Resultats de la cerca

Fou una de les grans figures culturals del liberalisme de la fi del s XIX Iniciat com a poeta romàntic, fou més tard un dels introductors continentals del parnassianisme i s’adscriví al Modernisme Són obres seves La batalla 1894, Bajo-relieves 1895, Las galeras de oro 1901, Atlántida conquistada 1906, Las ánforas y las urnas 1923, etc

Besnebot de Manuel de Llauder i de Camín El 1869 publicà El desenlace de la revolución española , a favor de la solució monàrquica carlina Dirigí els diaris “La Verdad Católica” i “La Convicción”, i quan aquest es convertí en “El Correo Catalán”, aviat n'esdevingué propietari i director 1878 El pretendent carlí, duc de Madrid, li concedí 1898 el marquesat de Valldeix Fundà la revista “La Hormiga de Oro” 1884

A Catalunya fou dirigent de la Federació d’Organismes Sindicals de la Indústria Gastronòmica FOSIG i militant del Partit Socialista Unificat de Catalunya Arran de la guerra civil, després de passar per França, s’exilià a Mèxic Hi reprengué el seu treball de cambrer, camp en el qual destacà i aportà la seva experiència Elaborà i publicà els seus coneixements en l’obra El libro de oro del barman Mèxic, 1945 i hi fundà, també, l’Asociación Nacional de Técnicos Gastronómicos 1947

Llicenciat en dret per la Universitat de Rabat, durant la seva època d’estudiant s’adherí a la causa de l’alliberament del Sàhara Occidental L’any 1968 fou un dels fundadors del Moviment Nacional d’Alliberament Sahrauí, liderat per Muḥammad Sidi Brahim Bassiri, contra el colonialisme espanyol Cofundador, el 1973, del Front Popular per a l’Alliberament de Sāqiyatal-Ḥamrā‘ i Río de Oro Polisario , el 1976 en fou nomenat secretari general, i el 1982 fou elegit president de la República Àrab Sahrauí Democràtica  RASD, càrrecs en els quals fou posteriorment reelegit Exiliat, residí…

Es llicencià en dret Segon comte de Güell 1918, gran d’Espanya 1927, tercer marquès de Comillas 1926 i comte de San Pedro de Ruiseñada 1916 Fill gran i hereu d’ Eusebi Güell i Bacigalupi i successor del seu oncle Claudi López i Bru El 1912 lluità a la guerra del Marroc i intervingué en les negociacions per a l’entrada dels espanyols a Tetuan Durant la Dictadura de Primo de Rivera fou comissari reial de turisme, president de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi 1928 i alcalde de Barcelona 1930-31 Essent president de la Companyia Transatlàntica, feu installar una factoria a Río de Oro…

Fill de Felicíssim Llorente i Ferrando, advocat i regidor de València Llicenciat en dret 1858, Josep Campo i Pérez li encarregà la direcció del seu diari La Opinión , que, adquirit per Llorente 1866, es transformà en Las Provincias , que ell dirigí, pràcticament fins el 1904 i oficialment fins a la seva mort Al diari redactà nombrosos articles de política espanyola i comentaris sobre història, literatura i art Conservador, fou diputat a corts 1891, 1899, senador elegit 1896 i dues vegades cap del partit a la província de València Fou un dels suports principals de l’escissió de Francisco…

Els orígens La seva denominació genèrica procedeix dels seguidors de Don Carles M Isidre, tot i que al llarg de dos segles els seus partidaris han adoptat denominacions diverses Comunió, Partit, si bé aquesta qüestió ha estat irrellevant tant per a la direcció del moviment com per a les seves bases Els seus orígens entronquen amb l’existència d’un moviment popular i antioligàrquic, vertebrat pel manteniment d’un sentiment comunitari foral o regional, que tingué una àmplia vigència en elsestats de la monarquia plural d’Espanya dels segles XVI i XVII, com una herència de les anteriors realitats…