Resultats de la cerca

Es caracteritza pel fet d’ésser l’instrument de la revolució proletària i com a dominació del proletariat sobre la burgesia Hi subsisteix la divisió de la societat en classes, i encara s’hi dóna una classe dominant, el proletariat, amb una monopolització per aquesta classe de tots els mitjans de producció, i un poder d’estat, el poder del proletariat, que sotmet els seus enemics de classe Hom en troba la primera formulació a la Crítica del programa de Gotha de Karl Marx, però és en les obres de Lenin on fou teoritzada i més extensament definida, sobretot en L’estat i la revolució 1917 La…

La designació de governadors esdevingué necessària des del moment que els imperis, amb llurs conquestes, ampliaren les fronteres, i calgué delegar l’autoritat del monarca en funcionaris que regissin en nom seu les províncies Hom troba governadors ja en el regnat d’Hammurabi, en l’imperi assiri i en el persa sàtrapes i en l’antic Egipte Roma establí governadors a les províncies conquerides tenien el poder absolut, però eren assistits per quaestores pel que feia a qüestions financeres L’imperi Bizantí conservà inicialment la separació dels poders civil i militar i confià als…

Té origen en la crítica de la pràctica política dels partits comunistes ortodoxos i pren com a model la revolució cubana Els seus principals teòrics foren Ernesto Che Guevara, Fidel Castro, Régis Debray i Douglas Bravo El castrisme sosté que per a dur a terme les reformes socioeconòmiques que alliberin les masses llatinoamericanes de l’explotació i de la misèria cal l’enderrocament, mitjançant la revolució popular i nacional armada, dels règims oligàrquics aliats de l’imperialisme nord-americà, que detenen el poder en la majoria d’aquells països El castrisme adopta la guerrilla —tant la…

A l’Estat espanyol fou adoptada pel carlisme i significava el rebuig de les idees liberals sorgides durant la guerra contra Napoleó i el retorn a la monarquia absoluta, basada en la tesi de la legitimitat de la llei sàlica, el dret diví de la monarquia i, pr tant, la defensa aferrissada de la religió catòlica i de les seves institucions, idees que ja es troben presents en els moviments reialistes del Trienni Liberal i en la guerra dels Malcontents, al Principat Posteriorment, aquesta doctrina cercà una justificació històrica en la identificació de la monarquia absoluta amb una suposada…

Fou membre del partit bolxevic des del 1906, s’exilià l’any 1910 i l’any 1912 entrà en contacte amb Lenin El 1916 dirigí a Nova York el diari bolxevic clandestí Novy Mir  ‘Nou Món’ Tornà a Rússia després de la revolució del febrer del 1917, i participà activament en la revolució d’octubre Fins el 1929 fou director de Pravda Fou un del líders del l’ala esquerrana, i féu costat a les posicions de Trotskij i Jevgenij Preobraženskij L’any 1919 sortí a la llum la seva obra, escrita conjuntament amb Preobraženskij, Bukvar’ Kommunizma ‘ABC del comunisme’, que és, fins a un cert punt, una glossa al…

La política imperialista d’alguns estats ha estat sovint justificada a partir de les exigències de l’espai vital

Formació Clandestinitat Es llicencià en medicina per la Universitat de Barcelona, si bé només exercí breument com a metge a l’Hospital Clínic de Barcelona Abans d’ingressar a la Universitat de Barcelona ja es vinculà amb grups d’inspiració cristiana, de caràcter democràtic i catalanista La seva actuació fou, per una banda, de caràcter lingüístic, cultural i social, i, per l’altra, d’agitació política clandestina L’any 1947 ingressà en la confraria de la Mare de Déu de Montserrat de les escoles Virtèlia, impulsada per mossèn Pere Llumà, que fou qui li infongué la idea que la fe comporta…

2019, any de transició Manifestació dels Armilles Grogues a l’Esplanade des Invalides de París, el 16 de febrer de 2019 © Thomon A Europa, el 2019 va ser un any de transició Els estats van aparcar qüestions urgents de l’agenda per a centrar-se en el principal repte polític de la Unió Europea, el Brexit, i les diferents cites electorals previstes Els dos tradicionals motors comunitaris, França i Alemanya , van ser el paradigma Emmanuel Macron, president francès, va limitar la seva promesa de reformar Europa a la insistència frustrada d’una política de seguretat comuna Un front que va haver d’…