Resultats de la cerca

Filla de militants comunistes purgats per Josif Stalin els anys trenta, el pare, d’origen armeni, fou executat el 1938, i la mare, jueva, fou internada en un camp de concentració fins l’any 1954 Pediatre de professió, el 1956 s’afilià al Partit Comunista, però s’aproximà a la dissidència Casada el 1971 en segon matrimoni amb Andrej Sakharov , es convertí en el seu principal suport i collaborà amb ell en la lluita pels drets humans a l’URSS, a més de representar-lo per a recollir el premi Nobel de la pau 1975 Afectada d’una greu cardiopatia, després de tres vagues de fam del seu marit…

Collaborador directe de Tito, fou el més important teòric del comunisme iugoslau Vicepresident del consell i president de l’assemblea nacional 1953, fou privat dels seus càrrecs i expulsat del partit 1954 per discrepàncies ideològiques empresonat dues vegades, fou amnistiat el 1966 i alliberat definitivament el 1969 Les seves obres evolucionaren cap a la crítica aferrissada del sistema iugoslau i del comunisme, de les quals les més famoses foren La nova classe 1957 i Conversa amb Stalin 1966 Escriví també novelles i memòries S'oposà públicament a la desintegració de Iugoslàvia…

Fou catedràtic d’economia política i finances públiques a la Universitat d’Oviedo El 1879 defensà públicament el socialisme de càtedra i la seva adhesió al krausisme en el seu discurs rectoral El socialismo de cátedra Difongué l’obra dels grans economistes alemanys de l’època com Adolf Wagner i Albert Schäffte De les obres més conegudes és la seva apassionada biografia de Flórez Estrada 1885 També escriví La quinta esencia del socialismo, Manual de economía política i Memoria de la información agraria en Andalucía y Castilla 1904

Fou presentat públicament el 23 de febrer de 1976 Sorgí per iniciativa d’empresaris i professionals vinculats al Centre d’Economia i la Jove Cambra, entre els quals hi havia Joan Mas i Cantí —president—, Joaquim Molins i Amat —secretari general—, Carles Ferrer i Salat i Carles Güell de Sentmenat Catalanista, federalista, europeista i defensor de l’economia de mercat, intentà d’ocupar l’espai de centredreta democràtic i avançat i, el 1977, formà part de la coalició Unió del Centre i la Democràcia Cristiana de Catalunya El 1978 s’integrà en la nova Unió del Centre de Catalunya

Neboda de Theodore Roosevelt , es casà 1905 amb Franklin Delano Roosevelt , cosí llunyà seu i a qui prestà un suport decisiu en la carrera política, sobretot arran de la poliomelitis que l’afectà des del 1921 Membre del partit demòcrata, defensà públicament la igualtat de drets i oportunitats, molt especialment l’emancipació i la promoció de la dona Delegada dels EUA a les Nacions Unides 1945, 1949-52 i 1961, presidí la comissió per als drets humans 1946-51 i durant el seu mandat fou aprovada la Declaració Universal dels Drets Humans 1948 És autora de les autobiografies This is…

Al Principat aconseguí l’adhesió de la Peña Blanca Josep Bertran i Güell, Jordi Girona, baró de Viver, Santiago Nadal, Lluís de Foronda, etc i després de la Dreta de Catalunya Fernando Álvarez de la Compa, comte de Fígols, etc L’assumpció de la defensa dels interessos agraris per part de la Lliga en dificultà enormement l’extensió i fora de Barcelona sols tingué una certa presència a Girona, a Terrassa i a Arenys de Mar Pel novembre del 1933 s’alià electoralment amb el Partit Agrari i pel febrer del 1936 obtingué un lloc Santiago Torent dins el Front Català d’Ordre A Mallorca, aparegué …

Fou secretari del comitè central del partit comunista eslovac 1962-68 i primer secretari del txecoslovac 1968 Intentà un “socialisme més humà” mitjançant la liberalització del règim i una major independència política i econòmica respecte a l’URSS primavera de Praga La crisi esdevinguda dins el partit afavorí la intervenció de l’exèrcit del Pacte de Varsòvia, i fou destituït 1969 Posteriorment, hom el nomenà ambaixador a Turquia 1969-70, abans d’ésser expulsat del partit comunista i rebaixat a inspector forestal de Bratislava 1970 Reaparegué públicament vers la fi dels anys…

Es graduà en dret a la universitat de Munic 1957, d’on fou professor, i posteriorment també a les universitats Lliure de Berlín, Espira i Tübingen El 1970 ingressà a la CDU , que presidí en 1979-83 En 1973-78 fou diputat pel land de Renània-Palatinat al Bundestag, i de 1978 a 1983 ministre de l’interior del land de Baden-Württemberg Al maig del 1994 fou elegit president d’Alemanya tot substituint en el càrrec Richard von Weizsäcker  i es convertí en el primer president de la República Federal d’Alemanya elegit pels representants dels 16 länder de l'Alemanya reunificada En aquest càrrec,…

Després d’estudiar a l’Oberlin College, es doctorà a la Universitat d’Oxford i ocupà diverses posicions acadèmiques a la Brookings Institution, el Hamilton College, el Carnegie Endowment for International Peace, la Universitat de Harvard i l’International Institute for Strategic Studies Treballà als Departaments d’Estat i de Defensa dels Estats Units d’Amèrica, fou coordinador dels Estats Units d’Amèrica per al futur de l’Afganistan i enviat especial dels Estats Units d’Amèrica per a l’Irlanda del Nord, així com assistent especial del president George Walker Bush És president del Council on…

Fill de l’emperador  Showa-tennō Assistí a l’escola pública des del 1940 i a la Universitat des del 1952 Fou declarat príncep hereu el 1952 i posteriorment, en casar-se amb Michiko 1959, trencà amb la norma tradicional que exigeix una aristòcrata com a esposa de l’emperador Del matrimoni nasqueren Naruhito 1960, príncep hereu, el príncep Akishino 1965 i la princesa Nori 1969 A la mort del seu pare 1989, fou coronat 125 emperador del Japó La cerimònia de l’entronització tingué lloc el 12 de novembre de 1990 L’agost del 2016 anuncià públicament el desig d’abdicar per motius d’edat…