Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Anna Pruna Grivé
Esport general
Política
Política vinculada al món de l’esport.
Durant la seva joventut practicà el basquetbol al Club Joventut de Badalona i al CB Sant Adrià Llicenciada a l’INEFC de Barcelona, fou professora d’educació física i posteriorment ocupà diversos càrrecs a la Unió Barcelonesa d’Activitats Esportives UBAE, entre els quals el de secretària general, el de directora d’installacions i el d’encarregada de la direcció estratègica i de sistemes Rellevà Rafel Niubò en la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya 2006-11 i fou la primera dona que dirigí la política esportiva catalana Potencià l’esport en l’àmbit educatiu, però també…
Anna Lindh
Política
Política sueca.
Militant socialdemòcrata des de molt jove, fou regidora d’Enköping 1977-79 Ocupà els càrrecs de presidenta de l’Associació de les Joventuts Socialdemòcrates de la província d’Uppsala 1977-80 i de la Confederació de Joventuts de Suècia 1981-83 Llicenciada en dret 1982, exercí en un tribunal d’Estocolm, i el 1982 fou elegida diputada del Parlament Presidí la Unió Internacional de Joventuts Socialistes 1987-89 Regidora de l’Ajuntament d’Estocolm 1991-94, fou responsable de les àrees de cultura i serveis d’oci i presidenta del Teatre Municipal El 1994 fou nomenada ministra de Medi…
Muhàmmad bin Salman
Política
Príncep hereu saudita.
Fill de Salmān bin ʿAbd al-ʿAzīz Āl Saʿūd , es graduà en dret a la Universitat d’Al-Riyād El 2009 el seu pare aleshores governador d’Al-Riyād el designa conseller especial, i el 2013 ministre de la Cort del Príncep Hereu En accedir el seu pare al tron gener del 2015, el nomenà ministre de Defensa, càrrec des del qual llançà l’ofensiva contra els rebels xiïtes del Iemen houthis, considerats aliats de l’Iran La intervenció, bé que aconseguí el control de la capital Sanà, ha donat lloc a una de les guerres civils més cruentes del segle XXI, en la qual l’Aràbia Saudita i els seus aliats han estat…
aristocràcia
Història
Política
Forma de govern en què el poder resideix en un grup social minoritari o reduït, privilegiat per raó del seu llinatge, poder econòmic, o per circumstàncies personals (moralitat, intel·ligència, nivell cultural).
El concepte, d’encuny aristotèlic, definit com a govern de més d’un, però no pas de tothom, distingeix entre aristocràcia en què el govern és dirigit al bé general i aristocràcia impura o oligarquia en què el govern és dirigit al bé particular Com a forma històrica, l’aristocràcia fou, en sentit estricte, la forma de govern de la societat grega arcaica, que perdurà després en algunes ciutats El domini de l’estructura d’aquesta societat, fonamentada en una producció agrícola i una economia natural, era a mans de terratinents constituïts en castes hereditàries que pretenien descendir dels…