Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Marius André
Història
Literatura
Política
Escriptor i diplomàtic occità.
Com a cònsol francès, residí més de deu anys a la península Ibèrica, es distingí per la seva activitat d’hispanista i exercí una certa influència a Catalunya Collaborà a “La Veu de Catalunya”, escriví La Catalogne et les germanophiles , text bilingüe francès-català sobre la Primera Guerra Mundial, en el qual atacà Eugeni d’Ors traduí Góngora i El català de la Manxa , de Rusiñol, i deixà assaigs com Le bienheureux Raymond Lulle 1900, La fin de l’empire espagnol d’Amérique 1922 amb pròleg de Charles Maurras, etc La seva obra de creació, en occità, comprèn poemes com Plòu e souleio…
Robert Lafont
Historiografia
Lingüística i sociolingüística
Política
Escriptor, filòleg, historiador i polític occità.
Professor a la Universitat de Montpeller fins el 1986, fou un destacat representant de l' occitanisme , que maldà per modernitzar i donar una dimensió més política i al marge d’estereotips folkloritzants Home d’una activitat intellectual extraordinària, fundà el Comitè Occità d’Estudis i d’Acció i assumí la direcció de diverses publicacions periòdiques L’ase negre , 1946, Viure , 1962 Escriptor prolífic, la seva obra, escrita en francès i occita, presenta diverses línies essencials i integrades una, escrita en francès, constitueix una anàlisi històrica i política en la qual…
Georges Frêche

Georges Frêche
Política
Polític occità.
Diplomat per l’École des Hautes Études Commerciales 1961, doctorat en lletres especialitat d’història el 1968 i en dret el 1969 per la Universitat de París Nanterre, aquest any obtingué l’agregació en dret a la Universitat de Montpeller Després de militar a l’extrema esquerra, el 1969 ingressà al Parti SocialisteSFIO Parti Socialiste , pel qual el 1973 fou diputat a l’Assemblea Nacional, càrrec en el qual fou reelegit amb interrupcions en 1978-81 i 1993-97 fins el 2002 Del 1973 al 1986 fou vicepresident del Consell Regional de Llenguadoc-Rosselló Fou també representant de l’Assemblea…
Pèire-Loïs Berthaud
Història
Literatura
Política
Escriptor i polític occità.
Bibliotecari de la Universitat de Bordeus i, des del 1937, periodista a París El govern de Vichy 1940 li donà un càrrec important al ministeri d’informació i creà una oficina de premsa occitana i un centre permanent de defensa de la llengua d’oc Ajudà eficaçment la labor de Pompeu Fabra i d’altres exiliats catalans, com a administrador, a París, de la Fundació Ramon Llull i de la Revista de Catalunya Membre actiu de la Resistència, la Gestapo l’arrestà pel gener del 1944 i l’envià a Dachau Acabada la guerra, tornà a exercir de periodista i fou un dels principals artífexs de la…
Louis Aliot
Política
Polític occità.
Procedeix, per part materna, d’una família del Verger Marina Alta emigrada a Algèria i posteriorment repatriada a França Diplomat en ciències polítiques 1997 i doctorat en dret públic 2002 per la Universitat de Tolosa, en 1998-2005 hi exercí la docència Membre actiu del Front National a partir del 2018 Rassemblement National des del 1990, fou successivament per aquest partit conseller regional dels Pirineus Orientals 1998-2010 i del Llenguadoc-Rosselló 2010-15, diputat al Parlament Europeu 2014-17 i a l’Assemblea Nacional des del 2017 El 2005 en fou nomenat secretari general i el 2011…
Gaston Defferre
Història
Política
Polític occità.
Advocat i periodista, fou militant del partit socialista francès des del 1933 i membre de la Resistència 1940-44 Alcalde de Marsella des del 1953, senador 1959-62 i ministre d’ultramar 1956-57, fou contrari a la política del general De Gaulle Diputat a l’assemblea nacional des del 1962 i en 1964-65, el 1969 fou candidat socialista a la presidència de la República Després de la reorganització del Parti Socialiste Français PSF, s’adherí al programa comú de govern de l’esquerra 1972 i donà suport a François Mitterrand en les eleccions presidencials del 1974 i 1981 El 1981, amb la victòria del…
Jean Jaurès

Jean Jaurés
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític occità.
Fou professor de filosofia a la Universitat de Tolosa Llenguadoc Acceptà els postulats econòmics del marxisme, però propugnà un socialisme amb finalitats essencialment ètiques Fundador del partit socialista francès 1901, fou diputat des del 1902 fins que morí, fundador del diari L'Humanité 1904 i defensor de la unió dels diferents grups socialistes francesos en un sol partit No acceptà la dictadura del proletariat i considerava que els obrers pertanyen a una tradició cultural i que, concretament els francesos, són hereus dels corrents revolucionaris que arrenquen de la Revolució Francesa De…
Jean Castex
Política
Polític i alt funcionari occità.
Després d’obtenir un títol en història per la Universitat de Tolosa 1982, ingressà a l’Institut d’Études Politiques de París, on es diplomà 1986, i posteriorment acabà els estudis a l’École Nationale d’Administration 1991 Fou successivament conseller del Tribunal de Comptes 1991-99, secretari general de la prefectura de Valclusa 1999-2001 i president de la cambra regional de comptes d’Alsàcia 2001-05 Aquest any passà a l’administració estatal com a director d’hospitalització i organització de cures al Ministeri de Solidaritat i de Cohesió Social Director de gabinet del Ministeri de Sanitat…
Philippe Fabre d’Églantine
Història
Literatura francesa
Política
Polític i escriptor occità d’expressió francesa.
El 1787 arribà a París procedent de Tolosa Le Philinte de Molière ou la Suite du Misanthrope 1790 el féu famós La seva activitat política amb Danton el portà a la guillotina Publicacions pòstumes seves foren una Correspondence amoureuse , un fragment de Biographie , la comèdia Les précepteurs , unes Oeuvres Mêlées , que comprenen sàtires, contes, etc, i la cèlebre cançó Il pleut, il pleut, bergère
Eusebi Bertrand i Serra

Eusebi Bertrand i Serra
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Economia
Política
Industrial tèxtil cotoner, i polític, de família d’origen occità.
Heretà del seu pare Manuel Bertrand i Sales 1848-1911 i de la seva mare Flora Serra i Casanoves, filla d’Eusebi Serra i Clarós 1825-1904, unes fàbriques a Manresa i a Molins de Rei, que modernitzà i amplià, fins a comprendre tot el procés productiu del cotó L’empresa Bertrand i Serra fou una de les més importants de Catalunya dins el ram tèxtil cotoner L’any 1935 figurà com a primer industrial individual cotoner del món al butlletí de la Federation of Master Cotton Spinners Association, de Manchester Fou un dels fundadors de la Lliga Regionalista, dirigent del sometent i diputat a Corts per…