Resultats de la cerca

Cercà des d’un començament l’atracció del republicanisme al Principat, en especial dels antics possibilistes incorporats a l’UFNR Aconseguí la collaboració de Josep Zulueta i de Laureà Miró i Trepat i, poc després, de La Publicidad d’Eusebi Corominas, i de Lluís Companys El grup català es constituí el 1912, però l’autonomisme moderat que defensava xocà amb Melquíades Álvarez, que reduí el partit a un petit nucli entorn de Josep Zulueta mentre Companys abandonava la formació L’acceptació del joc monàrquic li restà encara més força, tot i participar en l’Assemblea de parlamentaris…

Estudià a l’escola neokantiana de Marburg Ingressà al partit socialista, i s’oposà a la política annexionista 1914 El 1918 fou empresonat alliberat després per la influència socialista parlamentària, encapçalà la revolució bavaresa Fou assassinat pel comte Arco-Valley, del partit monàrquic

Comte de Mun El 1871 fundà, juntament amb La Tour du Pin, els Cercles Catholiques d’Ouvriers, els quals, bé que no tingueren cap gran incidència en el moviment obrer francès, activaren la participació catòlica en la lluita sindical Monàrquic, s’adherí després del 1892 a la República Intentà, sense èxit, la creació d’un partit catòlic

Ensenyà a la Universitat de Berlín 1881-1919 Diputat al Landstag prussià i al Reichstag alemany 1884, es declarà partidari de l’absolutisme monàrquic i eclesiàstic i sostingué que la història havia reservat per a Alemanya la missió de gran potència Criticà la política interior imperial, però es mostrà moderat durant la Primera Guerra Mundial Escriví Geschichte der Kriegskunst ‘Història de l’art militar’, 1901-06 i Weltgeschichte ‘Història Universal’, 1923-28

Inspirat per Joan AMaragall, Josep ALinati, RGuardans, HTorras i altres membres de la burgesia industrial i financera tradicional, es definí com a monàrquic, conservador, regionalista i europeista El 1976 se n'escindí SMillet i Bel, per a crear a Lliga Liberal Catalana , i també JALinati, que organitzà un efímer Partit Democràtic Català coalitzat amb Alianza Popular No participà en les eleccions legislatives espanyoles del 1977, encara que alguns dels seus homes —CSentís— passaren a UCD Es dissolgué el 1978

En ésser proclamada la Segona República, organitzà un grup paramilitar de dretes, els legionarios de Albiñana , que subsistí fins a la Guerra d’Espanya Pel març del 1932 fundà el Partido Nacionalista Español, de caràcter monàrquic i orientació d’extrema dreta Participà a la revolta del general Sanjurjo, la qual cosa li costà l’empresonament i l’exili a Las Hurdes fins al 1933 Fou detingut a Madrid el 1936 i afusellat poc temps després de començar la Guerra d’Espanya

Dirigí el diari L’Epoca i la revista Critica Fascista i participà, amb funcions de comandament, en la Marxa sobre Roma Ministre de les corporacions 1929-32 i d’educació 1935-36, fou partidari del corporativisme, però s’oposà a Mussolini i sostingué la moció de Dino Grandi 1943 Condemnat a mort pel tribunal feixista de Verona 1944, fugí a Algèria, però posteriorment tornà a Itàlia i milità dins el moviment monàrquic Publicà les seves memòries Vent'anni e un giorno 1949

Monàrquic des del 1947, fou membre del secretariat polític de Joan de Borbó per a Catalunya Fundador 1976 i president de la branca catalana del Partido Popular, el 1977 rebutjà integrar-lo a UCD i es vinculà a José María de Areilza El 1979 fou l’únic diputat per Catalunya de Coalición Democrática, i el 1982 encapçalà, sense èxit, les candidatura catalana del CDS d’Adolfo Suárez El 1985 el govern socialista el nomenà director general de relacions culturals del ministeri espanyol d’afers estrangers, càrrec del qual dimití el 1987

Participà en els diversos pronunciaments militars entre el 1922 i el 1926 Expulsat de l’exèrcit, hi retornà 1936 sota la dictadura del general IMetaxàs Durant la Segona Guerra Mundial, un cop desfetes les forces regulars, fundà i dirigí l' EDES , grup guerriller monàrquic que lluità primer contra les forces d’ocupació i després contra l’altra força guerrillera socialista ELAS Reincorporat a l’exèrcit amb els seus homes durant el govern de Tsaldaris 1946, fundà el partit nacionalista i, ja reinstaurada la monarquia de Jordi II, fou ministre de l’interior 1947 i d’obres públiques…

Fill de Josep Bau i Vergés Tortosa 1868-1934, comerciant d’oli que obrí el mercat sud-americà Tradicionalista, fou alcalde de Tortosa i assembleista durant la Dictadura Diputat per Tortosa com a carlí i pel Bloque Nacional 1933-36 reelegit el 1936, fou l’únic diputat català monàrquic, i es mostrà contrari a l’Estatut Fou membre de la junta tècnica de l’estat, a Burgos 1936-38 A la postguerra comprà la majoria de les accions del Banc de Tortosa i les vengué el 1950 al Banco Central Fou president del consell d’estat el 1965 i, com a tal, membre del Consejo del Reino