Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Fernando Armindo Lugo Méndez

Fernando Armindo Lugo Méndez
© Fernando Lugo APC
Política
Sacerdot i polític paraguaià.
Estudià teologia i fou ordenat sacerdot el 1977 Posteriorment anà a l’Equador a fer de missioner Del 1983 al 1994 estudià teologia i sociologia a la Pontifícia Universitat de Roma El 1994 fou investit bisbe de la diòcesi de San Pedro Paraguai Proper a la teologia de l’alliberament, el Vaticà el retirà del càrrec el 2004 El 2007 presentà la seva candidatura a les eleccions presidencials i, arran d’aquesta iniciativa, fou suspès a divinis Amb el suport d’un gran nombre de partits d’esquerra i de centreesquerra, guanyà les eleccions de l’abril del 2008 al capdavant de l’Aliança Patriòtica La…
Jordi Hereu i Boher

Jordi Hereu i Boher
© Grup Municipal Socialista de Barcelona
Política
Polític.
Llicenciat en administració i direcció d’empreses i màster d’ESADE en la mateixa especialitat, adquirí experiència en empreses del sector privat vinculades al port de Barcelona Militant del Partit dels Socialistes de Catalunya PSC, el 1997 fou nomenat gerent del districte de les Corts, del qual esdevingué regidor el 1999 També fou regidor del districte de Sant Andreu 2003 i regidor president de la Comissió de Seguretat i Mobilitat, des d’on impulsà l’àrea verda d’aparcament i la pacificació i descongestió del trànsit rodat El juny del 2006, com a conseqüència de l’accés del govern tripartit…
Convergència i Unió

Dirigents de la coalició Convergència i Unió (eleccions al Parlament, novembre del 2012)
© Convergència i Unió
Política
Coalició estable vigent en 1978-2015 entre els partits Convergència Democràtica de Catalunya i Unió Democràtica de Catalunya com a alternativa de centre nacionalista al Principat.
Trajectòria al Parlament de Catalunya i la Generalitat El 1980, amb 43 diputats, esdevingué la primera força al Parlament de Catalunya, i Jordi Pujol i Soley ocupà la presidència de la Generalitat de Catalunya, en la qual fou confirmat successivament el 1984, que amb 73 diputats aconseguí la majoria absoluta, el 1988 69 i el 1992 70, el 1995 60 i el 1999 56 En aquestes dues convocatòries, tot i perdre la majoria absoluta i situar-se com a segona en nombre de vots però primera en nombre de diputats, CiU seguí governant en solitari bé que obtingué el suport extern del PP A partir del 2000, l…
col·lectivització
Economia
Història
Política
Acte pel qual la propietat dels béns de producció (terres, indústries, mines, etc.) és transferida a la col·lectivitat.
És el mètode propugnat pel socialisme per tal d’eliminar les diferències entre les classes socials la propietat collectiva suprimeix la competència i permet d’orientar la producció cap a les autèntiques necessitats collectives Hom manté l’existència del mercat d’intercanvi, però els objectes produïts no són sotmesos a la llei de l’oferta i la demanda Això ha comportat, però, la intervenció de l’estat socialista com a organisme planificador de la producció, i que, de fet, el terme collectivització hagi estat impròpiament utilitzat hom l’ha mantingut, tanmateix, per les seves connotacions…
carlisme

Caricatura del clergat vist com a còmplice del carlisme armat, publicada en el setmanari liberal La Flaca (Barcelona, 14-8-1869)
© Fototeca.cat
Història
Política
Moviment polític sorgit el 1833 entorn del plet dinàstic plantejat en la successió a la corona d’Espanya a la mort de Ferran VII.
Origen i evolució Defensà els drets del germà d’aquest, l’infant Carles Maria Isidre de Borbó i els seus descendents a ocupar el tron i, alhora, canalitzà un corrent d’opinió antiliberal, amb programes inspirats en les institucions de l’Antic Règim monarquia absoluta i manteniment de la preponderància de l’Església, resumits en el lema Religió, Rei i Furs El problema successori tenia origen en l’anomenada llei Sàlica, la qual excloïa la successió femenina a la corona, feta aprovar per Felip V 1713 Les corts de 1789 i Carles IV havien derogat aquesta llei, però mai no en fou publicat l’acord…
Política 2010
Política
Política internacional Segon any de mandat d’Obama Tant l’àmbit domèstic com l’internacional van complicar el segon any del mandat de Barack Obama La pèrdua de la majoria demòcrata al Senat –amb la pressió del Tea Party de Sarah Palin a les files republicanes– va anunciar el límit de les reformes fiscals i dels canvis electorals promesos Abans, però, Obama havia reduït el poder financer de la banca i havia aconseguit aprovar una limitada, però històrica, reforma sanitària que va donar peu a una nova ofensiva neoconservadora El vessament de petroli de l’empresa britànica BP al golf de Mèxic,…
Política 2013
Política
Política internacional Nelson Mandela va tornar a ser la figura més destacada de l’any Ara, però, a causa del seu traspàs, el 5 de desembre EUA, "annus horribilis" Obama va ser poc resolutiu amb molts temes, com per exemple en l’estrena de la reforma de la sanitat, amb un problema de funcionament del web que va arruïnar una de les seves promeses electorals © National Institute of Health NIH Aquest va ser un any difícil per a la Casa Blanca espionatge, Síria, Egipte, bloqueig pressupostari, bloqueig del pla de salut "obamacare", etc Alhora, va ser jutjat el responsable de les filtracions a…