Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
potència
Política
Aspecte concret de les possibilitats d’un estat.
Així, hom parla de potència econòmica, política, militar, naval, industrial, cultural, etc
potència
Política
Estat poderós, capacitat global d’un estat.
El 1890 Thayer Mahan n'aplicà el concepte als estats marítims, els quals creia destinats a imposar-se als estats continentals navalisme, teoria que fou impugnada després per la geopolítica alemanya i els escrits de Mitchell i Douhet sobre el poder aeri A la Segona Guerra Mundial i després, el mot era un sinònim dels quatre aliats, els EUA, l’URSS, la Gran Bretanya i França, als quals fou afegida la Xina insular Formosa Cadascun d’aquests estats fou, des de l’any 1945, membre permanent del Consell de Seguretat de l’ONU i tingué dret al veto La manca de poder anglofrancès, fruit de la…
superpotència
Política
Gran potència.
Durant la guerra freda fou aplicat als EUA i a l’URSS, però des de la dissolució de la Unió Soviètica 1991, hom tendeix a restringir-lo als EUA, tot i que de vegades Rússia i la Xina també reben aquesta qualificació
Gustau Peyra i Anglada
Història
Política
Polític.
Afiliat al partit maurista, fou president del cercle maurista de Barcelona i vicepresident de la Unió Monàrquica Nacional Fou diputat a corts Dirigí durant nou anys la revista Àfrica , des d’on féu una activa campanya africanista publicà també Estudio de una organización del ejército arreglada a la potencia contributiva de España 1905 i España en el Rif 1909
Juan Pablo Duarte
Història
Política
Polític dominicà.
Estudià a Espanya i combaté per la independència de Santo Domingo al capdavant de la societat secreta La Trinitaria 1833-44 Presidí el nou govern independent, però els conservadors, partidaris de la protecció d’una potència europea, l’obligaren a exiliar-se Tornà a Santo Domingo el 1864 per expulsar els espanyols, i ocupà diversos càrrecs diplomàtics a l’Amèrica del Sud, fins que es retirà
Hans Delbrück
Historiografia
Política
Historiador i polític alemany.
Ensenyà a la Universitat de Berlín 1881-1919 Diputat al Landstag prussià i al Reichstag alemany 1884, es declarà partidari de l’absolutisme monàrquic i eclesiàstic i sostingué que la història havia reservat per a Alemanya la missió de gran potència Criticà la política interior imperial, però es mostrà moderat durant la Primera Guerra Mundial Escriví Geschichte der Kriegskunst ‘Història de l’art militar’, 1901-06 i Weltgeschichte ‘Història Universal’, 1923-28
Api Claudi
Història
Política
Patrici i polític romà, famós per les seves reformes.
Féu entrar al senat nous membres, alguns dels quals eren fills de lliberts Inclogué al cens els béns mobiliaris i creà una plebs rustica al costat de la urbana Manà construir el primer aqüeducte romà i la via Àpia, la qual potencià la conquesta de la Campània S'oposà a una aliança amb Pirrus 280 aC i defensà la publicació dels Fasti i de les Actiones Legis per part de Cneu Flavi
finlandització
Política
Política exterior de neutralitat absoluta imposada per una gran potència a un altre estat.
Anna Pruna Grivé
Esport general
Política
Política vinculada al món de l’esport.
Durant la seva joventut practicà el basquetbol al Club Joventut de Badalona i al CB Sant Adrià Llicenciada a l’INEFC de Barcelona, fou professora d’educació física i posteriorment ocupà diversos càrrecs a la Unió Barcelonesa d’Activitats Esportives UBAE, entre els quals el de secretària general, el de directora d’installacions i el d’encarregada de la direcció estratègica i de sistemes Rellevà Rafel Niubò en la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya 2006-11 i fou la primera dona que dirigí la política esportiva catalana Potencià l’esport en l’àmbit educatiu, però també…
Lorenzo de Mèdici

Lorenzo de Mèdici, retrat del pintor Domenico Ghirlandaio
© Corel / Fototeca.cat
Filosofia
Història
Política
Polític i humanista italià.
Senyor de Florència Lorenzo I 1469-92 Fill de Piero I de Mèdici, senyor de Florència, i de Lucrècia Tornabuoni, fou, de jove, encaminat cap a l’exercici de la política i cap a les belles lletres A vint anys contragué matrimoni, amb Clarice Orsini Mort el pare 1469, es féu càrrec del govern de la ciutat i de l’estat, juntament amb el seu germà GiulianoI, fins a la mort d’aquest 1478 Aleshores passà a ésser únic regidor de la república, però actuà com un senyor absolut Membre vitalici del potenciat Consell dels Cent, sotmeté la ciutat de Volterra 1472, però, a partir d’aquest moviment, s’…