Resultats de la cerca

Fill d’un pastor evangèlic, des dels anys cinquanta exercí com a editor, llibreter i periodista, sobretot en temes religiosos i culturals El 1952 fundà el Partit de la Unió Popular Alemanya, després de la dissolució del qual 1957 ingressà a l’SPD i en presidí la secció juvenil 1958-62 En 1958-99 fou diputat al parlament del Rin del Nord-Westfàlia, formà part de la direcció regional del partit 1973-98 i tingué càrrecs en l’administració i el govern d’aquest land , que presidí del 1978 al 1998 Tingué un paper clau com a mitjancer en la reconversió industrial del Ruhr els anys vuitanta i formà…

Filla d’un activista pels drets de les dones pakistaneses, a onze anys d’edat 2009 començà a escriure un blog on reflectia la discriminació de què són objecte les dones musulmanes al Pakistan, especialment a partir de les seves vivències a la seva regió natal, on sovint s’impedeix l’escolarització a les nenes a causa de les amenaces i la influència dels talibans Sota un pseudònim, la BBC li publicà el blog, i el 2010 el New York Times rodà un documental sobre la seva vida El seu missatge obtingué una gran difusió internacional i el suport de diverses personalitats Les Nacions Unides…

Llicenciat en dret 1961, als anys 1970 fou condemnat a un any de presó per les seves activitats nacionalistes croates Vers la fi dels 1980 entrà en la Unió Demòcrata Croata HDZ, de la qual esdevingué secretari i president del comitè executiu 1990 Del maig a l’agost de 1990 fou primer ministre de Croàcia i del juliol al desembre del 1991, president de la república federal socialista de Iugoslàvia El 1992, la nova Croàcia independent l’elegí president del parlament de l’estat El 1997 ingressà en el Partit Popular Croata HNS, partit que el portà a la presidència de la república l’any 1999 en…

Es graduà en economia per la Universitat d’Oslo el 1987, on fou professor en 1989-90 Afiliat molt jove al partit laborista, collaborà en l’òrgan d’aquest Arbeiderblade , i el 1985 passà a formar part del comitè central del partit, del qual fou president de les joventuts 1985-89, vicepresident 1992-2002 i president des d’aquest any, entre altres càrrecs Diputat per Oslo des del 1993, i cap de diversos comitès parlamentaris energia 1997-2000 afers estrangers 2001-05, fou ministre de medi ambient 1990-91 i transport i energia 1993-96 en governs de Gro Harlem Brundtland i ministre de finances del…

Graduat en dret a la Universitat de Santa Clara 1963, els anys seixanta donà suport a Richard Milhous Nixon en les campanyes per a la presidència 1960 i com a governador de Califòrnia 1962 Després de tres anys a l’exèrcit 1964-1966, l’any 1968, sota el mandat de Nixon, fou nomenat director de l’Oficina de Drets Civils del Govern, càrrec que abandonà el 1970, en protesta per les traves per suprimir la segregació racial a les escoles dels estats del sud dels EUA  Passat a les files del Democratic Party , hi ocupà càrrecs de direcció a Califòrnia i s’involucrà activament en la lluita contra la…

Fou representant al congrés 1911 i senador 1931-41 Durant la Segona Guerra Mundial fou membre del tribunal suprem i de l’oficina de mobilització industrial i reconversió Secretari d’estat 1945-47, defensà la permanència de les tropes dels EUA a Europa fins a la conclusió dels tractats de pau Fou governador de Carolina del Sud 1951-55

Cap de l’oficina de primeres matèries durant la Primera Guerra Mundial, fundà el partit democràtic partidari de l’aplicació del tractat de Versalles en proclamar-se la República de Weimar Ministre de la reconstrucció 1921 i d’afers estrangers 1922, representà Alemanya a la conferència de Gènova i signà el tractat de Rapallo 1922 Morí assassinat, probablement per uns nazis

Hom li concedí el premi Nobel de la pau el 1908, juntament amb Klas PArnoldson

Fundà la Juventud Republicana Federal i fou un orador sindicalista molt popular El 1926 participà en una conspiració contra el general Primo de Rivera, i el 1931 fou diputat a les corts constituents Durant la guerra civil de 1936-39 dirigí a Barcelona durant uns mesos 1936 l’Oficina Jurídica, que actuava com a tribunal revolucionari Fou afusellat després del gener de 1939 Publicà De Cánovas a Romanones 1916, Emilio Castelar 1930, Un tribunal revolucionario Cuenta rendida por el que fue su presidente 1937

El 1959 es graduà en dret i amplià estudis als EUA Des del 1961 treballà per al ministeri d’afers estrangers i formà part del cos diplomàtic japonès Entre altres càrrecs, fou conseller de l’ambaixada japonesa als EUA 1977-80, director per a l’ajut a l’estranger i la cooperació al ministeri d’afers estrangers 1980-82 i 1988-90, i cònsol general a Hong Kong 1985-88, director general de l’oficina per a les relacions amb els EUA 1990-92, viceministre d’afers estrangers 1992-94, ambaixador a França 1994-99 i president del Comitè del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO  1998-99 El 1999 substituí…