Resultats de la cerca
Es mostren 43 resultats
compromissari | compromissària
Política
Dret polític
En certs sistemes electorals, representant designat en les eleccions primàries perquè voti en les secundàries o en les de grau ulterior.
pàtria
Filosofia
Política
Dret
Concepte de nació o unitat espiritual amb la qual se senten identificats els qui han nascut en una col·lectivitat determinada o en formen part.
El terme és confós sovint amb el d’estat nació i, utilitzat amb finalitats demagògiques, pot menar a l’exacerbació d’un sentiment de superioritat sobre altres comunitats o pobles Emprat originalment com a sinònim de nació per diversos teòrics, actualment és desacreditat políticament per les seves connotacions bèlliques, totalitàries i racistes
voluntat popular
Política
Dret
Dret constitucional
Titular primari i natural del poder polític, que pot ésser exercit per tot el poble o només delegat en una persona o en unes quantes.
En aquest cas, cal que la comunitat delegant atorgui una mena de contracte de subjecció als seus elegits la voluntat popular, però, recobra l’exercici del poder quan el qui governa esdevé un tirà
mandat
Política
Dret
Contracte pel qual una persona (mandatari) actua en nom i interès d’una altra (mandat representatiu) o en nom propi, però en interès del mandat (mandat no representatiu).
unitat
Política
Unió política d’un poble en un sol estat o en una sola nació, amb la voluntat i consciència de tots els ciutadans d’ésser units i concordes.
purga
Política
Procés d’eliminació d’elements políticament indesitjables, o poc segurs en el si de l’administració pública o en un partit polític, acomplert per l’òrgan executiu o pels màxims dirigents.
Són cèlebres les de Stalin, a l’URSS 1936-38
tancada
Política
Reclusió voluntària d’una persona i, més sovint, d’un grup en un edifici públic o en el lloc de treball en senyal de protesta i com a forma de pressió.
bipartidisme
Política
Sistema de partits basat en l’existència de dues organitzacions polítiques o, en el cas d’existir-ne més, sistema en el qual només dues acaparen l’atenció de l’elector en l’escena política.
blanc | blanca
Història
Política
Dit de la persona considerada políticament conservadora o reaccionària.
Hom qualificà així els insurrectes monàrquics de La Vendée 1793, que duien el distintiu blanc dels Borbó, en contraposició als revolucionaris, dits blaus Durant el s XIX, en les lluites polítiques de l’Estat espanyol , hom anomena blancs els absolutistes, en contraposició als liberals, dits negres Per oposició a roig , hom ha qualificat contemporàniament de blancs els partidaris d’una acció anticomunista o, en general, contrarevolucionària, especialment l’exercit i els partidaris tsaristes durant la guerra civil russa de 1917-…
equilibri polític
Política
Principi segons el qual cap estat no és prou poderós per a estar en condicions, sol o en unió dels seus aliats, d’imposar la seva voluntat als altres i vetllar pel manteniment de la pau.
Es desenvolupà a partir de la pau de Westfàlia 1648, i es convertí en directriu del dret internacional en la pau d’Utrecht 1713 La pau de Viena 1815 regulà l’equilibri europeu durant el s XIX però a l’inici del s XX, amb el sorgiment de nous estats i de potències no europees, aquest principi entrà en crisi, fins que ressorgí, després de la Segona Guerra Mundial, recolzat en el monopoli d’armes nuclears de què disposaven els dirigents de les dues coalicions EUA i URSS Bé que l’equilibri nuclear ha evitat l’enfrontament armat de les dues grans…