Armées du Nord FAN, 1977 El 1978 entrà en negociacions amb el govern del general F Malloum del FROLINAT, i ocupà la presidència del govern 1978-79 Un cop foragitat Malloum i desfet el govern central, ocupà el ministeri de defensa en el govern de transició 1980, però les diferències entre el FAN i el FROLINAT que, era dirigit per G Oueddei, rebia suport libi menaren a una nova guerra civil La retirada de les tropes líbies 1982 permeté la victòria…
Kamala Harris
Política
Política nord-americana.
Filla d’immigrants, el pare jamaicà i la mare índia, investigadora del càncer i activista pels drets civils, per qui fou educada després del seu divorci Estudià a la Universitat Howard, centre destacat de formació superior d’afroamericans, on es graduà el 1986 en ciències polítiques i economia El 1989 obtingué un grau en dret per la Universitat de Hastings Incorporada a la fiscalia d’Oakland 1990, el 2004 fou nomenada fiscal del districte, on tractà sobretot casos de violència domèstica, bandes criminals i narcotràfic Elegida fiscal de Califòrnia 2010, fou la primera afroamericana a ocupar el…
club dels Jacobins
Política
Agrupació política francesa.
Creada el 1789 a Versalles, tingué diversos noms, però hom la conegué pel de club dels Jacobins pel fet d’haver installat la seva seu, a París, en un convent de dominics, coneguts popularment com a jacobins Inicialment fou un club parlamentari moderat hi figuraren des de Mirabeau fins a Lafayette, però el 1792 el dominaren els republicans radicals, com Robespierre, Saint-Just, Pétion, etc, cosa que provocà la sortida del grup girondí, que des d’aleshores fou el seu enemic declarat no obstant això, a la seva esquerra figurà encara el Club dels Cordeliers La seva línia política preconitzava…