Resultats de la cerca

Sostingué la política de neutralitat grega i hagué d’exiliar-se quan abdicà el rei Constantí I Retornat definitivament el 1926, propugnà la restauració monàrquica President del consell el 1936, es proclamà dictador, instaurà un règim totalitari i es féu nomenar cap de govern vitalici Bé que prudent en la política internacional, la seva actuació a l’interior del país fou nefasta i es distingí per una sèrie de brutals repressions, dirigides particularment contra els intellectuals i polítics dissidents Es mostrà inflexible davant l’ultimàtum de Mussolini 1940 i morí quan les tropes…

Fou especialment intens al Principat, en part pel desvetllament que hi suposaren la Guerra Gran i la Guerra del Francès, conflictes que obligaren els catalans a organitzar-se per a suplir les deficiències del govern amb organismes propis, juntes, etc Inicialment el provincialisme es donà entre les classes conservadores catalanes, com a oposades a l’uniformisme centralista que els liberals palesaren a les corts de Cadis 1810-12 i durant el Trienni Constitucional Això explica l’ús del català en la predicació i les publicacions de l’Església, majoritàriament antiliberal, els anys 1810 i 1820,…

Participà en la direcció de les revistes Marx-Studien , Der Kampf i Die Neue Zeit Membre destacat de l' austromarxisme , la seva visió del problema nacional apareix en Die Nationalitätenfrage und die österreichische Sozialdemokratie ‘La qüestió de les nacionalitats i la socialdemocràcia austríaca’, 1907, on exposà el que hom anomena la visió cultural nacional en contraposició a la política del problema Desenvolupà una teoria de les autonomies dins l’imperi austrohongarès justificant ensems la unió amb l’imperi alemany Després de la Primera Guerra Mundial fou més important la seva intervenció…

Política internacional Els Estats Units no troben el seu lloc El 2014 va començar amb un fred quasi desconegut a la capital econòmica del país, el responsable del qual, segons les autoritats, convençudes d’això o no, és el canvi climàtic El més difícil va ser explicar que, cinquanta anys després dels plans del president Lyndon B Johnson contra la pobresa, els Estats Units encara són dels països rics que tenen més pobresa En aquest sentit, Barack Obama, prudent, amb un discret augment del salari mínim i un allargament del subsidi d’atur, va aconseguir que els pressupostos es presentessin com a…