Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
umland
Geografia
Política
Àrea entorn de la ciutat, influïda per ella en el sentit econòmic, cultural i polític.
Té, doncs, el sentit de rerepaís urbà, bé que abans fou emprat en el sentit general d’aquest mot
poliarquia
Política
Govern de molts.
Contraposat a monarquia o a diarquia , el mot és genèric i no es refereix a cap forma concreta de govern
herestètica
Política
Estratègia política que manipula el context i l'estructura d'un procés de presa de decisions per convèncer una part de l'electorat i aconseguir-ne el suport.
El terme fou creat pel politòleg nord-americà William Harrison Riker Des Moines, Iowa 1921- 1993, a partir del mot grec hairein que significa ‘triar’
Antoine-Louis-Claude Destutt de Tracy
Filosofia
Història
Política
Filòsof i polític francès.
Diputat de la noblesa als Estats Generals 1789, fou el principal representant dels ideòlegs La seva obra principal és Les éléments d’idéologie 1804, on utilitza per primera vegada el mot ideologia i el defineix com a concepte
tirà | tirana
Història
Política
Dominador, príncep absolut, que governa amb tirania.
Malgrat que a l’origen el mot no comportava una valoració negativa tirania, ben aviat ja entre els mateixos grecs no solament en fou ressaltada la illegitimitat, sinó que designà el que s’havia apropiat el poder i l’exercia amb violència i arbitrarietat
teocràcia
Religió
Política
Forma de govern en la qual la sobirania és exercida teòricament per la divinitat.
Aquest mot fou creat per Josep Flavi per tal de distingir el règim polític hebreu de les altres formes monarquia i democràcia teoritzades per Aristòtil Inexistent històricament, s’ha manifestat en diversos sistemes de hierocràcia o de monarquia divinitzada Pròpia de l’antic Orient, fou portada per Alexandre el Gran a Grècia i d’allà passà a Roma, on August assumí el títol de divus ‘diví’ i instaurà el culte de l’emperador La hierocràcia medieval cristiana és anomenada teocratisme
nihilisme
Política
Sociologia
Doctrina segons la qual no s’ha de reconèixer cap autoritat, ni en el terreny social ni en el polític.
En aquest sentit polític, el mot fou emprat i divulgat per l’escriptor rus Ivan Turgenev L’anarquisme que, com a tendència radicalment antiautoritària, pot ésser adscrit ideològicament a la línia nihilista, no presenta als Països Catalans, com tampoc a la resta de la península Ibèrica, aportacions d’importància en el terreny de l’elaboració doctrinal En canvi, en la pràctica, poden ésser considerats com a manifestacions de significat nihilista els atemptats terroristes particularment els comesos entre el 1880 i el 1910 contra persones considerades com a representatives de l’ordre…
potència
Política
Estat poderós, capacitat global d’un estat.
El 1890 Thayer Mahan n'aplicà el concepte als estats marítims, els quals creia destinats a imposar-se als estats continentals navalisme, teoria que fou impugnada després per la geopolítica alemanya i els escrits de Mitchell i Douhet sobre el poder aeri A la Segona Guerra Mundial i després, el mot era un sinònim dels quatre aliats, els EUA, l’URSS, la Gran Bretanya i França, als quals fou afegida la Xina insular Formosa Cadascun d’aquests estats fou, des de l’any 1945, membre permanent del Consell de Seguretat de l’ONU i tingué dret al veto La manca de poder anglofrancès, fruit de…
clericalisme
Política
Terme pejoratiu que designa la intromissió del clericat en els afers polítics.
L’ús del terme pressuposa una situació de separació real o jurídica entre l’església i l’estat, i de fet no es dóna a l’Europa d’abans de la Revolució Francesa, en què predominava el fet contrari, és a dir, la ingerència de l’estat en els afers de l’Església regalisme La vella escola liberal veia l’origen del clericalisme en el Syllabus de Pius IX 1864, i denunciava els seus tres objectius domini de l’educació, manteniment de les lleis catòliques del matrimoni i unió d’església i estat A Itàlia, el terme es difongué sobretot després de la pèrdua dels Estats Pontificis el 1870 Fins a Pius X,…
eurocomunisme
©
Política
Nom amb què hom designa el corrent sorgit a mitjan dècada dels setanta en els partits comunistes de l’Europa mediterrània (italià, francès, català i espanyol).
Partint de les teories de Togliatti i Gramsci, defensà una nova estratègia adaptada al capitalisme avançat, on el predomini de la classe mitjana assalariada no permetia aplicar els esquemes clàssics del marxisme de la lluita de classes i la presa revolucionària del poder Hi influí també el rebuig de part de l’esquerra occidental al caràcter dictatorial de l’estalinisme i a les intervencions de l’URSS a Hongria 1956 i Txecoslovàquia 1968 L’eurocomunisme renunciava, així, a la dictadura del proletariat, acceptava el pluralisme democràtic, el pacte amb altres forces progressistes compromesso…