Resultats de la cerca

Advocat de professió, el seu pare, Luis Calderón Vega, fou fundador i destacat membre del Partido de Acción Nacional  PAN, pel qual Felipe Calderón fou elegit diputat per primer cop el 1991 Nomenat secretari general del partit 1993, fou candidat a governador el 1995 a l’estat de Michoacán President del PAN del 1996 al 1999, el 2000 fou designat coordinador del grup parlamentari d’aquest partit a la Cambra de Diputats sota la presidència de Vicente Fox Columnista en nombrosos diaris, inicià la cursa presidencial el 2005, imposant-se per majoria absoluta en els comicis interns del PAN Després…

El 1976 començà estudis de ciències polítiques i administració pública a la Universidad Nacional Autónoma de México UNAM, però no obtingué el títol fins el 1987 Inicià la trajectòria política al Partido Revolucionario Institucional PRI, del qual fou president al seu estat, i que abandonà el 1988 Delegat de l’Instituto Nacional Indigenista INI, en 1977-82 dugué a terme tasques de desenvolupament entre els indis chontales, a l’estat de Tabasco Membre de la formació esquerrana Partido de la Revolución Democrática des del 1989, en fou president del 1996 al 1999 Fou alcalde de Ciutat de Mèxic els…

El 1957 obtingué la llicenciatura en dret per la Universidad Autónoma de México UNAM i el 1965 un màster en administració pública a la Universitat de Harvard Treballà posteriorment al Banco Nacional de México i al Banco Nacional de Comercio Exterior i, fins el 1968, exercí la docència a la UNAM Membre del Partido Revolucionario Institucional   PRI des del 1963, el 1965 fou nomenat secretari de finances, en el període 1970-72 fou subdirector de Petróleos Mexicanos , i el 1972 retornà al ministeri de finances com a director general del crèdit Secretari del pressupost en la presidència de José …

Fou ministre de justícia i negociador de la pau amb els EUA 1847-48 Reorganitzà 1843 i presidí 1852-61 l’Academia de Nobles Artes de San Carlos, de Mèxic, i donà suport als artistes catalans Manuel Vilar i Pelegrí Clavé Autor del Diálogo sobre la historia de la pintura en México escrit el 1861, obra bàsica per al coneixement de la pintura mexicana dels s XVII i XVIII és concebuda com un diàleg entre l’autor, el poeta José Joaquín Pesado i Pelegrí Clavé

Començà a collaborar de molt jove en publicacions socialistes, participà en nombroses activitats polítiques d’esquerra i tingué un paper destacat en la fundació del partit comunista unificat nord-americà Fou corresponsal de la revolució mexicana i de la Primera Guerra Mundial i recollí les seves experiències en Insurgent Mexico 1915 i The War in Eastern Europe 1916 El seu llibre més conegut és Ten Days That Shook the World 1919, sobre la revolució russa, a la qual s’adherí entusiàsticament De tornada als Estats Units d’Amèrica, fou perseguit i hagué de tornar a l’URSS, on morí

Fou ministre d’afers estrangers 1930-32, representant de Mèxic a la Societat de Nacions 1931 i ambaixador a Espanya i a Turquia Fundà l’Academia Mexicana de la Historia i escriví Visionario de la Nueva España 1921, Pedro Galín 1926, Un siglo de relaciones internacionales de México 1928 i Genio y figura de Picasso 1936 Formulà la teoria de dret internacional coneguda com a doctrina Estrada 1930, la qual considera la negativa a reconèixer els sistemes polítics sorgits d’una revolució com una intromissió en els afers interns del país afectat i com un greu atemptat a la seva lliure sobirania i al…

El 1819 publicà un informe de les causes de la decadència de la mineria a Nova Espanya Dictamen sobre el importante ramo de la minería i s’adherí al projecte americà d’Aranda Aconseguí de formar a la Gran Bretanya la Compañía Unida de Minas 1822 per a treballar les mines mexicanes El 1825 ocupà el càrrec de director d’aquella companyia i installà al Cerro de Mercado prop de Durango la primera ferreria moderna del país Com a membre del partit conservador mexicà defensà les institucions colonials, el latifundisme i el poder de l’Església Entre 1823 i 1853 ocupà diversos ministeris i ajudà…

De família pagesa, el 1925 anà a Cuba, on es relacionà amb grups anarquistes El 1933 tornà a Barcelona i s’incorporà a la CNT i en 1934-37 fou secretari del comitè regional de les Joventuts Llibertàries de Catalunya i secretari general de la FIJL presidí, també, l’Aliança de les Joventuts Antifeixistes 1938, fou fundador i director de la revista Ruta i redactor de Solidaridad Obrera , secretari general de les Juventudes Libertarias de España Exiliat el 1939, després d’alguns anys a la República Dominicana 1940-44 s’establí a Mèxic, on treballà a la Unión Distribuidora de Ediciones UDE i fundà…

Estudià dret i lletres a Barcelona Exercí com a advocat a la Secció d’Estudis Jurídics de la Mancomunitat de Catalunya, de la qual fou secretari general l’any 1918 Ingressà a la Lliga Regionalista i fou regidor per Barcelona 1921-23 collaborà en La Veu de Catalunya , Revista Jurídica de Catalunya i Butlletí de les Joventuts Nacionalistes de Catalunya , entre d’altres Formà part del comitè executiu d’Acció Catalana des de la seva fundació Després fou nomenat director de La Publicitat 1922-26 Fou regidor 1930-31, membre de la diputació provisional de la Generalitat per Solsona 1931 i de la…

Estudià a la Universidad Nacional Autónoma de México UNAM, on es graduà el 1943 Des de l’inici, la seva carrera professional es vinculà al Partido Revolucionario Institucional PRI Protegit de Jaime Torres Bodet, ideòleg del partit i ministre d’Educació, li fou encomanada la direcció d’una campanya de construcció d’escoles rurals, projectà els pavellons de les exposicions universals de Brusselles 1958, Seattle 1962 i Nova York 1964 i li assignaren la construcció d’edificis oficials i equipaments públics de gran rellevància, entre els quals destaquen la Escuela Nacional de Medicina de la UNAM…