Resultats de la cerca
Es mostren 59 resultats
Joan Pich i Pon
Presa de possessió de l’alcaldia de Barcelona de Joan Pich i Pon, a la dreta del coronel Martínez Herrera. Josep Maria Pi i Sunyer llegeix el nomenament (11-1-1935)
© (IMHB) Arxiu Fototeca.cat
Història
Política
Polític republicà.
Lerrouxista, fou membre del Partit Republicà Radical des de la seva fundació Regidor des del 1905, diputat provincial en 1907-11 i de nou regidor en 1912-15 fou en diverses ocasions alcalde accidental, el 1919 passà a presidir la Cambra de Propietat Urbana El 1918 fou senador i el 1919 elegit diputat a corts per Gandesa Fou l’iniciador del projecte de l’Exposició d’Indústries Elèctriques de Barcelona, i posteriorment, juntament amb Cambó, fou comissari regi de l’Exposició Internacional del 1929 Participà en l’Assemblea Nacional de la Dictadura Fundà els diaris El Día Gráfico i La Noche…
democràcia directa
Política
Forma de participació directa dels ciutadans en la presa de decisions polítiques.
El referèndum, per exemple, és una forma de democràcia directa Rousseau afirmava que la sobirania no podia ésser representada i pensava que la política havia d’ésser l’emanació directa de la voluntat popular, ja que creia que tota forma de representació desvirtuava l’essència de la democràcia
junta de portaveus
Política
Òrgan intern del parlament que constitueix l’expressió més acabada de la penetració dels partits polítics, per mitjà dels grups parlamentaris, en la vida de les cambres parlamentàries.
Participa especialment en la fase prèvia a la presa de decisions del parlament programació del treball parlamentari, etc
maoisme
Història
Política
Conjunt de posicions teoricopràctiques establertes per Mao Zedong.
Segons la intenció d’aquest, el maoisme no és cap doctrina constituïda, com és ara el marxisme o el leninisme el terme reflecteix més aviat la influència que han tingut les concepcions de Mao Zedong en determinats sectors dels moviments d’esquerra d’Occident Aquestes concepcions es palesaren amb motiu de la controvèrsia sinosoviètica 1960-64, que obrí un gran debat internacional sobre els problemes de l’edificació del socialisme i provocà diverses escissions en els partits comunistes de tot arreu i encara fou més important l’aparició, el 1965, de la Revolució Cultural, seguida…
Pere Corominola
Història
Cristianisme
Política
Capellà guerriller absolutista.
S'afilià a la partida de Tomàs Costa, dit el Misses , però, fet presoner pels liberals que defensaven Blanes —les cases de molts dels quals Costa havia saquejat i cremat—, fou executat a Barcelona el 18 de juliol El personatge fou incorporat al teatre per Josep Robrenyo en el primer dels seus sainets bilingües de propaganda liberal La heroica defensa del fuerte de Blanes y presa de mosén Pedro 1822
Otto Bauer
Economia
Història
Política
Polític, economista i dirigent socialdemòcrata austríac.
Participà en la direcció de les revistes Marx-Studien , Der Kampf i Die Neue Zeit Membre destacat de l' austromarxisme , la seva visió del problema nacional apareix en Die Nationalitätenfrage und die österreichische Sozialdemokratie ‘La qüestió de les nacionalitats i la socialdemocràcia austríaca’, 1907, on exposà el que hom anomena la visió cultural nacional en contraposició a la política del problema Desenvolupà una teoria de les autonomies dins l’imperi austrohongarès justificant ensems la unió amb l’imperi alemany Després de la Primera Guerra Mundial fou més important la seva intervenció…
consulta popular
Política
Dret
Procediment de participació de la ciutadania en la presa de decisions que afecten els seus interessos.
En el concepte de consulta popular s’inclouen dues categories d’una banda, els instruments de participació adreçats a conèixer les opinions o la posició de la ciutadania amb relació a qualsevol aspecte de la vida pública i que es materialitzen en diverses modalitats com les enquestes, els fòrums de debat i participació i les audiències públiques i, de l’altra, els referèndums, que són una modalitat de consulta popular en la qual es crida tot el cens electoral a participar en un procés de decisió sobre una determinada qüestió organitzat pels poders públics tot garantint els requisits formals i…
Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya
Política
Òrgan superior col·legiat que dirigeix la política i l’administració de la Generalitat de Catalunya.
Designat també amb el nom de Govern de la Generalitat, és així mateix el titular de la funció executiva i de la potestat reglamentària És compost pel president —que és alhora el president de la Generalitat de Catalunya— i pels consellers La cessació del president de la Generalitat comporta la del Govern, però aquest ha de continuar en funcions fins a la presa de possessió del nou Govern La seva seu és a la ciutat de Barcelona
Volodimir Oleksandrovič Antonov-Ovsienko
Història
Política
Polític soviètic.
Membre del partit bolxevic, el 1917 dirigí la presa del Palau d’Hivern de Petrograd actual Sant Petesburg, on arrestà el govern provisional Fou vicepresident del consell de comissaris del poble, i ambaixador a Txecoslovàquia Estigué directament relacionat amb Trockij Durant la Guerra Civil Espanyola, fou cònsol general de l’URSS a Barcelona 1936-38 i prengué part activa en els fets de maig del 1937 en aquesta ciutat En tornar a l’URSS, suspecte de trotskisme, fou sotmès a un procés polític i executat Fou rehabilitat després del 1956
Guillem de Vic i dels Arcs
Història
Política
Diplomàtic.
Senyor de Gallinera, Ebo, Xeresa i Alcòder i alcaid de Peníscola i Biar Fill i hereu de Ramon II de Vic Passà a Castella al servei de la reina Elionor, i amb l’infant Ferran de Castella assistí a la presa d’Antequera, i el 1412 a la batalla del grau de Sagunt contra els urgellistes Alfons IV el féu cambrer major, i estigué amb ell a Nàpols i a la conquesta de Marsella 1423 El 1433 es trobava a Sicília com a conseller del lloctinent, l’infant Joan El 1441 era mestre racional de València, i el 1444 fou enviat d’ambaixador a Castella
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina