Resultats de la cerca

Fou signat per deu dirigents del partit comunista català, entre els quals hi havia Miquel Serra Pàmies i Víctor Colomer, del comitè executiu del Partit Socialista Unificat de Catalunya PSUC, i Miquel Ferrer, Joan Fronjosa i Joan Gilabert, del secretariat de la UGT, a més de Felip Barjau, Àngel Estivill, Ramir Ortega, Abelard Tona i Salvador Vidal Rosell El manifest i la nova organització MSEC significaren una escissió del PSUC provocada fonamentalment per la subordinació progressiva del PSUC al PCE i la signatura del pacte nazi-soviètic agost de 1939 L’ideari polític d’aquest nou grup…

A mitjan 1980 les divisions internes provocaren la desfeta del partit A Andalusia, el grup esdevingué Partido Andaluz Unido, nacionalista, integrat 1982 en el PSA Al Principat, el 1981 una part dels militants s’integrà en Nacionalistes d'Esquerra

Considerava inseparables l’ideal nacionalista i la causa obrera revolucionària Els seus militants, obrers i, sobretot, universitaris, organitzats militarment, estudiaren tècniques militars i mètodes d’acció directa el 1936 ingressaren a les Milícies Pirinenques i a l’Escola de Guerra de la Generalitat

Fill del maqui Augusto Gil Cánovas a qui conegué d’amagat i que no tornà a veure fins el 1945, a la Presó Model de Barcelona, es llicencià en dret per la Universitat de Barcelona 1957 Milità al PSUC  del 1956 al 1968, partit que abandonà pel que considerà claudicacions davant del règim i, més genèricament, del sistema politicoeconòmic vigent Al final de la dècada obrí un despatx a Barcelona des d’on defensà sobretot militants de partits d’esquerra, sindicalistes, membres de grups autònoms, assemblearis o antifranquistes sense afiliació concreta perseguits pel TOP Després de la…

Presidit per Antonio Garrigues Walker, que hi aportà el Partido Demócrata Liberal, recollí sobretot quadres i militants de la Unión de Centro Democrático Inspirat i liderat per Miquel Roca i Junyent i amb el suport de CDC, es presentà sense èxit en les eleccions del 1986 amb la intenció de convertir-se en una gran força de centre aquest fracàs, però, en precipitar la dissolució

Aconseguí amb aquest també la incorporació d’alguns dirigents del Bloc Obrer i Camperol Antoni Sesé, Joaquim Masmano, etc Celebrà el seu primer congrés al maig del 1934 i el 1936 tenia uns 2 000 militants El seu òrgan de premsa fou Catalunya Roja Influí en alguns sindicats, en especial a la Federació Obrera de Sindicats de la Indústria Gastronòmica de Catalunya FOSIG El 1936 participà en la formació del Partit Socialista Unificat de Catalunya

Com a cap de les SS 1929 i de la Gestapo 1934, organitzà la matança dels adversaris de Hitler 30 de juny de 1934 Cap suprem de les forces de policia del Tercer Reich 1936, comissari per al trasllat de poblacions 1939 i ministre de l’interior 1943, fou el responsable principal de l’extermini de milers de jueus i de militants de partits antinazis Capturat pels britànics el 1945, se suïcidà abans d’ésser jutjat

S'inspirà inicialment en les experiències corporativistes d’Itàlia i Portugal corporativisme i de l’Alemanya nazi A partir dels principis d’unitat, totalitat i jerarquia pretenia de fusionar els interessos socials de tothom que intervé en el procés de producció i de superar les diferències i els antagonismes de classe, en enquadrar empresaris i treballadors en un únic organisme sindical, que, sotmès a les directrius governamentals i dirigit per militants falangistes, esdevingué de fet un mitjà d’aplicació de la política econòmica i social de la dictadura i un poderós instrument…

Dirigent del Partit Nacionalista Basc, fou elegit diputat el 1936 Durant la guerra civil de 1936-39 fou ministre sense cartera dels governs de Largo Caballero setembre del 1936 - maig del 1937 i de Negrín maig del 1937 - agost del 1938 Dimití en protesta per la persecució de què foren objecte els militants del POUM Ocupà diferents càrrecs en el govern republicà a l’exili, d’on tornà el 1977 per ocupar la presidència de l’assemblea de parlamentaris del País Basc Publicà Instituciones jurídicas vascas 1945 i La Guerra Civil en Euskadi antes del Estatuto 1978