Resultats de la cerca
Es mostren 53 resultats
cercle d’obrers catòlics
Política
Entitat creada amb la finalitat d’afavorir l’associacionisme obrer confessional.
Als Països Catalans els cercles d’obrers catòlics foren obra, principalment, del jesuïta Antoni Vicent, fundador del primer cercle de l’Estat espanyol, a Manresa 1865, bé que la seva activitat fou exercida sobretot a les diòcesis de València i de Tortosa, on el 1893 n'havia fundats 40 i 11, respectivament Capdavanter del moviment social catòlic a l’Estat espanyol, donà als cercles, influït per l’obra similar creada a França per Albert de Mun, un caire alhora religiós, econòmic, recreatiu i instructiu mitjançant una sèrie d’institucions annexes escoles, caixes de socors mutus, centres d’…
Josep Maria Esteve i Victòria
Història
Literatura
Política
Escriptor i polític.
Tipògraf, fou un destacat sindicalista catòlic a València, on presidí la Casa dels Obrers de Sant Vicent Ferrer, la Confederació d’Obrers Catòlics de Llevant i altres entitats semblants Fundà diversos periòdics “Rondalles Noves” 1912, “Foc i Flama” 1912 i “Pensat i Fet” dirigí el setmanari “El Poble Valencià” 1931 Fou autor de diverses obres teatrals i publicà algunes novelles curtes El milacre de l’amor i de les flors , 1909 i un llibre de poemes polítics Les dècimes del dia , 1932
Robert Ley

Robert Ley
Història
Política
Dirigent alemany adepte al nazisme.
Suprimí els sindicats i organitzà el Deutsche Arbeitsfront Front alemany del treball Durant la Segona Guerra Mundial dirigí el servei de deportació d’obrers estrangers a Alemanya Detingut pels aliats, se suïcidà quan l’anaven a jutjar
Lliga Obrera Comunista
Política
Petit grup polític de l’Estat espanyol, però radicat sobretot a Barcelona, fundat pel desembre del 1973 per elements separats del grup Comunismo.
Secció espanyola del Comitè Internacional de la IV Internacional trotskisme , manté estrets vincles amb el Workers Revolutionary Party britànic i defensa un programa ultraradical —per una república soviètica d’obrers i camperols— i tercermundista Des del 1976, té per òrgan “Prensa Obrera”
Club Català
Política
Entitat política nacionalista, fundada a Barcelona el 1933 com a escissió de Palestra.
Considerava inseparables l’ideal nacionalista i la causa obrera revolucionària Els seus militants, obrers i, sobretot, universitaris, organitzats militarment, estudiaren tècniques militars i mètodes d’acció directa el 1936 ingressaren a les Milícies Pirinenques i a l’Escola de Guerra de la Generalitat
Pere Ambròs i Fabregat
Història
Política
Polític.
Obrer boter, el 1875 fou elegit president de la societat de boters de Reus Prengué part en més de vint congressos obrers L’any 1871 ingressà al partit republicà El 1909 fou elegit regidor de l’ajuntament de Reus i reelegit el 1912 Dos anys més tard fou designat alcalde de Reus
Joan Duran i Ferret
Política
Polític i sindicalista.
El 1890 fundà la Societat d’Obrers Agricultors de Sitges El 1893 fou delegat en el segon Congrés de la Federació d’Obrers Agrícoles celebrat a Vilafranca del Penedès, i el 1896 aconseguí que la Societat fos la primera del sector en ingressar a la Unió General de Treballadors Arran de l’organització de la vaga del 1909 que donà lloc a la Setmana Tràgica, fou empresonat cinc mesos Molt proper a Pablo Iglesias , n’organitzà la visita a Sitges setembre del 1910 i fou el principal representant de l’Agrupació Socialista local Impulsà la construcció de la Casa del Poble de…
prohibicionisme
Política
Moviment per a combatre l’alcoholisme per la implantació de lleis prohibitives de la producció i venda de begudes alcohòliques.
D’origen anglosaxó, es fonamentava en raons sociomorals relació amb la delinqüència i, sobretot, econòmiques disminució de la productivitat entre els obrers per causa de l’alcohol, interès industrial a promoure el consum d’altres productes, etc Aplicat absolutament als EUA llei seca, hom en troba formes atenuades en alguns països europeus, com Noruega o Suècia
Eduard Anseele
Història
Política
Polític flamenc.
El 1885 tingué un paper important en la formació del partit obrer belga, que entenia com una agrupació de cooperatives, sindicats obrers, mutualitats, etc, basada en la solidaritat local més que no pas en una autoritat central El 1914 defensà una política d’acció conjunta amb els liberals Fou diputat socialista al parlament 1894 i ministre 1920 1925-27 1930
Nestor Ivanovič Makhno
Història
Política
Anarquista ucraïnès.
Es distingí per la seva participació en l’agitació revolucionària del 1905 Durant la Revolució del 1917 esdevingué president del soviet de camperols i d’obrers d’Ucraïna i rebutjà les tropes de Denikin Pel març del 1919 començà, però, un conflicte armat entre ell i els bolxevics que l’acabaren derrotant Makhno es refugià a diversos països i a l’últim s’establí a França
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina