Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
quart
Política
Subdivisió administrativa d’algunes parròquies andorranes, la més elemental i probablement també la més antiga institució de convivència política i econòmica del país.
Els seus consells, integrats pels caps de casa, tenen autoritat sobre els béns particulars del poble i disposen d’un òrgan executiu unipersonal, el llevador, assistit pel manador
Walter Rathenau
Història
Política
Polític alemany d’origen jueu.
Cap de l’oficina de primeres matèries durant la Primera Guerra Mundial, fundà el partit democràtic partidari de l’aplicació del tractat de Versalles en proclamar-se la República de Weimar Ministre de la reconstrucció 1921 i d’afers estrangers 1922, representà Alemanya a la conferència de Gènova i signà el tractat de Rapallo 1922 Morí assassinat, probablement per uns nazis
Grigórios Lambrakis
Història
Política
Polític grec.
Diputat del partit d’esquerra democràtica EDA, atacà la política d’introducció de bases nord-americanes a Grècia Assassinat a la sortida d’un míting pacifista probablement amb la complicitat del govern i, fins i tot, de la cort, la seva figura, esdevinguda heroica, agrupà les forces democràtiques d’oposició en un partit, anomenat dels “lambràkides”, presidit pel compositor MTheodorakis, i inspirà el film Z , de Costa-Gavras
Adolf Eichmann
Història
Política
Dirigent nazi.
Ingressà al partit el 1933, i es distingí aviat en les files de les SS Després d’haver organitzat la matança dels jueus austríacs a Viena 1938, el 1940 fou declarat principal responsable de l’exterminació dels jueus d’Alemanya i dels països ocupats Fou condemnat en rebellia pel tribunal de Nuremberg, però aleshores ja s’havia refugiat probablement a l’Amèrica del Sud Localitzat pels serveis especials israelians, fou capturat a Buenos Aires l’any 1960 i traslladat secretament a Israel, on fou de nou jutjat 1961 i executat 1962
Romeu de Vilanova
Història
Política
Baró de Vence (Provença).
Fill de Guerau de Vilanova, probablement d’origen català Fou batlle general del comte Ramon Berenguer V de Provença durant més de vint anys i el seu principal conseller de la política interior de reorganització territorial A la mort del comte, assumí la regència del comtat 1245 Gestionà el matrimoni 1246 de la filla del comte, Beatriu, amb el comte Carles d’Anjou fill de Lluís VIII de França i després rei de Sicília i de Nàpols, al servei del qual estigué a la fi de la seva vida Fou cantat per Dante en la Divina Comèdia
Miguel Almereyda

Miguel Almereyda
Història
Periodisme
Política
Pseudònim del periodista i militant anarquista Eugeni Bonaventura de Vigo i Sallés.
De família catalana –el seu avi havia estat veguer d’Andorra–, a 17 anys s’installà a França Actiu militant anarcosindicalista, fou empresonat diverses vegades Collaborà a Le Libertaire i el 1906, amb Eugène Merle, fundà La Guerre Sociale El 1909 fou el principal organitzador de la gran manifestació de París a favor de Ferrer i Guàrdia El 1913 inicià Le Bonnet Rouge , que, transformat en diari, fou el principal òrgan del pacifisme francès durant la Primera Guerra Mundial Acusat de conspirar amb Joseph Caillaux en favor d’una pau negociada, fou detingut i al cap de pocs dies …
Joan Francesc de Verneda
Història
Política
Història del dret
Polític i notari.
Casat amb una germana de Ramon de Vilana i Perles, austriacista preeminent, fou introduït per ell en l’administració austriacista El 1706 esdevingué secretari protonotari del Consell d’Aragó, i el 1708, secretari particular de Carles III El 1707 aquest li atorgà el privilegi de noble El 1713 acompanyà l’emperadriu Elisabet a Itàlia tornà a Barcelona, probablement amb un missatge de l’emperador que desaconsellava la resistència i que no fou donat a conèixer Intervingué en la defensa de Barcelona fins l’11 de setembre en caure la ciutat passà a Viena, on romangué al servei de l’…
Leóndios Makheras
Historiografia
Política
Historiador i diplomàtic xipriota.
Hom sap que vers el 1434 fou enviat pel rei Joan II de Lusignan com a ambaixador al soldà d’Iconi És autor d’una Crònica editada per KNSathas el 1873 que, amb un llenguatge ple de gallicismes, descriu la història de l’illa D’un valor notable per a la historiografia catalana, parla molt detalladament, des del punt de vista xipriota, de l’actuació d’Elionor de Prades, muller del rei Pere I de Lusignan En contra dels escriptors catalans, que li dediquen elogis, Makheras és dur en el judici de la reina, i amb la seva narració probablement inspirà les dues cançons populars de 81 i 131…
Guillem de Copons
Història
Literatura
Política
Escriptor i diplomàtic.
Cavallerís de Pere III i de Joan I, aquests li encomanaren diverses tasques de caràcter literari Tingué relació amb el mestre de Rodes Juan Fernández de Heredia El 1383 portà a Joan I, de part del duc de Berry, una versió francesa del De Civitate Dei , i fou una altra vegada comissionat pel rei prop del duc per copiar el manuscrit que aquest posseïa de la versió francesa d' Ab urbe condita de Tit Livi Les traduccions catalanes fetes aleshores a partir d’aquestes dues versions li han estat atribuïdes El 1396 la reina Violant de Bar l’envià com a ambaixador a la cort pontifícia d’Avinyó i prop…
Omar
Política
Líder religiós i polític musulmà.
Estudià en una madrassa i fou probablement clergue rural abans d’unir-se al començament dels anys vuitanta a la insurgència dels mujaidins guerrillers musulmans contra els soviètics, guerra durant la qual perdé un ull Amb el títol de comanador dels fidels, després de la retirada soviètica i la caiguda del règim aliat d’aquests fundà, durant la subsegüent guerra civil entre faccions, el moviment dels talibans , del qual esdevingué líder suprem Es convertí en la màxima autoritat a l’Afganistan quan els talibans prengueren el poder 1996, i imposà una estricta observació de la…