Resultats de la cerca

El terme fou emprat primerament a la Gran Bretanya per a designar els corrents de pensament polític reformista del darrer decenni del s XVIII i de la primera meitat del s XIX, en part un producte de les idees, derivades de la filosofia de Jean-Jacques Rousseau, que circulaven per Europa després de la Revolució Francesa, en part, també, de les noves realitats socials provocades per la Revolució Francesa, i en part, encara, de les noves realitats socials provocades per la Revolució Industrial Dirigit, en un començament, per Cobbett i Hunt, la finalitat del moviment radical era d’…

Deixeble de Rousseau, fou prevere i professor de matemàtiques De primer fou conservador i borbònic L’Essai sur l’indifférence en matière de religion 1823 i La religion considérée dans ses rapports avec l’ordre politique et social 1825 palesen una modificació d’opinions, accentuada a la revista “L’Avenir” 1830-31 i a l’Agència General per a la Defensa de la Llibertat Religiosa —que havia fundat amb Lacordaire i Montalembert—, mitjançant les quals propugnava un acostament entre l’Església i la societat moderna Fou condemnat pel papa 1834 i empresonat Durant la revolució del 1848 fou membre de l…

Llicenciat 1961 i doctor 1970 en ciències econòmiques, a Barcelona Professor de les universitats de Barcelona, Madrid i València, des del 1986 fou catedràtic d’història de les doctrines econòmiques a la Universitat de Barcelona Promotor i impulsor de Recerques , recull d’estudis històrics i econòmics Collaborà en un bon nombre de publicacions del Servei d’Estudis de Banca Catalana, sol o en collaboració — Els preus del sòl 1972 i 1981, La regió fruitera de Lleida, L’economia del Baix Ebre, L’economia de la regió de Tarragona, Les conseqüències comarcals del turisme a la Costa Brava — La seva…

Comprèn, entre altres, la llibertat de pensament, d’expressió, de reunió i d’associació, de treball, de comunicació premsa, ràdio i televisió, principalment i d’ensenyament

Amb simpaties panslavistes i influït pel pensament illuminista, publicà l’obra Disertacija ‘Discursos’, 1832, on defensava la unió dels pobles illiris enfront d’Hongria També fundà un Centre de Lectura a Zagreb, que donà un gran impuls al ressorgiment literari i nacional croat

Estudià filosofia i ciències naturals a Oxford, i es llicencià en medicina 1674 Conseller i amic de lord Shaftesbury, passà al seu servei, com a metge i com a preceptor del seu fill Caigut en desgràcia el seu protector, l’acompanyà a l’exili Després de la revolució del 1688, tornà a Anglaterra, i ocupà càrrecs administratius en el govern liberal 1689 En aquesta època publicà les seves obres fonamentals Epistola de Tolerantia ‘Carta sobre la tolerància’, 1689, Two Treatises on Civil Government ‘Dos tractats del govern civil’, 1690 i Essay concerning Human Understanding ‘Assaig sobre l’…

Adversari de la pretesa supremacia del papat, escriví, juntament amb Joan de Jandum, el cèlebre tractat Defensor pacis , dedicat a Lluís de Baviera i prohibit el 1327, on atribueix al poble l’origen del poder civil i del poder eclesiàstic i subordina l’Església a l’estat El seu pensament ha estat precursor del modern estat laic

Membre de l’escola austromarxista i del partit socialista austríac S'oposà a la forma com fou instaurat el règim socialista a Rússia Lenin el criticà durament Com a filòsof, féu un estudi comparat del pensament de Kant i del de Marx austromarxisme , i, com a sociòleg, analitzà les conseqüències socials de la crisi del 1929, que afeblí la classe obrera

Professor a Roma, defensà la política antisocialista i a favor de l’intervencionisme econòmic Simpatitzant del partit feixista, el 1923 fou senador La seva obra econòmica tingué influència sobre VPareto i alhora la rebé de Walras i de Marshall Pertany a l’escola de pensament econòmic de Lausana Escriví Erotemi di economia 1925, Principi di economia pura 1889, Bolscevismo italiano 1922, etc

De tendència integrista, milità en el partit conservador, però evolucionà cap a un pensament socialcristià Fou ministre de gràcia i justícia el 1915 i el 1917, i ministre de governació el 1919 S'oposà a l’actuació dels elements extremistes de la Federació Patronal i del Sindicat Lliure de Barcelona, i més tard, a la dictadura del general Primo de Rivera Publicà El problema social y la democracia cristiana 1914 i Páginas históricas 1944