Resultats de la cerca

Bisbe de Condom 1760 i arquebisbe de Tolosa 1763 A l’assemblea de notables 1787 criticà asprament la gestió financera de Calonne, que substituí com a ministre de finances Tanmateix, hagué de continuar la mateixa línia del seu predecessor impost territorial i hagué de convocar els Estats Generals 1788 Dimití el mateix any

Fou dirigent de la Union Progressive Sénégalaise 1961, ministre de planificació i d’indústria 1968-70 i primer ministre 1970-80 Havent dimitit aquest càrrec, pel gener del 1981 succeí LSSenghor com a president de la república Fou reelegit en les diverses convocatòries electorals a la presidència del país fins l’any 2000, en què fou derrotat en la segona volta per Addulaye Wade Fou també president de la dissolta Senegàmbia en 1982-89 A l’interior, s’enfrontà repetidament al moviment secessionista de la Casamance, i a l’exterior continuà l’estreta vinculació amb França característica del seu…

Parallelament als estudis d’economia, en què es graduà el 1975 a la Universitat de Dar es Salaam, es formà a l’acadèmia militar de Monduli, i posteriorment ascendí fins al grau de tinent coronel Diputat per l’oficialista Partit de la Revolució Chama Cha Mapinduzi, CCM, el 1992 es retirà de l’exèrcit per dedicar-se íntegrament a la política El 1994 fou nomenat ministre de finances i el 1995 d’afers exteriors, càrrec que ocupà fins el 2005 Al desembre d’aquest any guanyà les eleccions presidencials, fou investit president de Tanzània i rellevà Benjamin Mkapa Ha continuat les reformes…

Estudià dret a Marburg 1959 i fou professor de dret a Alemanya 1971-75 després d’exiliar-se 1970 per la seva oposició al règim dels coronels Integrat al PASOK, fou ministre d’agricultura 1981-85, d’economia 1985-87 i d’educació i afers religiosos 1989-90 Ministre d’indústria 1993, dimití el 1995 a instàncies de Papandreu, però en les eleccions del 1996 fou elegit primer ministre, càrrec que revalidà el 2000 President del PASOK des del 1996, s’ha distanciat de la línia més socialitzant del seu predecessor per tal d’apropar Grècia a la resta dels estats de la UE i ha millorat les…

El 1961, any de la independència de Mauritània, s’allistà a l’exèrcit i en 1974-79 completà a França la seva formació En proclamar el Front Polisario la independència del Sàhara Occidental 1976, el fracàs en l’intent d’annexar el terç sud de l’excolònia espanyola conduí a l’enderrocament del president Daddah per una junta militar, que establí un règim del qual Taya esdevingué primer ministre el 1981 El 1984 protagonitzà un cop d’estat contra el president Mohamed Ould Haidalla que aquest any l’havia destituït Convertit en home fort del règim, intentà refer les relacions amb el Marroc, alhora…

Llicenciada en Dret per la Universitat de Deusto, fou designada secretària interventora de l’Ajuntament biscaí de Kortezubi Militant del PNB, fou regidora de l’Ajuntament de Bermeo 1987-91, directora de serveis del Departament de Cultura del Govern basc 1989-94 i des del 1996 ocupà les mateixes funcions al Departament d’Interior, aleshores dirigit per Juan María Atutxa Diputada al Parlament basc des del 1996, fou elegida presidenta del Parlament basc al maig de 2005 la primera dona en ocupar el càrrec en substitució del seu predecessor, després que l’elecció fos desbloquejada…

El 1957 obtingué la llicenciatura en dret per la Universidad Autónoma de México UNAM i el 1965 un màster en administració pública a la Universitat de Harvard Treballà posteriorment al Banco Nacional de México i al Banco Nacional de Comercio Exterior i, fins el 1968, exercí la docència a la UNAM Membre del Partido Revolucionario Institucional   PRI des del 1963, el 1965 fou nomenat secretari de finances, en el període 1970-72 fou subdirector de Petróleos Mexicanos , i el 1972 retornà al ministeri de finances com a director general del crèdit Secretari del pressupost en la presidència de José …

Membre d’una antiga família de servidors reials, el 1410 fou designat patge del rei Joan II, del qual esdevingué l’home de confiança, talment que hom el considera un predecessor dels grans privats castellans del s XVII Poeta i escriptor notable, el 1422 fou nomenat conestable del regne, i des del 1420 esdevingué el cap del partit monàrquic, oposat a l’oligarquia nobiliària castellana i contra els infants d’Aragó Recolzat en els sectors urbans, la petita noblesa i el baix clergat, Luna plantejà la lluita contra els infants d’Aragó com una pugna entre regnes Amb les treves de…

Nascut en una família musulmana d’ètnia fulbe, es graduà en química el 1976 Fou professor universitari i des del 1983 treballà també en l’empresa pública i privada de sectors diversos Als anys vuitanta començà a involucrar-se en política i milità en diversos partits de centreesquerra del nord del país fins que el 1998 ingressà a l’oficialista Partit Democràtic del Poble PDP El 1999, fou escollit governador de l’estat de Katsina, càrrec per al qual fou reelegit el 2003 Proclamat candidat a la presidència pel PDP, aconseguí una àmplia victòria en unes eleccions qualificades àmpliament de…

Els anys seixanta s’uní als tupamaros , i participà en diverses accions de la guerrilla, com ara la presa de la ciutat de Pando 1969 Ferit diverses vegades i empresonat del 1972 al 1985, fou alliberat per l’amnistia d’aquest darrer any, en què l’Uruguai retornà a la democràcia El 1989 s’uní al Movimiento de Participación Popular, que agrupava els antics guerrillers tupamaros reconvertits en organització política integrada, al seu torn, en la coalició electoral d’esquerres Frente Amplio Elegit diputat per Montevideo el 1994 i el 1999 senador, fou reelegit com a diputat el 2004, i l’any següent…