Resultats de la cerca

Baró de Gerando Fou membre del consell d’estat de Napoleó I El 1812 fou destinat a Catalunya per a organitzar-hi el règim civil creat arran de l’annexió del Principat a França Fou intendent dels departaments del Ter i del Segre 1812-13 El 1804 havia publicat una Histoire comparée des systèmes de philosophie

Fou secretari de guerra de Carles IV 1799-1801, capità general de Mallorca 1796-98, de València 1798-99 i de Catalunya 1799 Fracassà en pretendre d’organitzar batallons de milícia a València, davant l’oposició de la ciutat El 1808 no volgué prendre el comandament de la ciutat de Saragossa Sufragà les despeses per a la construcció dels banys de Benasc 1801

Lluità a Escòcia i als Països Baixos fins el 1609 Contractat per la companyia de Virgínia 1611, aconseguí d’implantar i organitzar aquella colònia i li donà el primer codi de lleis Dale's Laws Hi introduí també el conreu del tabac El 1616 tornà a Anglaterra, on fou nomenat comandant de la flota anglesa de les Índies Orientals Derrotà els holandesos en la batalla de Batàvia 1618

Identificat sovint amb els règims extremistes de dreta o d’esquerra, s’oposa a la concepció liberal i democràtica, per tal com pretén d’organitzar d’una manera dictatorial la vida privada i pública de la societat Té com a trets característics l’existència d’un partit únic —disciplinat, centralitzat i dotat d’un fort suport ideològic, sota el comandament d’un cap al qual hom atribueix un cert poder carismàtic i que controla l’administració i traça les directrius polítiques—, un estret control dels mitjans d’expressió i de comunicació, un eficaç aparell repressiu, una política exterior de caire…

Advocat de professió, i membre de la Unión Cívica Radical, mantingué una línia d’hostilitat envers el peronisme i els règims militars consecutius, impulsà des del 1972 la renovació del seu partit i, el 1982, n'esdevingué líder màxim El 1983, davant la crisi de la dictadura, s’imposà la seva orientació socialdemòcrata i esdevingué president de la República 1983-89 En aquesta etapa hagué d’afrontar una greu crisi econòmica i la reorganització democràtica del seu país En el terreny de la política interior, hagué d’organitzar i dur a terme els processos judicials contra els oficials del període…

Fill de WLiebknecht Aviat esdevingué dirigent de l’esquerra revolucionària de la socialdemocràcia A partir del 1912 fou diputat al Reichstag i, el 1914, en començar la Primera Guerra Mundial, votà per disciplina la concessió dels crèdits de guerra Antibellicista aferrissat, a partir del desembre del mateix any es negà a votar la renovació dels crèdits i començà a organitzar activament la campanya contra la guerra Aquesta actitud li comportà l’exclusió del grup parlamentari i l’empresonament 1916 Fou fundador de la Lliga d’Espàrtac espartaquisme amb Franz Mehring i Rosa…

Es distingí en la defensa del dret català i en la reivindicació de la personalitat nacional catalana dins el marc d’una organització plurinacional a l’estil de la confederació catalanoaragonesa Fou dels pocs catòlics que, en organitzar-se oficialment el partit republicà federal 1868, s’avingué a collaborar-hi Després de la Restauració, coincidí amb posicions del catalanisme més conservador Fou diputat provincial i a corts Redactà la memòria que l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre elevà al govern amb motiu de la llei de redempció de censos i prestacions emfitèutiques…

La seva primera actuació política, contra Filip de Macedònia, consistí a organitzar una lliga de les ciutats gregues contra Macedònia, però, defraudat davant l’individualisme d’aquestes, afavorí una política d’aliança amb Filip Intervingué en l’anomenada pau de Filòcrates 346, on obtingué promeses de tolerància i diàleg per part de Filip Aquesta actitud li ocasionà l’acusació de traïció per part del seu rival Demòstenes, i s’establí la pugna entre dues concepcions la lluita contra Macedònia per la defensa de la democràcia d’Atenes Demòstenes i l’aliança com a mitjà de la unificació grega…

La feblesa extrema de les institucions governamentals en comporta la deslegitimació per part dels ciutadans, els quals tendeixen a organitzar-se de manera parallela en xarxes que funcionen al marge de l’estat o en contra seu Com a resultat d’aquesta situació, el poder es fragmenta en múltiples centres de poder que competeixen entre si i també amb el mateix govern autoproclamat o internacionalment reconegut com a legítim, sigui per a suplantar-lo o per a crear estats independents en una part del territori En els estats fallits, aquestes rivalitats adopten la forma de guerres…