Resultats de la cerca

Estudià dret a la Universitat de València, i fou registrador de la propietat Milità de jove al partit liberal de Canalejas i, posteriorment, al radical de Lerroux Per a l’un i per a l’altre fou diputat a corts representant el districte de Llucena Alcalatén, en totes les eleccions posteriors al 1905 Fou ministre del justícia en dos governs Lerroux del 1934 i del 1935

Es fonamentava en la participació dels comunistes en les organitzacions de base de la classe obrera i en una certa política d’aproximació a la socialdemocràcia, bé que mantenia la independència i l’autonomia del partit comunista Malmesa aquesta tàctica pels mots d’ordre posteriors bolxevització, el 1924 classe contra classe, en 1928-33, ressorgí sota la denominació de front únic proletari com a eix del front popular

De família originària de Sora Osona, el 1773 establí a Rússia la seva casa comercial Cònsol d’Espanya a Peterburg, aprofità la inseguretat europea produïda per la Revolució Francesa per establir bescanvis comercials amb Rússia, dels quals informà Floridablanca el 1792, a Madrid Durant la guerra del Francès concertà un tractat d’aliança entre la regència de Cadis i l’imperi rus Velikie Luki, el 1812 Els esdeveniments polítics posteriors desferen la seva obra

Aplegava socialistes, catòlics progressistes i comunistes dissidents Federada amb el Frente de Liberación Popular i Euskadiko Sozialisten Batasuna Organitzacions Front, reflectí les seves posicions socialistes d’esquerra i tercermundistes en publicacions com Revolució 1961-62, Presencia Obrera 1964-65 i Poder Obrero 1969 Tingué una forta incidència a Comissions Obreres, especialment el 1968, que dominà la coordinadora de Barcelona En foren membres IMolas, JIUrenda, PMaragall, ACComín, JAGonzález Casanova, MRoca i Junyent, etc Dissolt el 1970, fou el gresol de molts grups d’extrema esquerra…

El 1891 s’uní a Joan Montseny Federico Urales Collaborà a La Tramuntana  i El Productor , i participà en el segon Certamen Socialista Barcelona, 1889 A Madrid dirigí nominalment La Revista Blanca  i hi collaborà en la primera època 1898-1905 també collaborà a Tierra y Libertad  1903-04 Com a publicista insistí especialment en l’alliberament de la condició social de les dones, i en la segona època de La Revista Blanca  Barcelona, 1925-36 centrà les seves collaboracions en la història del moviment anarquista i sindicalista a Espanya en especial hi publicà una secció…

Interrompé els estudis d’enginyeria a la Universitat de Kabul per a unir-se al moviment islàmic liderat per Burhanuddin Rabbani, que combaté el règim de Mohamed Daud 1972-78 i posteriorment la intervenció soviètica 1980-91 Esdevingut un prominent cap militar mujahidí rebé l’apellatiu d’ El lleó del Panjshir , fou ministre de defensa durant la presidència de Rabbani 1993-96, i quan aquest fou enderrocat pels talibans es convertí en un dels líders de la guerrilla antitalibana com a cap de l’anomenada Aliança del Nord Fou assassinat dos dies abans dels atemptats de l’11 de setembre de 2001 en un…

Atemptats de l’onze de setembre de 2001 El principal dels tres atemptats fou comès contra el World Trade Center de Nova York diversos terroristes segrestaren dos avions que feren collisionar amb pocs minuts de diferència contra els gratacels anomenats “Twin Towers” ‘torres bessones’ El xoc causà prop de 3000 morts, l’esfondrament d’ambdós edificis i la pràctica destrucció del complex Un segon atemptat, que causà 190 morts, fou també perpetrat per un avió que s’estavellà contra el Pentàgon, a la localitat d’Arlington Virgínia, i un tercer aparell s’estavellà per causes no aclarides al comtat…

Prengué part en el frustrat assalt a la caserna de Moncada 1953 Empresonat, fou amnistiat i s’exilià a Mèxic El 1956 desembarcà a Cuba i participà en la lluita de guerrilles a Sierra Maestra, en la qual comandà la Cuarta Columna Frank País, que formà el segon front oriental març del 1958 Després del triomf de la Revolució Cubana , fou nomenat ministre de les forces armades novembre del 1959, càrrec al qual sumà els de segon secretari del Partido Comunista de Cuba 1965 i, des del 1976, els de vicepresident del consell d’estat i primer vicepresident del consell de ministres Dirigí la…

Ciutadà honrat de Barcelona Conegut amb el nom de Josep Mas de Roda , lluità en la darrera guerra contra Lluís XIV, a la Garrotxa El 1695 li fou concedit el privilegi de cavaller del Principat Juntament amb JPuig de Perafita, Bac de Roda i Carles Regàs, preparà la insurrecció austriacista del 1704 Confinat a Lleida pel virrei filipista Fernández de Velasco, es posà al servei del rei arxiduc Carles III així que aquest arribà davant de Barcelona 1705 Rebé el privilegi de noble a les corts de Barcelona 1706 i defensà la ciutat durant el setge del 1706 Participà en operacions bèlliques …

Estudià peritatge industrial Militant del Partit Socialista del País Valencià  des del 1977, el 1979 fou elegit alcalde de la seva localitat natal Director general de mitjans de comunicació de la Generalitat Valenciana 1981-88 i president de la Diputació de València 1983-88, l’any 1988 fou designat director general d’institucions penitenciàries, i el 1993 rellevà José Luis Corcuera com a ministre de l’interior, càrrec el qual dimití el 1994, arran de la fugida de l’exdirector de la Guàrdia Civil Luis Roldán Passades les eleccions generals del 1996 encapçalà, junt amb Vicent Garcés, el…