Resultats de la cerca

Dirigent sindical dels miners escocesos, fundà el partit laborista independent 1893, que, unit amb altres grups, donà lloc al Labour Party, del qual fou president Fou diputat 1900-15 i s’oposà a la participació britànica en la Primera Guerra Mundial

Cresqué al suburbi segregat de Soweto , i el 1972 començà estudis de dret a la Universitat de Limpopo, on el mateix any s’inicià en l’activisme estudiantil contra l’ apartheid El 1974 fou detingut i empresonat onze mesos acusat de terrorisme El 1976, arran de les rebellions a Soweto fou novament detingut i internat durant sis mesos En completar els estudis 1981, s’incorporà com a assessor legal al Consell de Sindicats de Sud-àfrica Fundador i secretari general del Sindicat Nacional de Miners 1982, a través d’aquesta organització esdevingué un líder destacat de l’African National…

Elegit president pels vots de conservadors i moderats, la seva etapa presidencial 1851-61 fou, malgrat l’oposició dels liberals i de l’extrema dreta, una de les més expansives del s XIX xilè Fundà el Partido Nacional per enfrontar-se a la coalició liberal-conservadora finançada pels capitalistes miners, la qual derrotà electoralment 1858 i militarment 1859 Es retirà de la presidència el 1861, però conservà alts càrrecs diplomàtics i judicials El seu fill Jorge Montt Casablanca 1846 — Santiago de Xile 1922 també fou president de Xile 1891-96

Ingressà al Partit Laborista als 14 anys Fill de miners, activista sindical durant l’estada a la Universitat de Cardiff, el 1970 fou elegit diputat als 28 anys Per l’octubre del 1983 succeí Michael Foot al capdavant del Partit Laborista, on estigué nou anys com a cap de l’oposició Després de la derrota electoral en les eleccions generals de l’abril del 1992 enfront del conservador John Major, dimití i fou substituït per John Smith Del 1995 al 1999 fou comissari europeu de transports Vicepresident de la Comissió Europea des del 1999, dimití al març després de l’informe…

Enginyer geòleg de professió, s’uní al Partit Democràtic senegalès, del qual el 1998 fou secretari general a la seva regió Exercí diversos càrrecs governamentals relacionats amb els recursos miners i l’any 2001 fou nomenat ministre de Mines i Recursos Energètics, funció que conservà en ser nomenat ministre d’Estat i també alcalde de Fatick el 2002 L’any següent fou nomenat ministre de l’Interior i portaveu del Govern, i el 2004 el president Abdoulaye Wade el nomenà primer ministre Director en la campanya per a la reelecció d’aquest el 2007, dimití i el mateix any fou nomenat…

Pertanyent a l’ètnia gbaia, s’incorporà de jove a l’exèrcit, i sota el règim de Jean-Bédel Bokassa ascendí en l’escalafó Enderrocat Bokassa 1979, fou successivament ministre de defensa i d’informació Després de participar en un cop d’estat fallit contra el president André Kolingba, fugí del país 1982 Es reincorporà a l’exèrcit després que Ange-Félix Patassé hagués accedit a la presidència 1994, i arribà a cap d’estat major El 2003 encapçalà una rebellió militar que enderrocà Patassé i s’autoproclamà president, càrrec en què fou confirmat en les eleccions del 2005 i el 2011, qualificades de…

Acabats els estudis a l’Institut d’Electrotècnia de Bucarest i a l’Institut Energètic de Moscou, realitzà activitats directives en el comitè central del Partit Comunista on havia ingressat el 1953 i, fins el 1971, fou el primer secretari de la secció juvenil Nicolaie Ceauşescu  li confià a continuació la secretaria de propaganda i educació Aviat, però, entrà en desacord amb el president, el qual l’envià a Timișoara i, més tard, a Iaşi S’encarregà després de la direcció del consell d’economia de les aigües i, sense pertànyer ja al comitè central, treballà com a director d’una editorial tècnica…

Es llicencià en economia a la Universitat Catòlica de Guayaquil, i posteriorment amplià estudis a les universitats de Lovaina i Illinois, on el 2001 es doctorà Del 1993 al 2005 fou professor d’economia a la Universitat San Francisco de Quito, on arribà a ser cap del departament d’economia L’abril del 2005 fou nomenat ministre d’Economia en el govern d’Alfredo Palacios Dimití a l’agost arran d’un incident amb un préstec denegat del Banc Mundial A principi del 2006 fundà Alianza PAIS, amb el suport del qual i del Partit Socialista, guanyà les eleccions presidencials del 2006, derrotant el…

Cursà només estudis primaris i començà a treballar de molt jove en oficis diversos El 1959 s’afilià a l’ African National Congress ANC, el 1963 ingressà al Partit Comunista que forma part de l’ANC i del 1963 al 1973 estigué empresonat Actiu lluitador contra l’ apartheid , des del 1975 visqué exiliat successivament a Eswatini, Moçambic i Zàmbia El 1977 esdevingué membre del consell executiu de l’ANC i fins el 1984 en fou delegat a Moçambic El 1990, en ser legalitzat l’ANC retornà a Sud-àfrica i n’assumí el lideratge a KwaZulu-Natal on, emparat en la seva condició de…

Sorgí com a conseqüència de la separació entre el treball i la propietat dels mitjans de producció, produïda pel desenvolupament del sistema capitalista La primera lluita dels treballadors fou per aconseguir el reconeixement del dret d’associació, que els era negat pel liberalisme en nom de la llibertat Els primers passos del moviment sindical organitzat es feren a la Gran Bretanya, on per influència de Robert Owen es creà la Great Consolidated Trade Union 1833 els precedents, però, es remunten a la segona meitat del segle XVIII El fracàs del cartisme accentuà la moderació del moviment que,…