Resultats de la cerca

Després del 1918 fou el teòric del “neoconservadorisme” ideològic nacionalista, que rebutjava el liberalisme econòmic, els monopolis capitalistes i la democràcia occidental Preconitzava un estat popular i nacional volksstaat que integrés novament l’individu a la seva corporació Partidari incondicional del prussianisme, volgué definir un “estil prussià” El seu nacionalisme inspirà nombrosos grups i el mateix nacionalsocialisme

Exercí el periodisme i la docència universitària i milità a les files del partit conservador, del grup progressista del qual fou líder Defensà la llibertat de premsa, l’abolició dels monopolis i la reducció dels poders del president S'oposà al restabliment de les relacions amb els EUA i al reconeixement de Panamà Com a president de la república 1914-18 sostingué la neutralitat de Colòmbia durant la Primera Guerra Mundial, resolgué les ja antigues disputes frontereres amb l’Equador 1916 i lluità contra la corrupció administrativa

El 1913 s’uní a les forces revolucionàries participà en diverses campanyes de guerra i esdevingué general Des del 1920 fou governador de l’estat de Michoacán El 1929 fou elegit president del Partido Revolucionario Nacional Ocupà diversos ministeris 1931-33, i fou elegit president de la república per al període 1934-40 Impulsà la reforma agrària, iniciada molt tímidament el 1917, repartint més de 40 milions d’acres de terra enfortí les organitzacions sindicals i fomentà la industrialització del país el 1938 nacionalitzà els monopolis petroliers Combaté l’analfabetisme A la…

Membre del partit republicà, fou diputat a la cambra de representants de l’estat de Nova York 1882-84 Nomenat secretari adjunt de la marina 1897, dimití per poder participar en la guerra de Cuba, en la qual fou coronel dels Rough Riders voluntaris de cavalleria Governador de l’estat de Nova York 1898 i vicepresident amb McKinley 1900, esdevingué president dels Estats Units en ésser assassinat aquest per un anarquista 1901, i l’any 1904, fou reelegit Impulsà una política econòmica contrària als interessos dels grans monopolis i afavorí la conservació i explotació racional de les…

Enginyer industrial de professió, s’afilià a Falange Española , fou procurador a corts i ocupà càrrecs directius en l’administració pública del franquisme cap nacional del Sindicato de Estudiantes Universitarios SEU 1962-64, director general d’Indústries Tèxtils, Alimentàries i Diverses del Ministeri d’Indústria 1966-69, secretari general de l’Organización Sindical 1969-73, governador civil de Barcelona 1974-75 i ministre de Relacions Sindicals 1975-76 Durant la Transició  s’afilià a Unión de Centro Democrático  i fou nomenat ministre de Governació i Interior 1976-79 Hom li ha atribuït…

Net del periodista Manuel Aznar Zubigaray  i fill del també periodista Manuel Aznar Acedo, que ocupà càrrecs en mitjans de comunicació oficials durant el franquisme Llicenciat en dret, fou cap del Servei de Coordinació del Ministeri d’Economia Fou diputat d’Alianza Popular per Àvila 1984-87 i per Madrid 1989, president d’AP per Castella i Lleó 1986 i d’aquesta comunitat autònoma 1989-90, i vicepresident 1989-90 i, del 1990 al 2004, president del Partido Popular En guanyar aquest partit les eleccions generals el 1996, esdevingué cap de govern La falta de majoria absoluta l’obligà a pactar el…

Després de llicenciar-se en dret 1975, ingressà al KGB i fou destinat a l’antiga RDA 1984-90 Tinent d’alcalde de Leningrad amb Anatolij Sobčak 1994-96, amb qui collaborà des del 1991, fou cap de la secció d’aquesta ciutat del partit La Nostra Casa és Rússia, de Boris Jelcin 1995-97, el qual el nomenà, el 1998, director del Servei Federal de Seguretat organisme successor del KGB i, a l’agost del 1999, primer ministre Des d’aquest càrrec, obtingué una gran popularitat per la seva ofensiva a Txetxènia , tot i ser molt criticada internacionalment Al desembre Jelcin el designà com a successor a la…

De la dictadura a l’estat de dret Fou precedida per un augment de la repressió del règim franquista procés de Burgos, 1970 execucions del 1975, com a reacció a la pressió opositora i internacional i per l’assassinat en un atemptat d’ ETA  de l’almirall Luis Carrero Blanco 1973, designat poc abans primer ministre pel dictador Dos dies després de la mort de Franco 20 de novembre de 1975, Joan Carles I  designat el seu successor el 1969 esdevingué rei d’Espanya i cap d’estat, càrrec des del qual afavorí els pactes entre franquistes i antifranquistes sobre els quals es bastí el nou ordenament…