Resultats de la cerca

Consistí, a l’estiu del 1976, en el recorregut arreu del Principat —amb ramificacions al País Valencià i la Catalunya del Nord— de cinc columnes de “marxaires” que difongueren, mitjançant concentracions, mítings, colloquis, etc, i a desgrat de la forta repressió policíaca, les reivindicacions nacionalistes i democràtiques de l' Assemblea de Catalunya

Se’n desconeix la identitat en les aparicions públiques sempre es presenta emmascarat, bé que, el 1995, el govern mexicà donà per fet que es tractava de Rafael Sebastián Guillén Vicente Tampico, Tamaulipas 1957, un home blanc, fill d’immigrants espanyols, de la burgesia mitjana i universitari Es donà a conèixer el 1994 arran de la revolta de l’EZLN dels indígenes de la selva Lacandona, a l’estat mexicà de Chiapas, en què exigien democràcia, llibertat, terra, pa i justícia Líder carismàtic i mediàtic bé que també qualificat de messiànic i visionari, es definí com a simpatitzant de totes les…

Veterà de la Llarga Marxa 1934-35 i de la guerra sinojaponesa 1937-45 Fou ascendit a mariscal l’any 1955 i esdevingué ministre de defensa 1975-78 i president del comitè permament de l’assemblea nacional 1980-83, càrrec des del qual exercí de fet les funcions de president de la república

Participà en la marxa sobre Roma i fou ministre d’afers estrangers 1929-32, de justícia i president de la Camera dei Fasci e delle Corporazioni 1939-43 Membre del Gran Consell feixista, dirigí 1943 la revolta que derrocà Mussolini, però poc després fugí a Portugal, i posteriorment se n'anà al Brasil Tornà a Itàlia l’any 1957

Membre del Partit Comunista Xinès des del 1927, participà en la Llarga Marxa 1934-35 i esdevingué governador d’Hubei i batlle de Wuhan el 1949 Collaborador de Zhou Enlai, fou nomenat vice-primer ministre 1954-80, ministre de Finances 1954-75 i vicepresident del comitè central del partit 1977-82 En 1983-88 fou president de la república, amb la qual cosa esdevingué el primer cap d’estat xinès després de la destitució de Liu Shaoji 1968

Dirigí el diari L’Epoca i la revista Critica Fascista i participà, amb funcions de comandament, en la Marxa sobre Roma Ministre de les corporacions 1929-32 i d’educació 1935-36, fou partidari del corporativisme, però s’oposà a Mussolini i sostingué la moció de Dino Grandi 1943 Condemnat a mort pel tribunal feixista de Verona 1944, fugí a Algèria, però posteriorment tornà a Itàlia i milità dins el moviment monàrquic Publicà les seves memòries Vent'anni e un giorno 1949

El 1923 fundà, amb altres companys, la Societat de Rabassaires de Sant Pau d’Ordal, en què destacà com a líder local del moviment rabassaire i, pocs anys més tard, entrà a formar part del comitè central de la Unió de Rabassaires Durant els fets d’Octubre del 1934 fou detingut i empresonat fins el 1935  Durant la Guerra Civil fou designat regidor de l’Ajuntament de de Barcelona en representació de la Unió de Rabassaires i formà part de la Comissió d’Assistència i la de Governació El gener del 1939 marxà a l’exili amb la seva família i, després de passar nou mesos en camps de concentració, es…

Es graduà a la Universitat d’Edimburg i tornà a Corea, on fou batlle de Seül 1948-49 Cinc anys més tard fou elegit membre del Partit Demòcrata, a l’oposició, en l’Assemblea Nacional Fou president de Corea durant la segona república, entre el 1960 i el 1962, fins que Park Chung Hee, liderant un cop militar, assumí la presidència el 1963 Llavors esdevingué crític del govern repressiu de Park Durant aquest temps fou jutjat per un tribunal militar diverses vegades i condemnat a presó, penes que finalment no complí Després de l’assassinat de Park el 1979, Yun Po Sun organitzà una marxa en favor de…

Fou tinent d’alcalde de Barcelona 1936-37 en el Consistori de Carles Pi i Sunyer Arran de la guerra civil, el 1939 s’exilià a França, on feu diversos cursos de literatura i història a la facultat de lletres de Montpeller Durant el període 1944-47 feu viatges clandestins a Barcelona i Madrid per establir contacte i donar suport a grups opositors al franquisme Fou cap del Servei d’Informació de la Generalitat de Catalunya a l’exili 1947-49 El 1949 marxà a Cochabamba Bolívia, on exercí càrrecs directius diverses empreses privades També fou director de la Cámara Nacional de Comercio i president…

Ben jove es traslladà a Barcelona, on treballà al Royal Bank of Canada 1922-36 Activista polític, fou membre del Partit Socialista Unificat de Catalunya PSUC des de la seva fundació 1936 Durant la Guerra Civil Espanyola fou president del Sindicat de Banca i Borsa de Barcelona, comissari de Banca de la Generalitat de Catalunya i conseller de l’Ajuntament de Barcelona Després de la Guerra Civil, el 1939, s’exilià per un temps a França, on fou membre del Comitè Central del PSUC Mitjançant aquest partit marxà a Mèxic, on treballà a la gran empresa de foneria Construcciones Mecánicas Vulcano…