Resultats de la cerca

Professor d’història, milità abans de la Segona Guerra Mundial en el partit demòcrata popular democratacristians El 1943 succeí Jean Moulin en la presidència del consell nacional de la resistència Fou un dels fundadors del Mouvement Républicain Populaire 1944 Ministre d’afers estrangers del govern provisional del general De Gaulle 1944-46, signà el tractat francosoviètic de Moscou 1944, preconitzà la divisió d’Alemanya i l’aïllament diplomàtic i comercial d’Espanya President del govern provisional 1946 i del consell de ministres 1949-50, féu adoptar pel país la…

Baster d’ofici, tingué una intensa activitat sindicalista, a Bremen, on esdevingué militant del Partit Socialdemòcrata El 1905 es traslladà a Berlín com a secretari del comitè central Diputat al Reichstag, compartí amb Hugo Haase 1913 i amb Scheidemann 1917 el lideratge del partit Iniciada la Primera Guerra Mundial, votà a favor dels crèdits de guerra, contra el parer de l’ala esquerra del partit i de Haase, que formaren el Partit Socialista Independent 1917 Prestà suport al canceller príncep Max de Baden 1918, i, malgrat la seva posició favorable al manteniment d’una monarquia…

A les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931 no acceptà de formar coalició amb el nou partit Esquerra Republicana de Catalunya i fou derrotat Proclamada la República, el 14 d’abril, un representant del partit, Manuel Carrasco i Formiguera , formà part del govern provisional de Catalunya Un altre dirigent del partit, Lluís Nicolau i d’Olwer , formà part com a ministre d’economia del govern provisional de la República Espanyola El partit participà activament en l’elaboració i l’aprovació de l’Estatut de Catalunya Tingué representants a les corts de la República i…

Evolucionà cap al nacionalisme radical, en contacte amb la fracció dita provisional del PSAN, amb la qual s’unificà el 1979 i donà origen al partit Independentistes dels Països Catalans IPC Publicà La Nova Falç

Fou cap del partit socialdemòcrata de Galítzia 1890 i diputat socialista al parlament austríac 1890-1918 Lluità contra els russos i els austríacs des del 1910, formà el govern provisional de Lublín i collaborà després amb el mariscal Piłsudski

Advocat i radical, dirigí el cop d’estat del 1845 contra el govern liberal i esdevingué cap del govern provisional Després de la crisi de Sonderbund, redactà un nou pacte federal 1848 El 1850 fou elegit president de la Confederació

Fundat a l’Havana el 30 de setembre de 1928, a l' Assemblea Constituent del Separatisme Català Es van redactar nou punts programàtics fundacionals, on es definia com a organisme secret per a la instauració de la república catalana independent S'hi admetia l’alçament armat del poble català i la utilització també de procediments polítics i diplomàtics Pel que fa a la seva organització, s’estructurava en un consell central, format per set membres, sota la presidència de Francesc Macià El PSRC preveia l’autodissolució un cop aconseguits els seus objectius, després de la vigència …

Membre del partit liberal, succeí Ezequiel Zamora en la direcció de la revolució federal 1859-63, però fou derrotat a Coplé 1860 Elegit president provisional de la república 1863, promulgà la constitució federal del 1864 Derrocat el 1868, emigrà a Europa Morí durant el viatge de retorn al seu país

Partidari inicialment de l’entesa amb els francesos, el 1954 s’uní a la insurrecció i fou president del govern provisional de la República Algeriana del 1958 al 1961 El 1963 fou expulsat del FLN i del juliol del 1964 al juny del 1965 estigué empresonat L’any 1980 publicà Autopsie d’une guerre