Resultats de la cerca

Amb l’ajut dels daimyō aconseguí la direcció política del país el 1862, i mirà de restablir l’autoritarisme del règim militar de govern bakufu El descontentament social, endegat pels grans comerciants i els senyors feudals dàimio, vinculats a aquells, desembocà en les revoltes de Satsuma i Chosu 1867, i això el forçà a dimitir, amb la qual cosa desaparegué el règim shōgunal Es retirà voluntàriament, però tornà a Tòquio el 1897, i fou nomenat duc el 1902

Estudià química a Alemanya i es traslladà a Buenos Aires 1910-15, on fou president del Casal Català Fou diputat a corts 1931 i president de l’Agrupació de Catalans d’Amèrica 1934 Durant la guerra civil, fou membre del Comissariat de Propaganda, on es dedicà a les relacions amb els catalans de l’estranger i a l’assistència d’infants refugiats Després del 1939 s’amagà durant dos anys, però fou detingut i passà quinze mesos pres a Montjuïc, d’on sortí greument malalt

El més important era el presídium del soviet suprem, que exercia de forma collegiada les funcions de cap d’estat Cos permanent, entre les sessions del soviet suprem tractava de les principals qüestions de l’administració de l’estat i controlava el treball dels òrgans subordinats Era elegit pels diputats de les dues cambres del soviet suprem i l’integraven el president, el primer vicepresident, quinze vicepresidents un per cada república federada, el secretari i vint-i-un vocals Del 1952 al 1966 el politburó tingué el nom de presídium del comitè central

Fou autor d’obres d’anàlisi psicològica i d’intenció política, com Un hombre de treinta años 1933, amb elements autobiogràfics, El último pirata del Mediterráneo 1934, reportatge novellat i polèmic sobre la vida del financer mallorquí Joan March i Ordinas, que tingué nombroses edicions durant la Segona República, i Octubre rojo 1930 El 1939 s’exilià a Mèxic, on publicà els quinze volums de la sèrie titulada Luz sobre España , reportatges novellats de la Guerra Civil escrits des del punt de vista del partit comunista espanyol, entre els quals Guerra y Revolución en Cataluña 1946

Fou fiscal a la ciutat de Rochester abans de ser escollit senador per Minnesota, càrrec que excercí entre en 1917-23 Fou delegat a la V Conferència Panamericana celebrada a Santiago de Xile 1923 i ambaixador a la Gran Bretanya 1923-24 Substituí Charles E Hughes com a secretari d’estat 1925-29 en el govern de Calvin Coolidge El seu èxit més important fou la redacció, juntament amb el ministre francès Aristide Briand, d’un pacte de renúncia a la guerra conegut com a Pacte Briand-Kellogg, i secundat per quinze nacions L’acord, signat a París el 1928, li valgué el premi Nobel de la pau l’any 1929…

Els anys seixanta serví a les colònies africanes d’Angola i Guinea-Bissau, i els anys setanta fou oficial de la plana major del general Antonio de Spínola Fou l’organitzador de la revolució de l’abril del 1974 Ascendit a general brigadier el 1975, esdevingué membre del triumvirat que dirigia l’acció revolucionària, però després de l’intent de rebellió militar esquerrà del novembre, del qual era promotor, fou arrestat En les eleccions presidencials del juny del 1976 fou el segon candidat més votat 16,5%, amb el suport de l’extrema esquerra Fracassà en les eleccions presidencials del 1980 al…

En l’ordenament constitucional espanyol, l’alarma és un dels tres estats excepcionals, juntament amb els d’ excepció  i de setge , previstos en l’article 116 de la Constitució del 1978 A diferència dels altres dos, l’estat d’alarma no permet la suspensió de les llibertats fonamentals El govern el declara per decret per una durada màxima de quinze dies, i pot prorrogar-se amb prèvia aprovació del Congrés dels Diputats És previst per a quatre supòsits de gran gravetat catàstrofes inundacions, terratrèmols, incendis, etc, crisis sanitàries epidèmies, episodis de contaminació, falta…

Provinent d’una familia aristocràtica de Milà, participà en l’aixecament contra Àustria per tal d’aconseguir la independència de la Llombardia posteriorment lluità al costat de Garibaldi per a l’assoliment de la unificació italiana El 1867 abandonà la carrera militar per encarregar-se de la direcció del diari Il Secolo des d’on es dedicà a propagar el seu ideari i des d’on, malgrat la seva profunda religiositat, es mostrà molt crític amb el paper de l’Església en el procés d’unificació italiana Tot i haver deixat la direcció d' Il Secolo 1895, continuà publicant la seva columna i collaborant…

El 1940 el Govern franquista el nomenà agregat policial a l’ambaixada espanyola a París i li encomanà la direcció de les operacions contra polítics republicans exiliats a França El 13 d’agost de 1940 detingué, amb ajuda de la Gestapo , el president Lluís Companys , al qual portà fins a Irun per lliurar-lo a les autoritats espanyoles Després de la Segona Guerra Mundial fou condemnat a mort per haver collaborat amb el Govern de Vichy i la Gestapo, però tornà abans a l’Estat espanyol, i des d’aleshores continuà vinculat als serveis secrets espanyols fins el 1982 El 15 d’octubre de 2011, el seu…

Formà part de l’aristocràcia whig i fou diputat 1820 Nomenat secretari per a Irlanda 1830-33, manifestà una total incomprensió del problema irlandès En canvi, com a secretari de colònies 1833-34 aconseguí l’abolició de l’esclavitud Contrari al lliurecanvisme, abandonà el partit liberal — del qual era un dels homes més representatius —  i passà al conservador Fou altre cop secretari de colònies 1841-44 i primer ministre en diferents ocasions 1852, 1858 i 1867-68 El 1858 transferí a la corona els béns de la Companyia de l’Índia Oriental Sobrepassat en prestigi i pes polític pel seu ministre…