Resultats de la cerca

Es diferencia de l'estatització i de la nacionalització en el fet que la socialització implica que els beneficis obtinguts reverteixin a la societat en socialitzar els mitjans de producció en conjunt —i no alguns, i normalment no els més importants, com és el cas de les nacionalitzacions— i transferir-los a l’estat hom intenta de consolidar un sistema econòmic de tipus socialista, mitjançant la creació d’un sector socialista potent, que impulsi el desenvolupament econòmic En una accepció més àmplia, Marx i els teòrics marxistes utilitzen aquest terme per a fer referència a una de les…

És el mètode propugnat pel socialisme per tal d’eliminar les diferències entre les classes socials la propietat collectiva suprimeix la competència i permet d’orientar la producció cap a les autèntiques necessitats collectives Hom manté l’existència del mercat d’intercanvi, però els objectes produïts no són sotmesos a la llei de l’oferta i la demanda Això ha comportat, però, la intervenció de l’estat socialista com a organisme planificador de la producció, i que, de fet, el terme collectivització hagi estat impròpiament utilitzat hom l’ha mantingut, tanmateix, per les seves…

Hom no pot dir que el cos teòric del collectivisme formi un conjunt unitari Les relacions econòmiques i socials es desenvolupen històricament, i, per tant, també evolucionen les qüestions a què es refereixen les diverses teories collectivistes tant pel que fa a llur fonamentació religiosa, ideològica, filosòfica o científica, com a llurs implicacions polítiques que es derivarien del procés necessari per a establir pràcticament el model collectivista Algunes formes d’agrupacions tribals primitives podrien ajustar-se de fet a aquest model —tot i que la tribu, per la seva situació de perill…

Proclamant l’estabilitat dels sistemes com a condició de possibilitat d’una conducta ètica i d’una llibertat responsable, canonitza la propietat privada, estableix la religió i el sentiment nacional com a elements d’unitat social i refusa la pretensió d’una societat igualitària

FMCh Fourier el concebé com un sistema social autònom, amb tots els recursos industrials i alimentaris necessaris per a la vida de la comunitat Sota el guiatge d’un director, elegit democràticament, els treballs esdevenien amens i variats, en ésser intercanviables, a causa de la polivalència d’oficis dels components de la falange La propietat, compartida però no igualitària, no hi condicionava drets ni deures

Estudià dret a la Universitat de València, i fou registrador de la propietat Milità de jove al partit liberal de Canalejas i, posteriorment, al radical de Lerroux Per a l’un i per a l’altre fou diputat a corts representant el districte de Llucena Alcalatén, en totes les eleccions posteriors al 1905 Fou ministre del justícia en dos governs Lerroux del 1934 i del 1935

A causa de la seva posició política fou empresonat unes quantes vegades Diputat pel comtat de Typperary 1880 i líder de la federació nacionalista irlandesa 1896, succeí John Redmond en la direcció del reunificat Partit Nacionalista d’Irlanda 1900 El 1918, derrotat pel partit Sinn Fein, abandonà el parlament Fou un dels promotors de la reforma de la propietat agrícola d’Irlanda Plan of Campaign

Graduada 1954 i doctorada 1965 a la Universitat de Califòrnia Los Angeles, on també treballà com a analista al departament de personal 1957-61 El 1965 s’incorporà com a professora visitant a la Universitat d’Indiana, on desenvolupà la carrera acadèmica i on el 1973 cofundà amb el seu marit Vincent Ostrom el Programa d’Estudis sobre Teoria Política i Anàlisi de Gestió, que dirigí fins el 2009 Ocupà també altres càrrecs com el de professora del Departament de Ciències Polítiques 1974-91, del qual fou catedràtica, i el de codirectora del centre per a l’Estudi de les Institucions, la Població i…

Fou jutge de primera instància a Arenys de Mar i jutge de pau a Barcelona El 1874 fou nomenat registrador de la propietat Fou president de la Societat Barcelonesa d’Amics del País i diputat a corts per Sort Pallars Sobirà en 1876-78 Publicà obres jurídiques, com Legislación hipotecaria 1868 i un estudi sobre la legislació judiciària a Cuba i Puerto Rico, a més d’obres de consulta en collaboració amb Julián MPardo

Fou president de la Unió de Rabassaires i de la Federació de Societats Agrícoles de Catalunya FESAC Diputat al parlament català el 1932 i a les corts el 1933 i conseller d’agricultura de la Generalitat de Catalunya del 31 de juliol de 1936 fins al 1939, s’oposà a la collectivització de la propietat agrària i ordenà la sindicació obligatòria dels pagesos Collaborà en La Terra 1921-36 i en Terra Lliure 1937 En acabar la guerra civil, s’exilià a Colòmbia