Resultats de la cerca

Fou un dels fundadors de la companyia Pinillos de navegació amb Cuba 1884, i de Crèdit i Docks Presidí la junta d’obres del port de Barcelona 1900 i n'inicià les obres d’ampliació i modernització Fou diputat per Barcelona 1899, senador 1901 i alcalde d’aquesta ciutat 1905 Reuní una important collecció numismàtica

Convençut de la superioritat de la cultura europea, lluità per tal d’aconseguir la modernització de l’islam Fundà el 1878 l’Aligarh High School, collegi anglooriental, que fou convertit en universitat el 1920, i creà una societat reformista, la Muslim Educational Conference 1886 La seva actuació reformista promogué grans reaccions, però el moviment seguí endavant sostingut per nombrosos homes de lletres Muḥammad Iqbāl, Naẓīr Aḥmad, Ḥālī

Milità sempre al Partido Socialista Obrero Español i en fou un dels líders de l’ala moderada Redactor, director i finalment propietari del diari El Liberal , de Bilbao, ciutat per la qual fou diputat Tingué intervencions notables a les corts com la denúncia del pistolerisme dels sindicats grocs a Barcelona, s’oposà a la Dictadura i signà, a títol personal, el pacte de Sant Sebastià Ministre d’hisenda i d’obres públiques amb Azaña 1931-33, un cop proclamada la Segona República, estabilitzà la pesseta i impulsà les obres hidràuliques i la modernització dels transports Exiliat arran…

Doctor en dret per la Universitat de Barcelona, fou soci fundador i membre de la junta directiva d’ Òmnium Cultural 1967-77, i vicepresident del comitè executiu del Congrés de Cultura Catalana 1975-77 Formà part de la junta del Collegi d’Advocats de Barcelona 1978-82, on fou cofundador i president de la secció de dret lingüístic i president de la Comissió de Defensa de la Cultura Catalana Diputat del Parlament de Catalunya per Unió Democràtica de Catalunya , fou conseller de Justícia 1982-86 i 1988-91 i de Governació 1986-88 de la Generalitat Impulsà la modernització del dret civil català,…

Fill del diplomàtic Pierre Alduy, es llicencià en lletres i en dret a Montpeller i a París El 1942 fou agregat d’ambaixada a Ankara i el 1943 passà a la França lliure Acabada la Segona Guerra Mundial, fou nomenat prefecte 1946 Posteriorment, adherit al Partit Socialista, inicià una carrera política en ser elegit alcalde dels Banys d’Arles i conseller general del cantó de Prats de Molló 1952, càrrecs en què fou succeït per la seva esposa Jacqueline Alduy el 1959 Guanyà aquest any l’alcaldia de Perpinyà i revalidà successivament el mandat fins el 1993, que una crisi en el govern municipal…

El 1948, amb la independència i la partició de l’Índia, emigrà amb els seus pares a l’aleshores Pakistan Oriental actual Bangladesh Graduat per la Universitat de Dacca 1950, l’any 1969 fou nomenat comandant del regiment de Bengala Oriental Tanmateix, li fou impedit d’intervenir en la guerra d’independència de Bangladesh 1971, on el 1973 fou transferit i a l’exèrcit del qual s’incorporà L’any 1978 assumí el càrrec de cap de les forces armades Tot i l’agitació política i la violència que, entre altres conseqüències, comportà l’assassinat del general Ziaur Rahman el 1981 president des del 1977…

De família republicana, estudià a la Universitat de Sevilla, on es llicencià en filologia moderna Dedicat a la docència des del 1974, el 1985 fou nomenat professor titular de la Escuela Universitaria de Badajoz S'inicià en política durant l’època universitària en un grup d’esquerra i finalment s’afilià al PSOE , a la federació extremenya del qual aviat esdevingué un dels líders, indiscutit a partir del seu nomenament a la presidència d’aquest òrgan 1988-2008 Proper a Alfonso Guerra , el 1997 fou elegit membre del Comitè Federal del PSOE, dins del qual exerceix una gran influència Diputat al…

Estudià a la Universidad Nacional Autónoma de México UNAM, on es graduà el 1943 Des de l’inici, la seva carrera professional es vinculà al Partido Revolucionario Institucional PRI Protegit de Jaime Torres Bodet, ideòleg del partit i ministre d’Educació, li fou encomanada la direcció d’una campanya de construcció d’escoles rurals, projectà els pavellons de les exposicions universals de Brusselles 1958, Seattle 1962 i Nova York 1964 i li assignaren la construcció d’edificis oficials i equipaments públics de gran rellevància, entre els quals destaquen la Escuela Nacional de Medicina de la UNAM…

Vida i obra Fou membre de l’Agrupació Valencianista Republicana i, posteriorment, un dels impulsors i dirigents de la institució cívica Proa 1935, l’organització unitària més important del valencianisme cultural de l’època Publicà les novelles curtes La casa del roín pastor 1914, El preu de la ditxa 1915, De l’abisme al cim 1920, Les desventures d’Abel 1930 i Ni llar, ni amor, ni glòria 1920 Com a poeta, fou premiat als Jocs Florals de València el 1917, el 1922 i el 1935 i donà a conèixer els reculls El caminant enamorat 1920 i El vol en arc 1935, en què reuní bona part de la seva producció…

Becat a la Universitat de Kyoto, durant la seva residència en aquesta ciutat s’allistà voluntari a l’exèrcit japonès 1944-45 Posteriorment es diplomà en agricultura 1948 per la Universitat de T’aipei El 1953 obtingué un màster per la Universitat d’Iowa, i visqué als Estats Units fins el 1957 De retorn a Taiwan, es dedicà a l’assessorament per a la modernització de l’agricultura i, fins el 1978, exercí la docència universitària El 1968 es doctorà en agricultura econòmica a la Universitat de Cornell Ithaca, EUA Membre del Guomindang  1971, fou alcalde de T’aipei 1979-81 i després…