Resultats de la cerca
Es mostren 62 resultats
José Bono Martínez

José Bono Martínez
© Fundación Universidad Rey Juan Carlos
Política
Polític i advocat castellà.
Fill d’un alcalde falangista, es llicencià en dret i administració d’empreses per la Universitat de Deusto i exercí com a advocat en 1972 - 1977 Representà aquest any una de les víctimes en el judici per la matança d’Atocha perpetrada per la ultradreta i fou també professor de dret a la universitat Complutense Inicià l’activitat política el 1970 en el Partido Socialista Popular d’Enrique Tierno Galván Ingressà en el Partido Socialista Obrero Español quan aquesta formació s’hi fusionà el 1979, i a partir d’aleshores fou diputat al Congrés Dedicat a la política regional a partir del 1983, fou…
Diego Martínez Barrio
Història
Política
Polític.
En un principi partidari de Lerroux, signà el manifest del Comitè Republicà i fou ministre de comunicacions en el govern provisional Cap de la minoria radical en el Congrés i ministre de governació 1933, es féu càrrec de la presidència del govern amb l’encàrrec de portar a terme les eleccions del novembre d’aquell mateix any Trencà amb Lerroux i fundà el partit d’Unión Republicana, amb el qual participà en les eleccions del febrer del 1936 Es féu càrrec, interinament, de la presidència de la República 1936 El 1945 esdevingué president de la República a l’exili L’any 1983 foren publicades les…
María Milagrosa Martínez Navarro

María Milagrosa Martínez Navarro
Política
Política i advocada.
Llicenciada en dret, ingressà de jove a les files del Partido Popular ocupà càrrecs polítics, entre els quals el d'alcaldessa de Novelda Alacant durant els anys 1995 al 2004, exceptuant el període comprès entre els anys 1997 i 1999, en què deixà el càrrec en perdre una moció de censura, i novament a partir del 2011 Fou consellera de Turisme del Govern valencià 2004-07, i presidenta de les Corts Valencianes 2007-11, la segona dona en el càrrec des de l’inici de l’autogovern 1983 Fou reelegida diputada del PP a les Corts Valencianes l'any 2011 Dimití l’acta al març del 2014 en ser imputada en l…
Antoni Martínez i Domingo

Antoni Martínez i Domingo
© Fototeca.cat
Història
Política
Història del dret
Polític i advocat.
De jove milità al partit liberal conservador, i després seguí la línia de Dato Fou regidor de Barcelona 1897, alcalde accidental 1899-1900 i alcalde de reial ordre 1915 El 1917 dimití, en senyal d’adhesió a l’Assemblea de Parlamentaris Ingressà a la Lliga Regionalista 1918, fou fet regidor i elegit alcalde el 1919 i el 1920 El 1921 sofrí un greu atemptat Diputat a corts per Barcelona 1923, tornà a l’ajuntament el 1930, i fou delegat del treball a Catalunya fins a la República Fou elegit diputat per la Lliga 1932 Després dels fets del 6 d’octubre de 1934 no aconseguí, malgrat els seus esforços…
Josep Martínez i Aloy

Josep Martinez i Aloy
© Fototeca.cat
Historiografia
Política
Polític i historiador.
Llicenciat en dret 1877 i afiliat al partit conservador, ocupà, entre altres càrrecs, la presidència de la diputació 1914-15 i l’alcaldia 1907 i 1917 de València Collaborà a Las Provincias —sovint amb el pseudònim Yola — i al seu almanac, on dirigí la secció arqueològica, a El Archivo i a d’altres publicacions locals Nomenat cronista provincial 1891, collaborà activament en la fundació 1914 del Centre de Cultura Valenciana, del qual fou degà 1915-24 Fou membre de les acadèmies de Sant Carles, de San Fernando i de la Historia, de Lo Rat-Penat, i director del Museu de Belles Arts Escriví sobre…
José Antonio Griñán Martínez

José Antonio Griñán Martínez
© Junta de Andalucía
Política
Polític andalús.
Llicenciat per la Universitat de Sevilla i inspector de treball 1970, fou diputat socialista al Parlament andalús, i a la Junta d’Andalusia fou conseller de Salut 1990-91 Del 1993 al 2000 fou diputat al Congrés per Còrdova, i durant aquest període fou ministre de Sanitat 1992-93 i de Treball 1993-96 Novament diputat al Parlament andalús, el 2004 fou designat conseller d’Economia de la Junta d’Andalusia i el 2008, vicepresident del govern presidit per Manuel Chaves L’abril del 2009, quan Chaves fou cridat a Madrid per ocupar la vicepresidència tercera del govern espanyol, Griñán el substituí…
Gregorio Peces-Barba Martínez

Gregorio Peces-Barba Martínez
© Ajuntament de Getafe
Política
Polític i jurista castellà.
Es llicencià 1960 en dret i es doctorà 1970 a la Universidad Complutense de Madrid Estudià també dret comparat a la Universitat d’Estrasburg Entre el 1963 i el 1975 formà part com a advocat del Tribunal de Orden Público, en el qual destacà per la seva defensa dels drets humans S’aproximà a l’oposició democràtica i milità 1962-64 a Izquierda Democrática Cristiana Junt amb Joaquín Ruiz-Giménez i altres destacats antifranquistes, fou cofundador de la revista Cuadernos para el Diálogo Detingut i empresonat i suspès de l’exercici de l’advocacia 1971, l’any 1972 s’afilià al PSOE i aviat n’…
Tomás Capdepont y Martínez
Història
Política
Polític.
Es retirà de la carrera militar el 1854 per tal de dedicar-se al periodisme i a la política Milità a la Unió Liberal i fundà els periòdics “El Correo” i “La Península” Diputat per Oriola 1858, es mostrà contrari a la política d’Isabel II i s’hagué d’exiliar el 1866 Retornà després de la revolució del 1868 i fou sotssecretari de finances Publicà Hacienda de la nación 1872
Marí Civera i Martínez
Literatura
Política
Sindicalista i escriptor.
Fou un dels fundadors del Partit Sindicalista d’Àngel Pestaña Dirigí els diaris “El Pueblo” i “Mañana” de Barcelona Exiliat el 1939, residí a Mèxic Publicà El marxismo, El sindicalismo, Rebelión del hombre 1948 i La industrialización del espíritu , entre d’altres
Joaquín Costa y Martínez
Història
Literatura
Política
Escriptor i polític.
El 1852 es traslladà a Graus, on assistí a l’escola i féu de pagès, fins que a 17 anys se n'anà a Osca, on treballà com a criat i en altres oficis, tot continuant els estudis El 1870 inicià estudis universitaris a Madrid, i, en 1872-75, es llicencià i es doctorà en dret i filosofia i lletres Fins aquell moment la seva vida havia estat una lluita constant contra la pobresa, la malaltia i la manca de suport afectiu Molt influït pel krausisme, després també ho fou per l’historicisme alemany, mentre que políticament es declarava “republicà federalista de bona fe”, i religiosament havia esdevingut…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina