Resultats de la cerca

Arran de la liberalització empresa per Maria Cristina de Borbó, regent durant la malaltia de Ferran VII, fou nomenat 1832 ministre de la guerra Tot seguit féu cessar el sanguinari capità general de Catalunya, comte d’Espanya, però, considerat massa liberal per Zea Bermúdez, fou obligat a dimitir per aquest 1833

Militant socialista, fou obligat a participar en la Primera Guerra Mundial Ferit i capturat pels russos, abraçà la causa bolxevic Tornà a Alemanya 1922 com a secretari del partit comunista alemany, que abandonà per reingressar al socialisme Exiliat durant la Segona Guerra Mundial, tornà a la República Federal d’Alemanya 1945, on fou elegit batlle del Berlín Occidental 1947 i 1951

Fou cònsol, senador i censor Durant la segona guerra Púnica, després de la batalla del Trasimè, fou nomenat dictador 217 aC i organitzà la lluita contra Anníbal vencé els cartaginesos a Casilinum Obligat a compartir el comandament amb Minuci Rufus, el seu magister equitum , i a seguir la seva estratègia, sofriren la derrota de Cannes 216 aC Contribuí a la defensa de Roma 211 aC i reconquerí Tàrent

Fundador del PC hongarès, atacà la república de signe democraticoburgès, proclamada per Károly, i fou empresonat Quan esclatà la revolució, establí 1919 un govern revolucionari la República dels Consells que durà 133 dies Obligat a fugir per la intervenció estrangera, que implantà un govern de tipus feixista, presidit per l’amirall Horthy, s’exilià a Moscou, on ocupà importants càrrecs al Komintern Durant la purga estalinista fou empresonat 1937 i afusellat

Gran muftí de Palestina 1921, després de la creació de l’estat d’Israel a la qual s’oposà presidí el “govern de Gaza”, fent-li costat l’Aràbia Saudita i Egipte, per tal d’impedir que Abdullah de Transjordània s’annexés la riba occidental del Jordà Decidit antibritànic, fou obligat a exiliar-se, i, acollit per Hitler, portà a terme una forta campanya contra els aliats entre el món islàmic Es refugià a Egipte i des del 1959 visqué al Líban

Sergent de l’exèrcit, tingué un paper decisiu en el cop d’estat del 1933 Fou elegit president el 1940 En unes eleccions lliures 1944 hagué d’abandonar el poder el 1952 hi retornà gràcies a un cop d’estat Governà com a dictador L’1 de gener de 1959 fou obligat a abandonar el poder per l’acord de les forces d’oposició, gràcies a la victòria de les quals pujà al poder Fidel Castro És autor de Cuba Betrayed ‘Cuba traïda’, 1962

Diputat liberal demòcrata des del 1947, l’any següent esdevingué viceministre de justícia i, posteriorment, ocupà diversos ministeris Assolí d’encapçalar la facció més important dels liberals demòcrates, partit del qual esdevingué secretari general 1965-66 i 1968-71 i president 1972-74 El parlament el nomenà primer ministre l’any 1972, càrrec des del qual obtingué diverses victòries diplomàtiques, com ara la reconciliació amb la Xina i la cooperació amb l’URSS Obligat a dimitir per la manipulació de fons electorals 1974, l’any 1976 restà implicat en l’afer de suborns de la…

Estudià a Alcalá, Salamanca i Roma, i fou nomenat vicari general de la diòcesi de Sigüenza 1480-84 L’any 1484 ingressà al convent de franciscans de Toledo, on romangué vuit anys Amb motiu de la conquesta de Granada 1492 i el nomenament de fra Hernando de Talavera com a arquebisbe de l’esmentada diòcesi, restà vacant el càrrec de confessor de la reina Isabel Per recomanació del cardenal Mendoza, Isabel designà Cisneros com a confessor Provincial dels franciscans i arquebisbe de Toledo a partir del 1495, impulsà la tasca reformista per restablir la puresa de l’orde de Sant Francesc i per frenar…