Resultats de la cerca

Ministre de finances en els governs del comte d’Ofalia 1837-38, Narváez 1844-46, Istúriz 1846 i Narváez 1849, posteriorment fou cap de govern d’un gabinet de la Unión Liberal febrer-setembre del 1864 La seva importància es deu a la reforma tributària, coneguda com a reforma de Mon , que implantà el 1845 Consistia en un sistema eclèctic d’imposts directes contribució d’immobles, conreu i ramaderia, la de la indústria i el comerç i indirectes drets de consums i de portes, monopoli fiscal de salines i tabac, etc en els seus trets fonamentals, es mantingué durant més d’…

Marquès de Dosaigües Ocupà diversos càrrecs municipals i provincials, i per designació de Narváez fou senador vitalici Restaurà el palau familiar existent a València palau del marquès de Dosaigües

Primer marquès de Pidal Liberal i amic de Riego, fou empresonat per la reacció absolutista i exiliat a París 1840 Ministre de la governació i d’estat amb Narváez i Isturiz, impulsà una reforma dels correus i les presons Fou també ambaixador a Roma Escriví una Historia de las alteraciones de Aragón 1862-63 i diversos estudis sobre literatura castellana medieval

D’idees avançades, evolucionà cap a posicions més moderades Ministre de foment amb els governs de Lersundi 1853, de Narváez 1856-57 i d’Arrazola 1864, el 1857 decretà la llei d’instrucció pública, vigent fins a la Segona República, coneguda com a llei Moyano , que establia l’obligatorietat de l’ensenyament primari Féu costat al partit alfonsí, però, després de la Restauració, es distancià de Cánovas

Regidor i tinent d’alcalde de Maó, dimití el 1866 per incompatibilitat amb la política de Narváez Fou secretari de la Junta Revolucionària de Maó el 1868 i elegit diputat pel partit progressista a les corts del 1869 Fou després director general de duanes i diputat per Menorca el 1871 i el 1872 Havent passat al camp republicà, fou de nou diputat per Menorca en quatre ocasions entre el 1886 i el 1899

Marquès de Miraflores i comte de Villapaterna Fou ambaixador d’Espanya a Londres 1834 i París 1838 Collaborà estretament amb Narváez durant el decenni moderat i fou, durant poques setmanes, president del consell de ministres 1846 i ministre d’estat en el govern de Bravo Murillo 1851 Després d’afiliar-se a la Unió Liberal fou president del consell 1863 Les seves obres històriques més importants foren Apuntes histórico-críticos para escribir la historia de la revolución de España desde el año 1820 hasta 1823 1834 i les Memorias para escribir la historia contemporánea de los siete…

Afiliat al progressisme radical, fundà el diari satíric “El Guirigay”, des del qual atacà Maria Cristina i els moderats Però, quan el 1841 fou elegit diputat a corts, començà el seu moderantisme s’oposà a la regència d’Espartero i participà en les revoltes de Barcelona 1842 i Torrejón de Ardoz 1843 Arribà a cap del govern moderat 1843-44, càrrec que exercí autoritàriament Destituït, fou nomenat ambaixador a Portugal 1844-46, i durant el Bienni Progressista s’exilià a Biarritz Malgrat la seva impopularitat, Narváez el féu ministre de governació 1864-65 i 1866-68 A la mort d’aquest…

Ben aviat publicà 1848 un volum de poesia Per al teatre escriví més de 50 drames i comèdies, alguns dels quals aconseguiren força èxit A partir del 1859, absorbit per la política i el periodisme en la línia de Luis González Bravo, deixà de banda la literatura i redactà articles polítics per a El Contemporáneo Diputat el 1863, ocupà posteriorment el govern civil de Sevilla i les direccions generals de beneficència i d’administració local, i fou secretari del partit moderat que presidia Narváez Dirigí els diaris Los Tiempos , El Español i, després del 1868, El Diario Español , des…

De família jueva, es dedicà als negocis des de jove Després del Trienni Constitucional 1823 s’exilià a Londres, des d’on finançà l’expedició que enderrocà la monarquia absoluta a Portugal Tornà a Espanya 1835, i fou nomenat ministre d’hisenda i, poc després, cap de govern Tornà a ésser ministre d’hisenda 1836, 1837 i 1843 Destacada figura del partit progressista, promogué un seguit de reformes, entre les quals es destacaren, d’una banda, l’allistament general de l’exèrcit servei que podia ésser defugit mitjançant el pagament d’una indemnització, i, de l’altra, la supressió de la major part d’…

Primer marquès de Valdegamas, era descendent d’Hernán Cortés Recomanat a Madrid pel poeta Quintana, es donà a conèixer políticament el 1832 amb una Memoria sobre la situación actual de la monarquía , en la qual propugnava un institucionalisme moderat en l’estil de la carta atorgada francesa, i que per la seva oportunitat li valgué un càrrec al ministeri de gràcia i justícia Més lligat a la corona que al liberalisme, s’oposà a les idees progressistes, en especial després del motí de la Granja i de la promulgació de la Constitució del 1837, i per combatre-les fundà el periòdic El Porvenir amb…